Davant la convocatòria i desconvocatòria de la vaga de collidors de taronja.

collidors

 

Què era aquesta vaga? Què ha passat? Què volen de nosaltres? Per a què la vaga? Si la convoquen primer, per què la desconvoquen després? Què implica aquest nou “conveni col·lectiu”? Qui l’ha signat? Qui són? On estan quan els necessitem? Qui els ha triat com als nostres representants? Què fan CCOO i UGT pels i les treballadores del camp? Ens representen als i les collidores? Què necessitem i volem? Què podem fer? Què cal fer?…

Totes aquestes preguntes, i moltes altres, han estat escoltant-se durant els passats dies en els nostres camps, entre les colles als bars mentre esperàvem les furgones per anar a collir, o entre els rogles mentre esmorzàvem o dinàvem.
Al final de totes les converses sempre els mateixos comentaris… “els collidors no pintem res”.

Davant d’aquest panorama, uns pocs collidors i ex-collidors, treballadors i ex-treballadors del camp valencià, ens hem plantejat la necessitat urgent (millor hui que demà), de posar-nos en marxa. Posar-nos en marxa per intentar explicar i respondre les preguntes de més amunt… i sobre tot, posar-nos en marxa per organitzar-nos i dir ben alt que les treballadores i els treballadors del camp de les nostres comarques, volem la nostra dignitat, volem el que és nostre. Viure i treballar a la nostra terra, en condicions dignes i segures.

  • Portem anys patint una destrossa constant i contínua dels nostres drets laborals i dels nostres salaris.
  • Portem anys patint uns convenis col·lectius que no fan més que consolidar aquesta situació constant de retallades salarials i de drets, mentre en cap moment veiem als nostres teòrics representants de CCOO i UGT. De fet, la immensa majoria dels treballadors del camp ni tan sols sabíem que teníem representants sindicals!!

  • Aquests teòrics representants que diuen parlar en nom de tots i totes nosaltres (nosaltres els hem triat??!!), en realitat només parlen en nom d’uns pocs privilegiats amb contracte laboral i bona posició a les grans empreses del sector, com Fontestad, per exemple, la gran minoria.
  • Així, si el conveni és infame per totes les treballadores i treballadors… per la majoria de nosaltres, que ens trobem treballant en colles contractades per ETTs, ni tan sols se’ns cap conveni!!
  • És a dir, ningú pot negar ja, que les ETTs, els compradors i corredors, i els grans distribuïdors en general, s’estan enriquint amb la nostra faena, ja que no respecten cap llei, ni conveni. La majoria cobrem molt per baix dels ja de per si baixos preus pactats als últims convenis pactats per CCOO i UGT. I si volem guanyar un jornal mínimament digne, hem de trencar-nos l’esquena treballant de sol a sol, i a 200km o més de casa… sense que ens paguen els desplaçaments, i amb el risc d’accident que això significa… quants companys s’han quedat en la carretera de camí als horts, o tornant d’ells?
  • Ara mateix, la UGT acaba de pactar un nou conveni en solitari… conveni que accepta tot el que li ha marcat la patronal. És a dir, més misèria encara… però ara legalitzada.
  • L’acord vigent pels propers 4 anys, contempla un augment salarial de l’1.5% pels destalls, el 0% pel jornal dels dos primers anys, i un 1% la resta (que significa una pèrdua de més del 6% del nostre poder adquisitiu!!).
  • Inclou la novetat d’una taula de rendiments que ens desprotegeix totalment, legalitzant per fi que ens paguen salaris per sota del jornal, i la desaparició de l’article 17.2 de l’anterior conveni, amb la qual cosa es dona pista lliure totalment, i legalment, a la contractació mitjançant les ETT.
  • En definitiva, la UGT i la patronal ens deixen en la més absoluta indefensió, desprotecció i desregulació als més de 100.000 treballadors i treballadores del camp a les comarques del País Valencià, i CCOO amb la seua absoluta deixadesa des de la darrera mobilització al nostre camp el 1991, és responsable directa també d’aquesta situació.
  • Quan hem vist als representants de CCOO i UGT parlant amb les colles? Quan ens han preguntat què volem?, què necessitem?, quins problemes tenim? I sense consultar-nos, ens convoquen una vaga indefinida… que després la UGT desconvoca per trair-nos totalment!!
  • Com aquests senyors cobren cada mes sense problemes, no saben què és realment una vaga. No sabem què implica. Quant costa de fer!! Nosaltres estem per fer vaga, clar que sí!! Però una vaga de veritat!! Una vaga que estiga decidida per la majoria de nosaltres, dels i les que ens trobem cada dia als camps collint, o als bars de bon matí esperant que ens agafen eixe dia per treballar, mentre veiem les màfies de les ETT fent el que volen.

A més, si tot açò no fora ja prou, ens trobem que:

  • No es respecten en cap moment les normatives i legislació bàsica en matèria de prevenció de riscos laborals… De fet, no només no ens donen roba de faena, sinó que la informació i la formació mínima en Prevenció de Riscos Laborals, que segons la llei és obligatòria, quan ens la “donen”, es fa sense rebre cap curset. En frau de llei, ja que aquesta formació no s’adapta a la realitat de molts companys i companyes que desgraciadament no saben llegir.
  • No fan res per defensar el camp, la dignitat d’aquesta faena, que és un benefici per tota la població, per tots els nostres pobles.
  • No fan res per combatre les diferències entre els treballadors d’ací i els de fora. Permeten que cresca, i així, en compte de poder anar junts per defensar els nostres interessos (tots i totes les treballadores tenim el mateix interès, que és donar de menjar a les nostres famílies), ens dividim… i així només guanyen els compradors i corredors, les ETT i les grans distribuïdores, en forçant jornals més baixos… i forçant així la negociació sempre a la baixa.
  • Les ETT contracten a personal migrant o estranger per un salari inferior als treballadors d’ací, és a dir, exploten a les persones menys afavorides pagant-los per davall d’allò establert. Un comportament injust que, de rebot discrimina als i les collidores d’ací, en no buscar-los les ETT per treballar. Açò és una mostra més de la manera de ser de les ETT, aprofitoses i rastreres, fins al punt de buscar l’enfrontament entre collidors d’ací i els nouvinguts, que són en última instància unes víctimes més de les ETT, igual que els collidors d’ací. L’enemic no és un altre collidor, independentment del país d’on vinga, sinó la ETT!!!

Què volem? Què necessitem?

  • Volem un treball en condicions dignes i segures, amb un jornal digne, i que les grans distribuïdores i la gran patronal no s’enriquisquen a costa de la nostra faena i de la nostra salut.
  • Volem contractes dignes. Contractes que com a mínim hauríem de ser fixos discontinus per cada campanya.
  • Volem cotitzar al règim general de la seguretat social, per poder beneficiar-nos de les prestacions i subsidis d’atur com qualsevol altre treballador; i no haver de dependre de fer-nos falsos autònoms, pagar-nos les nostres cotitzacions… si podem, perquè la majoria acabem normalment desprotegits en cas de malaltia, baixa, etc.
  • Volem un conveni col·lectiu realment digne, que responga a la voluntat de la majoria real dels treballadors i treballadores del sector; i en assemblees poder plantejar les nostres plataformes reivindicatives de forma realment democràtica i participativa. Un conveni que plantege:
    • 2 dies de descans per cada 5 dies treballats seguits;
    • Cotitzacions al règim general de la seguretat social;
    • Dret real a atur, prestacions i subsidis;
    • Respecte de la normativa de Prevenció de Riscos Laborals (formació, informació, roba de treball, equips de protecció individual, etc.);
    • Plus de productivitat, per desplaçaments, dietes, etc.
    • Formació contínua per tots els companys i companyes que la puguen necessitar.
    • Condicions específiques de seguretat al treball, contra l’assetjament sexual, etc., de les companyes treballadores (donada la gran inseguretat que patixen moltes companyes en campanya)
    • Increment del salari a jornal i a destall del 5%, a partir de setembre de 2011 (amb caràcter retroactiu)
    • Conveni de 2 anys, des de l’1 de setembre de 2010 al 31 d’agost de 2012.
    • Obligació a les empreses a contractar un mínim del 90% del personal necessari per cobrir les necessitats de les empreses, amb contractes fixes discontinus per campanya.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, considerem que és vital per la supervivència del nostre camp, i per la protecció dels nostres llocs de treball, tant com a collidors i collidores, que com a transportistes, empaquetadores, etc., plantejar-nos una campanya ampla i llarga, seguint les passes dels companys i companyes d’Andalusia, organitzades al Sindicat d’Obrers del Camp; campanya que creiem hauria de constar dels següents fronts fonamentals:

  • Realització d’assemblees informatives als pobles; i repartiment de díptics, octavetes, etc.
  • Organitzar assemblees de treballadores i treballadors del camp (collidors i collidores, transportistes, empaquetadores, autònoms i cooperativistes sense altres treballadors al seu càrrec, etc.)
  • Anar organitzant marxes reivindicatives, ocupacions simbòliques de camps públics i privats, etc.
  • Creant caixes de resistència i suport mutu per les companyes i companys que patixen la poca faena, la malaltia, o els accidents, per les nul•les condicions de seguretat i higiene al treball, per la voluntat dictatorial dels compradors i grans corredors, de les ETT i de les grans distribuïdores, etc., i que en no tindre contractes en la majoria de les ocasions, no poden estar de baixa.
  • Començar a posar en marxa l’Assemblea d’Obrers i Obreres del Camp i del Medi Rural – Coordinadora Obrera Sindical.

Què necessitem per poder fer tot açò?

  • Organitzar-nos i sindicar-nos, bé individualment, bé per colles, o bé per magatzems (sobre tot en el cas de les companyes);
  • Convocar assemblees, per poder-nos formar i informar sobre què podem fer, què està passant, etc. Només en assemblees, podrem parlar entre tots i totes, saber què passa arreu, compartir els nostres problemes i ajudar-nos mútuament;
  • Crear una caixa de resistència, posant diners entre totes i tots (cadascú que pose el que puga), per poder encarar, amb garanties, seguretat i solidaritat, aquelles mobilitzacions i vagues que siguen necessàries per assolir els nostres objectius, i les decisions de les assemblees.

Volem viure i treballar amb dignitat a la nostra terra!!
De la terra o estrangera la mateixa clase obrera!!

Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional
horta@sindicatcos.cat / info@sindicatcos.cat