El dilluns 23 de novembre, als Jutjats de Tarragona, ha tingut lloc el judici per la demanda de les treballadores de l’Escola d’adults d’Altafulla (el Tarragonès). L’assemblea territorial de la COS al Camp ha assessorat i acompanyat una demanda contra l’Ajuntament d’Altafulla per la defensa dels drets i per la reintegració als seus llocs de treball dels i les treballadores de l’Escola d’Adults del municipi del Baix Gaià. Des de fa anys, els i les treballadores de l’Escola d’Adults d’Altafulla es trobaven en una situació de greu irregularitat laboral, com a falses autònomes, tal com va reconèixer la mateixa Inspecció de Treball, que va multar l’Ajuntament amb una sanció de 60.000 euros a l’INSS. Davant d’aquesta decisió de la Inspecció, l’Ajuntament, en compte de complir i regularitzar la situació de les treballadores, va decidir acomiadar-les. Així doncs, i en el marc de la campanya de defensa i per la reincorporació […]
El Camp
Les treballadores demanen la nul·litat de l’acomiadament, la reobertura de l’Escola d’Adults i la readmissió immediata amb una contractació legal. Denuncien la hipocresia del govern municipal que acomiada les treballadores de l’Escola d’Adults quan aquestes reivindiquen regularitzar la seva situació. L’Ajuntament opta per externalitzar i privatitzar el servei, i ha arribat a suggerir a les treballadores de l’Escola que constitueixin una cooperativa per a poder-hi concursar, fet que suposaria un cas flagrant de falsa cooperativa i una pràctica fraudulenta. Les professores treballaven sense contracte perdent una multitud de drets i sense cotitzar a la seguretat social. Circumstàncies suportades durant anys que van motivar la interposició d’una denúncia a inspecció de treball, la resolució de la qual ha reconegut la relació laboral. El pròxim dilluns 23 de novembre, als Jutjats de Tarragona se celebrarà el judici. Avui al migdia, algunes treballadores de l’Escola d’Adults d’Altafulla (el Tarragonès) i representants del sindicat […]
Article de Mons Buyó, membre de Gènere Lliure i afiliada de la COS. Mai no m’hauria pensat que per a una persona criada en el cisheteropatriarcat i, fins a una certa edat, educada en el catolicisme, a valdre’m per mi mateixa no demanar ajuda sinó a ajudar el proïsme en tot moment, que seria més dolorosa la barrera del binarisme de la merda de societat en què visc més que no pas vèncer una sensació heretada que demanar ajuda és ser feble. A hores d’ara, quan totes les patums que s’autoanomenen progressistes i d’esquerres s’omplen la boca que hi ha una llei LGBT de l’any 2014, que dóna cobertura a totes les persones de gèneres i sexualitats dissidents, que és pionera, m’agafen ganes de llençar-los tomàquets (no ho faré, perquè quan en som tantes que passem gana o hi som molt a prop, seria com tirar-nos pedres a naltros mateixes) […]