Manifest de l’esquerra independentista dels Països Catalans amb motiu del 28 de juny, diada per l’alliberament LGBT. Per 45è any consecutiu, sortim als carrers dels Països Catalans amb motiu del 28 de juny, diada per a l’alliberament sexual i de gènere. Els reptes i les problemàtiques que ens imposa el capitalisme patriarcal són les mateixes que aquell 1977, quan vam sortir sota la consigna «Llibertat sexual, amnistia total», i per això les bordes, desviades, ‘bolleres‘, trans, bis i marietes tenim igual de clar que hi ha una altra manera de viure. En l’àmbit laboral, patim més desocupació i discriminació, salaris més baixos i un constant assetjament LGBTfòbic. El nostre orgull és l’orgull de ser de classe treballadora, i la nostra lluita és la mateixa que la de la resta de la nostra classe: Per la derogació de les reformes laborals, per unes pensions públiques dignes, per la renda bàsica universal, […]
Lluita Feminista
Jornada de debat en línia / Dimarts 27 d’abril a les 19 h / Mitjançant l’enllaç: labur.eus/KqI5O Amb: Imanol Ulacia, psicòleg Social i professor de l’Euskal Herriko Unibertsitatea, que ha desenvolupat la seua investigació sobre el vincle entre la participació dels treballadors en la lluita sindical i la millora del seu benestar psicològic. I les treballadores que ens explicaran com la lluita sindical les ha empoderat individualment i col·lectivament: Elena Vasconez, delegada sindical de ELA-Netejadora d’Hotel Antonio Escandon, treballador de la construcció i afiliat d’ELA Montserrat Castañé, delegada sindical de la COS i treballadora del sector de les càrnies L’organització i la lluita sindical tenen efectes positius no sols en les nostres condicions materials de vida, sinó també en el nostre benestar emocional i psicològic. Acte organitzat conjuntament amb ELA Sindikatua i la Manu Robles–Arangiz Institutua Fundazioa.
Posicionament públic de la COS per la vaga del 8 de març. Un any més, i malgrat la situació de crisi sanitària que estem patint, les feministes de classe treballadora hem trobat fórmules per seguir organitzades en comitès feministes per omplir de suport mutu els nostres barris, pobles i ciutats, i per convocar, aquest pròxim 8 de març de 2021, una jornada plena de reivindicacions i de lluita feminista arreu dels Països Catalans. Aquests comitès feministes són la continuïtat dels comitès de vaga que van sorgir arran de la històrica Vaga General Feminista de 2018, que es va replicar el 2019, i en alguns punts del territori també el 2020. Enguany, la situació de crisi sanitària que estem patint ha fet evident que les dones de classe treballadora hem estat –i estem- a primera línia perquè totes seguim tenint pa, sostre i treball. I també uns serveis públics que democratitzen […]
Ja tenim aquí el calendari de la nova campanya de formació, amb un seguit de tallers virtuals sobre diversos camps rellevants per la nostra acció sindical i sociopolítica, per aquest inici del 2021: Coneixement i ús de l’Estatut dels Treballadors, falses autònomes, discriminació per raó de gènere al treball… Des de l‘assemblea territorial de la COS del Camp de Tarragona us animem a totes a què participeu per a organitzar-vos als vostres centres de treball i poder combatre els abusos laborals. Un especial agraïment a les companyes de Gènere Lliure i de l’Àrea jurídica de la COS.
El passat dissabte 6 de febrer a Vic, Càrnies en Lluita, Juntes som revolució (coordinadora de grups de dones d’Osona i del Ripollès) i l’assemblea d’Osona i Ripollès de la COS vam convocar una marxa lenta per seguir denunciant els casos d’assetjament sexual, i les pressions i amenaces derivades, que des de fa mesos estan patint diverses companyes que treballen a ESFOSA, a GCT Plus i a Le Porc Gourmet. Malgrat que l’agressor fou finalment acomiadat, les represàlies i amenaces de tota mena contra les nostres companyes continuen, i mentre la situació segueixi així, continuarem plantant-hi cara, tal com ho hem denunciat en els diferents parlaments fets durant la marxa. Així continuarem denunciant tot atac contra qualsevol companya i cridant ben fort que, si ens toquen a una, ens toquen a totes. Ni a la feina, ni enlloc, cap agressió sense resposta!
Una treballadora d’aquesta clínica veterinària pateix assetjament laboral des de fa mesos. La direcció menysprea la treballadora per haver demanat la conciliació familiar. L’assetjament laboral és una vulneració de drets bàsics, exigim un tracte digne per les treballadores. Des de fa uns mesos, una treballadora d’Anicura–Vetamic, una clínica veterinària de Cambrils (el Tarragonès), està patint assetjament laboral psicològic en el seu centre de treball, arran d’haver demanat la conciliació familiar. Els gerents del centre actuen mostrant un gran menyspreu cap a la treballadora i la feina que desenvolupa, en forma de comentaris malintencionats, humiliacions, acusacions infundades o d’ignorar-la, entre d’altres. A més, pretenen fer-li aïllament laboral, enviant-la a treballar a un centre satèl·lit que, actualment, no funciona i està totalment desmantellat. El nivell d’assetjament és tal, que la treballadora ha hagut de demanar la baixa per depressió, ja que li estava causant problemes psicològics greus, que arribaven afectar també la […]
La marxa lenta de cotxes i bicicletes contra l’assetjament sexual tindrà lloc el dissabte 6 de febrer, a partir de les 11 h i començarà davant la xemeneia del Sucre de Vic (Osona). Una marxa convocada per Càrnies en Lluita, Juntes som revolució (coordinadora de grups de dones d’Osona i el Ripollès) i la territorial de la COS a Osona i el Ripollès. El passat 17 de setembre de 2020, dues treballadores de l’escorxador ESFOSA de Vic (Osona) van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l’empresa de neteja d’aquest escorxador. Malgrat que l’agressor va ser acomiadat, hi ha hagut i hi ha represàlies continuades per part de companys i companyes afins a l’agressor acomiadat contra una de les denunciants: insults, aigua bruta a les piques i gran quantitat d’escombraries a terra perquè les hagi de recollir… Aquest tema s’ha posat en coneixement de les dues empreses: […]
La violència patriarcal, clau de volta de l’explotació capitalista. Els assassinats masclistes són la punta de l’iceberg de la violència que sofreixen les dones en les societats patriarcals i capitalistes. Unes violències que s’exerceixen des de l’àmbit personal i familiar fins al sociolaboral, i que ataquen les condicions simbòliques, materials i de vida de les dones treballadores. Aquest 2020 26 dones i un infant han estat assassinades per violència masclista als Països Catalans. 6 d’aquests feminicidis s’han donat durant el període de confinament quan les condicions de vulnerabilitat eren més extremes. Aquest 25 de novembre, dia internacional contra les violències masclistes, cal seguir recordant que aquestes violències no s’aturen i són estructurals. No són fets aïllats. . Quelcom que durant aquest any s’ha fet més visible que mai. Un 2020 marcat per la crisi sanitària de la Covid-19 i una gestió per part de les classes dirigents en la que […]
La Federació Sindical Mundial segueix amb preocupació els esdeveniments sobre la vida i el treball de les treballadores de la llar a tot el món. Fan front a condicions laborals extremadament negatives i difícils que han empitjorat durant la pandèmia de la Covid-19. Segons l’OI (Organització Internacional del Treball), hi ha 67 milions de treballadores i treballadors de la llar arreu del món (el 80% són dones). Sovint treballen sense contracte, per la qual cosa perden els drets laborals necessaris i no tenen protecció legal. Són vulnerables a l’impagament de salaris i acomiadaments que van ser generalitzats durant la pandèmia. A l’Argentina el percentatge de treballadores de la llar en el treball «informal» és del 70%, mentre que només el 33% de les que tenen contracte van rebre el salari complet mentre no anaven a treballar a causa de la pandèmia. La resta no se’ls pagava si no anaven a […]
Article de Mons Buyó, membre de Gènere Lliure i afiliada de la COS. Mai no m’hauria pensat que per a una persona criada en el cisheteropatriarcat i, fins a una certa edat, educada en el catolicisme, a valdre’m per mi mateixa no demanar ajuda sinó a ajudar el proïsme en tot moment, que seria més dolorosa la barrera del binarisme de la merda de societat en què visc més que no pas vèncer una sensació heretada que demanar ajuda és ser feble. A hores d’ara, quan totes les patums que s’autoanomenen progressistes i d’esquerres s’omplen la boca que hi ha una llei LGBT de l’any 2014, que dóna cobertura a totes les persones de gèneres i sexualitats dissidents, que és pionera, m’agafen ganes de llençar-los tomàquets (no ho faré, perquè quan en som tantes que passem gana o hi som molt a prop, seria com tirar-nos pedres a naltros mateixes) […]