Des de la Coordinadora Obrera Sindical creiem necessari posar sobre la taula la situació d’explotació que pateixen les dones.
Aquesta explotació es manifesta dins del mercat laboral, en l’espai personal i familiar, així com en altres esferes quotidianes menys delimitades.
A més a més, refugiant-se amb la “CRISI”, les institucions públiques s’han posicionat descaradament a favor de la lògica del mercat, aprovant polítiques d’austeritat i privatitzacions. Així doncs, aquest any, en el marc del 8 de març volem denunciar que aquesta explotació s’està perpetuant al llarg de la història de les dones treballadores.
Les monedes tenen dues cares, en aquest cas dues cares que es complementen, es retroalimenten i tramen un escenari ideal per seguir imposant les seves normes. Patriarcat i capitalisme són les dues cares d’una moneda que avui impera a les nostres vides. L’objectiu d’aquesta campanya és visibilitzar els llaços que estableix el mercat amb el sistema de dominació de l’home blanc per tal de mantenir els corresponents privilegis. No ens cansarem de repetir que el patriarcat és un dels més subtils però més poderosos engranatges que el capitalisme utilitza per mantenir-se com a sistema dominant. A més a més, no podem oblidar que les institucions públiques tenen un paper imprescindible en aquesta dinàmica, ja que aproven propostes en consonància amb aquests dos pilars. Per una banda, delegen la responsabilitat del treball de cures i reproductiu de la població al sector femení i per l’altre aposten per un sistema de serveis públics cada cop més precari i limitat.
Així doncs, amb aquesta campanya volem manifestar que aquests agents són els responsables de les desigualtats que avui patim les dones de les classes populars. Des d’aquesta perspectiva la COS presentem una sèrie de dades estadístiques que exemplifiquen l’afirmació que hem exposat fins ara: el capitalisme i el patriarcat són dues cares d’una mateixa moneda.
Ordenem en tres blocs que els contiguts que volen analitzar:
· Les polítiques que han adoptat les institucions públiques des de la crisi fins ara: Les despeses socials recollides als pressupostos públics també es beneficien del treball reproductiu de les dones. A mesura que la dona realitza aquest treball, hi ha menys serveis socials públics i més retallades.
· El treball productiu: El treball de les dones està fent de coixí per eliminar les tensions salarials del mercat. La masa salarial segueix disminuint gràcies a un major esforç i treball de la dona a la llar, com a proveïdora de serveis. Per tant, el treball domèstic de les dones permet mantenir rendes salarials més baixes.
· El treball reproductiu i de cures: Es parteix de la idea que la dona és l'única amb capacitat per reproduir la futura força de treball i les futures consumidores. S’utilitza la dona per estalviar despeses socials i salarials. Ella mateixa es veu obligada a entregar el capital humà necessari per mantenir el sistema.
Des de la COS apostem per un canvi de model econòmic real. És per això que considerem imprescindible identificar i denunciar els responsables de les desigualtats actuals. Només així ens podrem desfer de les desigualtats que ens oprimeixen i construir una societat justa i igualitària.
