CAP CONTRAREFORMA LABORAL ENS FARÀ LLIURES!

«Diàleg social» = Nova contrareforma laboral

Nou engany al conjunt de la classe treballadora.
El pacte del PSOE amb Unidas Podemos, CCOO, UGT, CEPYME i CEOE, maquilla la situació de misèria i precarietat galopant de la majoria de la classe treballadora.

El passat 23 de desembre es feia públic, a pressa i corrents, l’anunci del nou acord de la «Mesa de diàleg social», formada pel govern de l’estat espanyol (PSOE – UnidasPodemos), els «sindicats» del règim (CCOO i UGT… que portaven uns dies «mobilitzant per fer pressió»…), i la patronal (CEOE), que no només no deroga la contrareforma laboral del PP de Rajoy del 2012 (incomplint de nou una promesa electoral dels partits de l’actual govern espanyol), si no que la modifica per acontentar la patronal i la UE. I, tot i no estar publicada encara la seua versió definitiva, estem convençudes que no mentirem si diem que no es milloraran les condicions del conjunt de la classe treballadora.

Així doncs, com portàvem setmanes parlant als nostres llocs de treball i assemblees, sense cap lluita cap contrareforma laboral s’ha derogat. En tot moment, el govern espanyol sempre ha buscat l’acord amb la CEOE a qualsevol preu, i responent a les pautes marcades per la UE, pactant una nova contrareforma laboral a la mesura de la patronal i de la burgesia espanyola i europea, sense cap mobilització ni contraprestació per part de la proclamada «majoria sindical» del Règim del 78, a diferència del 2012 (quan s’hi convocaren dues vagues generals). En definitiva, un nou atac que es construeix sobre una nova mentida: ni el govern de l’Estat espanyol és el més progressista de la història, ni té cap voluntat de negociació per resoldre el conflicte nacional dels Països Catalans, ni amb aquesta contrareforma es volen millorar mínimament les condicions de vida i de treball de la nostra classe.

En definitiva. Un pacte que satisfaga la burgesia, mai no satisfarà la nostra classe. Mai.

A més, tot i que seguidament donarem algunes pinzellades sobre diferents dels aspectes d’aquesta proposta de nova contrareforma, entenem que mentre el decret no estiga definitivament aprovat i publicat, el que tenim ara mateix no és res més que un esborrany… i un esborrany precari, donades les amenaces d’alçar-se de la taula del passat 27 de desembre per part de la CEOE si s’acaba fent cap modificació (tal i com indicaven alguns dels partits socis del govern espanyol)

Les suposades millores que s’introdueixen no són sinó simples transposicions legals que els jutjats socials han anat imposant al llarg dels darrers 9 anys, i no només no milloren alguns dels aspectes més negatius de la darrera reforma, sinó que consolida i actualitza alguna d’aquelles mesures. D’un primer anàlisi podem treure alguns aspectes que creiem claus.

Quines coses caldria considerar d’aquesta nova proposta de contrareforma laboral? Canvis… quins canvis?!:

1. Canvis en els acomiadaments i les seues indemnitzacions?: No.

  • Es mantenen les rebaixes en les indemnitzacions per acomiadament improcedents (recordem que van passar de 45 dies per any treballat a 33 dies per any treballat, amb mensualitats que van baixar d’un màxim de 42 mesos a un màxim de 24)
  • Es consolida la «llibertat» de l’empresa d’aplicar mesures d’acomiadament col·lectiu (ERO), que es podran seguir aplicant sense l’autorització de l’autoritat laboral.
  • Es manté la facilitat per justificar els acomiadament objectius. La contrareforma del 2012 ja havia facilitat les justificacions, fins i tot per reducció d’ingressos – no pèrdues- o de vendes durant dos trimestres consecutius. Això sembla que continuarà.
  • Es manté el pagament dels salaris de tramitació només quan l’acomiadament es nul o s’opta per la readmissió enlloc de per l’acomiadament improcedent (anteriorment es pagaven els salaris de tramitació entre l’acomiadament improcedent i la sentència)

2. Canvis en la capacitat d’organitzar el nostre temps de treball i per facilitar la nostra conciliació?: No.

  • Es manté la capacitat de l’empresari per aplicar la distribució irregular de jornada dels treballadors de forma unilateral de fins el 10% de les hores anuals (abans de la reforma només es podia fer si s’incloïa dins dels conveni)
  • Es manté la mobilitat geogràfica col·lectiva sense restriccions per part de l’empresa (abans quedava bloquejada durant sis mesos per les autoritats laborals)
  • Es manté la possibilitat de fer hores extraordinàries en els contractes a temps parcial.

3. Canvis per afavorir el control sobre els nostres salaris?: No.

  • Es manté la capacitat de l’empresari per rebaixar els salaris de forma unilateral en les modificacions substancials de les condicions de treball.

4. Canvis per afavorir la democratització i l’organització de classe per defensar els nostres llocs de treball?: No.

  • Es mantenen en 15 dies de període de consulta en les modificacions de les condicions laborals (un 50% menys del temps dels qual es disposava anteriorment, cosa que dificulta una resposta organitzada)
  • Els convenis estatals podran seguir bloquejant les millores aconseguides pels convenis provincials i autonòmics, mantenint a tota costa el poder del sindicalisme groc. Es consagraria així la centralització de la negociació col·lectiva, atac frontal als Països Catalans com a marc de relacions sociolaborals tal i com defensem des de la COS. Igualment, des de l’àmbit estatal es podran bloquejar i impedir millores favorables als interessos dels i les treballadores del nostre país.

5. Canvis per anar «acotant» la precarització i afavorir l’estabilitat als nostres llocs de treball? Canvis en la temporalitat dels contractes?: Pocs o cap.

  • Es manté la derogació de les categories laborals de cada grup, cosa que permet que un treballador puga ser obligat a fer totes les funcions d’un grup laboral.
  • S’ha eliminat la modalitat “per obra o servei” i es manté l’eventual per circumstàncies de la producció (per acumulació de tasques o excés de comandes) amb modificacions mínimes, introduint-hi dues variants (deixant-lo pràcticament igual que ja estava):
    1. Davant un increment «ocasional i imprevisible» de les «condicions de treball habituals», es podran fer uns contractes temporals de fins a 6 mesos com a màxima, ampliables 6 més si així ho permet el conveni col·lectiu.
    2. A més, podrà signar-se aquest tipus de contracte temporal per a atendre situacions ocasionals, fins i tot si són previsibles, amb una durada màxima de 90 dies dins l’any natural.
  • Es pretén crear una nova modalitat de contracte temporal reduïda a 90 dies. Ara bé, tal i com indiquen des de les mateixes CCOO, la durada mitjana dels contractes temporals és de 80 dies… és a dir, tot quedarà com estava.

6. Canvis per millorar la formació i acabar amb la precarietat del jovent treballador?: Pocs o caps.

  • Es pretenen aplicar mesures que reforcin el paper dels contractes formatius fins els 30 anys, cosa que si ho sumem a l’aplicació de l’FP dual, condemnarà les joves a un seguit de contractacions en precari durant més anys, i augmentarà la seua desprotecció legal davant els abusos patronals.
  • En teoria es vol passar de poder fer contractes de formació dels entre 16 i 25 anys, a entre 16 i 21 anys, cosa que en principi sembla una millora, però si el temps mínim que s’haja de dedicar a la formació durant el primer any es redueix del 25% al 15%, es veu perfectament com el que ja no es complia en l’actualitat (el temps de formació), empitjorarà encara més amb aquesta proposta.
  • La regulació del contracte en pràctiques romandrà igual, és a dir, que aquests contractes es podran signar dins dels cinc anys següents a la finalització dels estudis.

7. Canvis en el contracte indefinit?: Pocs o cap.

  • S’està intentant vendre des del primer moment que amb aquesta nova contrareforma, els contractes seran indefinits i que els temporals seran tan sols aquells que encaixen en alguna de les modalitats de contracte temporal, passant teòricament a indefinits els contractes per llocs de treball de temporada (hostaleria, campanyes de rebaixes i/o vacances, etc.). Ara bé, legalment, ara mateix això ja és així… per tant, tot igual.

8. Canvis en la subcontractació i lluita contra la sinistralitat?: Pocs o cap.

  • Per fer front a la sinistralitat laboral sempre hem parlat d’acabar, o com a mínim regular en profunditat la subcontractació (a més de reforçar i remodelar profundament la Inspecció de treball, per exemple). Ací també han tornat a prevaldre els interessos patronals. Es fixa el conveni sectorial com a referència per als treballadors i treballadores subcontractades, però si l’empresa subcontractada té un conveni propi, s’aplicaria eixe. Ara bé, tot i que teòricament s’ha pactat la prevalença del conveni sectorial respecte a salaris, no deixarien de vindre marcats pel sector. Així, encara que l’empresa no podria jugar a la baixa amb els jornals, no passarà el mateix amb la resta de condicions laborals (jornades, horaris, compensació o abonament d’hores extra, etc.)

En definitiva, i per entendre millor tot el que està passant, només cal observar tot el procès que s’ha donat amb la contrareforma de les pensions, pactada de nou amb CCOO i UGT, i deixant de banda les exigències de les plataformes unitàries de persones pensionistes i treballadores jubilades, fixant l’augment de les pensions a partir d’un IPC mig anual que no deixa de ser una trampa per continuar perdent poder adquisitiu. Jocs de paraules i enganys perquè tot continue igual. Les pensions pugen d’acord a l’IPC, però l’IPC deixa de calcular-se com fins ara s’havia fet. Una nova forma de tapar aquest atac a les butxaques dels i les pensionistes.

Pel que fa al retorn de la ultraactivitat (pròrroga dels convenis col·lectius caducats sense límit de temps fins a la seua substitució per un de nou), o altres mesures com l’intent de rebaixar els contractes temporals, creiem que encara ens falta informació com per poder tenir una postura clara o tractar-les amb més profunditat. Amb tot, sembla que els seus efectes seran molt menors del que ens intenten vendre.

Sobre la nova mesura dels ERTOs no direm res que no portem dient els darrers dos anys. Els ERTOs s’estan utilitzant com una mesura més de flexibilització de plantilles d’empreses privades amb subvencions públiques. Amb aquesta consolidació, l’empresariat tindrà més avantatges per seguir socialitzant les pèrdues, mai els beneficis.

Des de la COS, però, creiem que hem de fer autocrítica del paper que hem jugat tant nosaltres com la resta del sindicalisme combatiu i els moviments socials anticapitalistes la darrera dècada. Si bé és cert que mai no hem deixat de lluitar, no ho hem fet amb prou força com per plantar cara veritablement a aquest nou embat. És per això, que creiem que ara cal organitzar-nos, lluitar i trencar. I per això proposem:

  1. Unitat d’acció del sindicalisme alternatiu i dels moviments socials en la lluita per la derogació de les contrareformes laborals i la construcció d’un nou marc laboral que posi les necessitat de la classe treballadora al centre.
  2. Entroncar la lluita contra la nova contrareforma laboral amb les lluites ofensives dels diferents sectors que en els darrers anys s’han organitzat per conquerir nous drets o la millora de les seves condicions laborals: Avançar és l’única manera de no retrocedir.
  3. Caminar cap una mobilització massiva: Es constata que la política del sindicalisme de concertació només porta a una rebaixa constant i progressiva de les condicions laborals per a la classe treballadora. La situació actual ens demostra que només lluitant hi ha futur, i que cal fer aflorar l’oposició a la contrareforma laboral i totes les reformes satèl·lit del mercat de treball que s’han anat implantant en els darrers anys en forma d’un conflicte constant dins i fora dels centres de treball.
  4. Els Països Catalans com a projecte de present i de futur: Cal avançar cap a construcció d’un marc sociolaboral propi per als Països Catalans, on el que es pose al centre siguen les necessitats de la classe treballadora i no el benefici patronal.

Cap contrareforma ens farà lliures!

Trenquem amb l’Estat, trenquem amb el capitalisme!

29 de desembre de 2021

Coordinadora Obrera Sindical – COS

sindicat de classe i feminista dels Països Catalans