Pel dret al propi cos, la classe treballadora dels Països Catalans ens mobilitzem contra la contrareforma de l'avortament.
Aprovat l'avantprojecte de llei de l'avortament del Govern espanyol. D'aquesta manera es confirma el que va anunciar el 6 desembre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en una conversa informal amb periodistes: que la reforma de la llei de l'avortament es validaria abans que acabés d'any.
La reforma prevista pel ministre Gallardón i el Partit Popular, es llança enmig d'un moment socioeconòmic en el qual les dones de la classe treballadora veiem com la nostra situació empitjora dia a dia, i intenta passar desapercebuda enmig de tantes altres mesures de maltractament per a les classes populars, però significa, tan simbòlicament com a la pràctica, una agressió flagrant i de les més agudes que s'estan duent a terme, alhora que representa un salt enrere de 30 anys pel que fa a les xicotetes victòries que, en matèria d'avortament, s'havien assolit després de lluites històriques del feminisme
Enmig d'aquesta situació, tornar la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) a una situació legal en pitjors condicions que en les que es trobava el 1985 en la llei de supòsits, propiciarà la reproducció obligada; la qual, en un moment socioeconòmic de crisi i retallades com el que vivim, tindrà un cost molt elevat per a les treballadores, tan emocionalment (dependència de terceres persones en una conjuntura en què mantenir la família es fa més difícil que mai), com materialment (dificultat de conciliació amb la vida laboral, intensificació de la doble jornada laboral que suposa el treball domèstic i el treball remunerat, la feminització de la pobresa…).
La moral ultra catòlica i la dreta més rància tornen a centrar la qüestió en el moment de la fecundació. L’objectiu és la invisibilitat de l'aparell de reproducció femení i del cos de la dona dins del que es dóna la gestació, alhora que separen eixa fecundació de la resta de processos necessaris que han de succeir perquè és gènere un fetus; com si la col·laboració del cos femení fóra indiferent i eixe zigot poguera existir fora del cos que ho conté. Efectuada eixa separació, embullada i confosa amb qüestions religioses i morals, l'avortament no és una decisió autònoma de dones propietàries del seu cos, sinó qüestió d'Estat, que s'ha legislat segons les necessitats de mà d'obra del capitalisme. Fins hui, el camí per a la negació al dret a decidir es traça clarament i compleix una doble funció: la negació a les dones al dret a decidir sobre el propi cos i la negació a la classe treballadora a decidir sobre el seu futur.
Queden establertes una vegada més, les bases teòriques i pràctiques per a garantir la despossessió de les dones del control dels seus cossos. Permet, juntament amb altres mecanismes d'opressió, colonització, etc. tenir la suficient mà d'obra barata per a treballar. Per què aquest és un dels objectius reals d’aquesta reforma de la llei dels IVES: la diferenciació encara més profunda de les dones treballadores de les de classes benestants. Les assalariades hauran de practicar l’avortament en condicions insegures i patir un calvari burocràtic per poder accedir a les poques opcions que ofertarà la sanitat pública. Expondre’s al judici previ i a un tracte vexatori en molts casos, ja que la interrupció voluntària de l’embaràs és un dels serveis més externalitats de la Sanitat. Bona part dels avortaments es practiquen en clíniques privades que la Seguretat social paga, en lloc d’assumir aquest procés com a quelcom normal en els CAP’s i hospitals de la xarxa pública. Aquestes clíniques, son també, en gran majoria, centres que durant molt de temps han actuat en la clandestinitat i s’han afegit a les contínues reformes d’aquesta normativa, i no sempre estan en les millors condicions ni permeten desenvolupar aquest procés amb normalitat.
Cal recordar també, que en el ministre Gallardón, ha elevat l'edat de consentiment sexual de tretze a setze anys, però en canvi, les menors d’edat seguiran necessitant el permís patern per poder interrompre un embaràs de manera voluntària. Les joves que puguen comptar amb les seues famílies no dubtaran en fer-ho, però, les més desprotegides, aquelles que pateixen maltractaments, violència familiar o desestructuracions en la llar, ho faran en la clandestinitat o en condicions de risc.
La nova llei manté l’objecció de consciència al personal sanitari que no vulga efectuar una interrupció voluntària de l'embaràs, avant posant el “dret a la llibertat religiosa” davant dels drets a una maternitat elegida. No cal dir que aquesta objecció és intolerable, i que respon a uns criteris feixistes i paternalistes, que fan que siga pràcticament impossible realitzar un avortament en la sanitat pública en moltes províncies de l’estat espanyol.
Perquè no volem que els nostres fills i filles siguen la mà d’obra barata del capitalisme.
Perquè volem gaudir del ple dret a decidir sobre el propi cos.
Perquè volem un poble lliure en una terra lliure.
Per totes aquestes raons, des de la Coordinadora Obrera Sindical continuarem exigint l’avortament lliure i gratuït i el dret a les persones de disposar del seu cos sense que cap raó moral o religiosa estiga per sobre dels drets de l’individu.
Cridem a mobilitzar-se contra la contrareforma de l'avortament i a participar de les concentracions, davant les seus del PP i les delegacions del govern espanyol, convocades pel divendres 20 de desembre, arreu de les comarques dels Països Catalans.
