S’aprofundeix en l'aposta per la precarització i el control de les mútues sobre les baixes laborals, mentre puja el preu de la llum i de serveis bàsics, i es congela el Salari Mínim Interprofessional.
Aquest nou atac a la nostra classe, busca flexibilitzar encara més el contracte a temps parcial, perquè l'empresari tinga gairebé total disponibilitat sobre el nostre horari. Es reforça el control de les empreses en la gestió de les baixes mèdiques, i altres mesures en la línia exigida durant els darrers mesos per la Troika (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i l’FMI).
El passat 20 de desembre de 2013, el Consell espanyol de ministres va aprovar, sense donar-li gaire ressò mediàtic (en part també, per l’aprovació del terrible retrocés que significa la nova llei d’avortament, pels drets fonamentals de les dones treballadores), la segona contrareforma laboral de l’era Rajoy, o millor dit, l’ampliació i complement de la contrareforma del 2012.
Entre altres coses, i a partir de moment, els fets filtrats pel mateix ministeri espanyol de treball i premsa especialitzada, podem destacar les següents:
· Es torna a prohibir la realització d’hores extres per part de persones treballadores amb contracte a jornada parcial (quan havien estat legalitzades en la contrareforma del 2012). Ara bé, la gran patronal i els seus súbdits del govern, no “regalen” res a la classe treballadora. Què significa açò? Doncs que ara no podrem fer hores extres, que s’haurien de pagar amb un complement per sobre del salari per hora comuna (segons conveni), sinó que “podrem” fer hores complementàries al mateix cost. És a dir, ens podran fer contractes de 20 hores setmanals, i després fer-nos-hi treballar fins a 32 hores, per exemple, ja que les hores complementàries poden ser fins al 60% de les hores contractades. Açò està fet expressament a favor dels sectors més precaritzats (hostaleria, comerç, teleoperadors o neteja); i no només això, sinó que volen que tinga caràcter retroactiu.
· En funció de la 'càrrega de treball', ens podran reduir o augmentar la jornada de treball a voluntat cada any, en funció de les 'previsions'… És a dir, contractació més 'flexible' i a la carta.
· El contracte 'Rajoy' ('contracte indefinit de suport als emprenedors', 'molt bonificat), es podrà realitzar també a temps parcial… és a dir, per tothom. Què vol dir açò? Acomiadament gratuït, immediat i sense cap formalisme, almenys durant el període de prova (que ara pot durar fins a un any). En definitiva, un nou contracte a temps parcial de caràcter suposadament indefinit tindrà un acomiadament lliure d'un any i obre la porta a la nostra disponibilitat total, legalment, per a l'empresa.
· I per acabar-ho de rematar, sembla que volen facilitar que les Mútues de Treball, puguen revisar les baixes per contingències comunes des del primer dia, fins a l’extrem que si no reben resposta del metge de la Seguretat Social en un termini màxim de 5 dies, es podrà donar d’alta immediata al treballador malalt.
Açò no només implica que es posa a la sanitat pública, definitivament, al servei de la gran patronal (que són els propietaris reals de les Mútues de Treball); sinó que es generalitza la desprotecció absoluta de la salut de les persones treballadores… la seguretat, salut, i higiene al treball, o la prevenció de riscos laborals, perden tot el seu sentit progressiu (el poc que els hi quedava).
Amb la nova regulació del contracte a temps parcial, les empreses podran disposar de nosaltres, la classe treballadora, amb plena llibertat. 'No' podran fer hores extraordinàries (no sota aquesta accepció), però seran substituïdes per les anomenades 'hores complementàries', que podran fer totes les persones treballadores contractades per realitzar almenys deu hores setmanals de mitjana anual, de forma temporal o indefinida.
Hi haurà dos tipus d'hores complementàries. D'una banda, les pactades, és a dir, les consensuades entre empresa i empleats. En aquest cas, podran suposar un màxim del 30% de la jornada pactada amb el treballador, un percentatge que podrà ampliar-se fins al 60% si així ho contemplen els convenis. Els empresaris hauran de donar un preavís als treballadors perquè realitzen aquestes hores, no obstant això, aquest termini previ es redueix de 7 a 3 dies. El Ministeri espanyol de treball assegura que és una forma 'd’agilitzar' l'organització de l’empresa.
Però hi haurà també hores complementàries 'voluntàries', sense preavís mínim. És a dir, que l’empresari legalment podrà requerir-nos el mateix dia perquè es quede en el seu lloc de treball durant més hores. El Ministeri assenyala que 'el treballador sempre podrà negar-se i que l'empresa no podrà penalitzar-lo per això'… tothom ens ho creiem, oi?
Aquest tipus d'hores voluntàries solament podran realitzar-se si es tracta de contractes indefinits a temps parcial. No podran superar el 15% de la jornada laboral, ampliable fins al 30% en els convenis col·lectius. Amb aquestes modificacions, en definitiva, una persona treballadora contractada a temps parcial podria fer una jornada de fins al 90% d'una jornada laboral ordinària a temps complet en algunes ocasions (malgrat estar contractat oficialment per a un nombre d'hores parcials)
Resumidament. El Govern espanyol del PP fa el seu paper, legislar a favor de la seua classe social, la gran burgesia imperialista espanyola, posant negre sobre blanc, legalitzant-hi doncs, tot un seguit d’actuacions extremadament comunes en una amplíssima sèrie de sectors laborals arreu del nostre país. Així, no fan cap altra cosa que limitar enormement els marges d’actuació de les organitzacions sindicals 'tradicionals' (sindicalisme pactista, de 'negociació', subvencionadíssim, tot sovint, directament groc, i no només representat per CCOO i UGT)… amb la qual cosa, el que ens queda és reforçar propostes organitzatives i models d’acció sindical basats en la base i en l’acció directa… recuperant la memòria de les lluites la nostra classe a principis del segle XX i durant els anys 70 del mateix segle.
Si cada dia que passa és més dur que el passat… ens caldrà sumar esforços, reforçar el sindicalisme realment de classe i combatiu, aprendre, fer extensible la solidaritat arreu i demostrar que, les persones treballadores, unides des de baix, solidàriament i ben organitzades, ho podem tot.
Ja no devem lluitar només per defensar els nostres llocs de treball, o per tenir-ne un si ens manca… Hem de lluitar per millorar les nostres condicions de vida. Hem de lluitar per revertir la situació i acabar amb totes les formes d’opressió… amb el capitalisme, l’imperialisme i el patriarcat al seu davant. Ho volem tot, per tothom. Ja no podem perdre més temps, ens hem de posar de valent a preparar la propera Vaga General, però una vaga que realment siga plantejada per guanyar.
Països Catalans, desembre de 2013
Centre d’Estudis Sindicals – CES
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
