Aquesta setmana hem entrat al registre de la UB la tercera reclamació, amb la qual ja abracem gairebé un centenar de professores i professors associats de la UB i, molt excepcionalment, d’altres de laborals que en algun moment de la seva carrera han estat associats i que s’hi ha volgut solidaritzar amb la seva signatura.
Tant a la primera reclamació (17 de juliol de 2013), com a la segona (13 de setembre de 2013), com en aquesta tercera (20 d'abril de 2014), demanem al rector de dur a terme una reunió per dialogar sobre les accions que cal articular a fi de resoldre la situació del professorat associat de la Universitat de Barcelona (una situació cronificada d’extrema precarietat i amb una manca evident de perspectives estabilitzadores sota unes condicions dignes).
Malgrat això, vuit mesos després ningú de l’equip de govern no ha contactat ni amb l’Assemblea de Professorat Reclamant ni amb la secció sindical de la COS UB. Podeu llegir el text de la reclamació en aquest enllaç.
D’altra banda, s’ha sol·licitat formalment una entrevista amb el president del comitè d’empresa del PDI laboral (9 CGT, 6 CCOO, 5 UGT, 5 CSIF, 2 CSC; el president actual és de CCOO), de la qual tampoc no s’ha obtingut cap resposta. Considerem que la reiterada ignorància amb què s’està tractant aquest afer des del juliol del 2013 deixa en evidència la manca de responsabilitat i sensibilitat que la Universitat de Barcelona i els representants formals dels i les treballadores al comitè d’empresa mantenen amb la greu problemàtica del professorat associat. Reiterem de nou la crida a les obligacions d’aquests representants amb el professorat de la UB, i els sol·licitem públicament una resposta i l’assessorament que se suposa que haurien d’oferir al professorat reclamant.
Barcelona (el Barcelonès) 23 de març de 2014
Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona
ub@sindicatcos.cat / @COS_UB / cosub.wordpress.cos
