Volem treballar per viure, no morir treballant-hi!
Entre els dies 5 i 9 de juliol altres 5 companys han mort treballant als Països Catalans. Tres treballadors morien en menys de 24 hores al País Valencià, dos prop d’Aras de los Olmos, a la comarca dels Serrans, i un altre company a Torís, a la Ribera Alta, entre el 5 i el 6 de juliol. Altre company moria a una cantera de El Pinós, al Vinalopó Mitjà el 7 de juliol. I «finalment» un altre company moria treballant a Bellpuig, l’Urgell, el 9 de juliol, aplastat per un munt de palets i caixes. Al mateix temps, i durant aquests mateixos dies, almenys han mort altres 6 companys treballadors arreu de l’Estat espanyol.
Segons les dades oficials dels propis ministeris i institucions públiques implicades, només de gener a abril van morir treballant 31 companys i companyes arreu dels Països Catalans.
La precarietat, les subcontractes, la por i la manca d’organització i de resposta contundent ens està assassinant!!
El passat 5 de juliol, dos treballadors, de 51 i 59 anys respectivament, d’una empresa de Burjassot especialitzada en la reparació i manteniment viari, morien en un terrible accident mentre treballaven amb un camió-grua mitjançant el qual estaven fent tasques de reforç i afiançament de la CV-363 (a la comarca dels Serrans), reforçant el lateral de la muntanya per evitar despreniments sobre la calçada. Tot sembla indicar que, al mateix temps, aquests companys morts a Terol, treballaven subcontractats per l’empresa Grupo Bertolin, que de forma més que evident no van garantir ni vetllar per la seguretat d’aquests treballadors (tal i com «obliga» la llei…).
Així, i mentre feien aquestes tasques, el terraplè sobre el qual estava el tram de carretera on estaven treballant-hi va patir una solsida que els va precipitar 40 metres pel barranc avall.
En aquest cas caldrà averiguar perquè la Diputació de València, teòrica responsable final de la carretera, no va fer res en dècades per mantenir en condicions aquesta via. Perquè va enviar dos operaris, sense garantir la protecció col·lectiva adequada, que en aquest cas passava per un reforç previ del citat terraplè del barranc, mitjançant cates prèvies i després una entiba en condicions del terreny… des del fons fins la banda de dalt de la carretera.
Per altra banda, dissabte 6 de juliol, a la localitat de Torís, a la Ribera Alta, un jove treballador de 29 anys moria atrapat en una premsa de tractament de vidre. Això va passar mentre desenvolupava les seues tasques durant el torn de nit a la zona de premses de la fàbrica de vidre on treballava, i on va quedar atrapat per la màquina fins a la seua mort.
En aquests tipus de maquinària és obligat per llei tindre instal·lats sistemes de bloqueig que impedeixen el funcionament de la màquina si algun treballador hi ha d’accedir a la zona de treball… Per què, doncs, va fallar?? Quants i quantes treballadores coneixem sistemes de seguretat pontejats??!
De la mateixa trista, terrible i miserable forma, el passat 8 de juliol, un altre company moria al seu lloc de treball; aquesta vegada a El Pinós (el Vinalopó Mitjà), en caure des de 6 metres d’alçada mentre treballava al seu lloc de treball a la cantera del Monte Coto.
Qui conega el treball a les canteres del Vinalopó, sap que el lobby del marbre manté unes condicions de treball lamentables i amb unes escassíssimes, quan no nul·les mesures de prevenció de la seguretat i la salut de les companyes i companys que hi treballen. Talls sense protecció, treballs en altura sense cap tipus de mesura preventiva (ni col·lectiva ni individual), carretons elevadors circulant per rampes sense cinturons ni barres de seguretat, etc.
«Finalment», el passat 9 de juliol, i ho diem així perquè som molt conscients que la sinistralitat laboral no fa més que créixer als nostres centres de treball, causada per les draconianes condicions de treball de la patronal, per l’incompliment sistemàtic de la llei, per la precarietat galopant , per la por a denunciar, per la infradotació de la Inspecció de Treball, i per la inacció dels anomenats sindicats majoritaris que, tot i tenir els mitjans, no fan la seua feina, un altre company va morir mentre treballava a Bellpuig (l’Urgell).
Aquest company moria aplastat per una pila de palets i caixes… elements que haurien d’haver estat ben assegurats i protegits per tal d’impedir una situació com aquesta.
I no. Morir al lloc de treball no és cap «fatalitat». Més del 90% dels accidents mortals, greus, etc., així com la immensa majoria de les malalties laborals, són tècnicament evitables. Els centenars de companys i companyes que moren treballant, els milers que queden incapacitats per accident o malaltia, podrien salvar-se si realment s’obligara a complir la llei… Llei de Prevenció de Riscos Laborals que continua sense aplicar-se a la pràctica des de la seua promulgació l’any 1995!!
Mentre veiem com els informes de sinistralitat es falsegen per evitar multes, amb tècnics amenaçats amb entrar en llistes negres, quan no defenestrats directament. Amb administracions públiques que recauen en prevaricacions constants en contractar empreses que no compleixen la llei de forma reiterada!. Amb una Llei de Mútues (aprovada pel PP i que ni el PsoE, ni ningú altre, ha intentat derogar!!), que ens deixa als i a les treballadores en mans de l’empresa!… Cal que hi actuem. I, igual que ho han fet les companyes del Moviment Feminista, amb protocols de denúncia i visibilització pública del terrorisme masclista, cal que comencem a organitzar-nos per donar una resposta organitzada a cadascun dels assassinats que patim als nostres centres de treball.
La classe treballadora seguim morint als nostres llocs de treball, mentre els empresaris acumulen més i més riquesa. Accident Laboral, Terrorisme Patronal!
Volem treballar per viure, no morir treballant-hi!
València, 11 de juliol de 2019
Coordinadora Obrera Sindical – COS
sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
