ALS PAÏSOS CATALANS, L’ESCOLA EN CATALÀ!
Desobeïm l’estat, blindem la llengua
La llengua catalana és l’element cohesionador que relliga tota la comunitat catalanoparlant, un dels trets comuns que ens configura com a poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. És per això que no és estrany que hagi estat objecte d’atac i persecució al llarg de la història, amb la voluntat d’assimilar culturalment i nacionalment el conjunt de les classes populars dels Països Catalans a projectes dels Estats Espanyol i Francès, instruments al servei de les respectives burgesies.
El passat dimarts 23 de novembre, el Tribunal Suprem atacava el model d’escola basat en la immersió lingüística, avalant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què als centres d’ensenyament de la comunitat autònoma de Catalunya un 25% de les classes s’hauran de fer en castellà. El català com a llengua vehicular a les escoles i instituts ha estat un model d’èxit, lluitat i guanyat per la classe treballadora vinguda d’arreu de l’estat, i fruit de la convicció i autoorganització. Avui, aquesta eina al servei de la cohesió social es vol tombar. Al mateix temps, els tribunals buiden de continguts l’Oficina de Dret Lingüístics del valencià i ERC pacta amb Sánchez que un ridícul 6% del contingut audiovisual en les plataformes sigui en català, euskera o gallec, deixant al marge les grans plataformes de fora l’estat espanyol.
De nou, l’espanyolisme se serveix dels seus tribunals i la seva legalitat per arraconar la nostra llengua i imposar encara més el seu projecte nacional reaccionari i excloent, a poc a poc, i a través de la llei i a cop de sentència carrega contra la llengua i els drets del nostre poble.
Atacar el català significa atacar una cultura nacional de resistència sorgida de les classes populars dels Països Catalans, que davant del capitalisme i els seus instruments polítics busquen expressar-se i reivindicar-se com a projecte polític. La defensa del català es construeix des d’una posició de confrontació davant dels embats homogeneïtzadors dels estats espanyol i francès. En períodes on la prohibició del català era un fet legal, on cantar en català conduïa a la presó i els llibres escrits en aquesta llengua eren elements de contraban i de botigues secretes.
Ara més que mai hem de seguir parlant en català a tot arreu, reforçant aquest caràcter de resistència articulant tota la comunitat, relligant la classe treballadora, ja que els atacs uniformitzadors busquen tant la dominació nacional com la de classe.
És necessari vehicular una resposta col·lectiva i ofensiva, que no cerqui només la conservació de la llengua i de les seves parlants, sinó l’evolució i el creixement, que el català sigui articulador de les lluites populars, com per l’habitatge digne, pel feminisme o l’antifeixisme. El català és un vector de la lluita per la plena emancipació nacional i social del nostre poble, la lluita per uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.
Davant dels atacs constants al català i les agressions al nostre poble, les que es produeixen a qualsevol lloc de la nostra nació -ens ataquen a Perpinyà, a Mutxamel, a Llucmajor o Canet de Mar-, el que hem de fer és respondre com un sol poble. Prenem els carrers i passem a l’ofensiva, perquè ni els pactes ni les negociacions garantiran la nostra supervivència com a poble.
Desobeïm l’estat i blindem la llengua.
