El parlament de la CAC aprova la creació de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball.

L’executiu català prepara l’arribada del traspàs de les competències en inspecció de treball, previst per aquest estiu de 2010.

El Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya va aprovar la setmana passada la creació de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, amb els vots de PSC, ERC i ICV, l’abstenció de CiU i el vot contrari de PP i C’s. Segons la consellera de Treball, Mar Serna, serà “peça clau” per a la prevenció de riscos laborals, garantirà els drets dels treballadors, evitarà la competència deslleial d’empreses que no compleixen la llei, contribuirà a la modernització i competivitat empresarial i combatrà la discriminació
laboral entre homes i dones. A més a més, per Serna la posada en marxa d’aquesta agència és una mostra de més autogovern perquè integrarà el personal i els béns traspassats de l’administració espanyola. El govern català prepara així el terreny per assumir les competències en matèria d’inspecció de treball, que es preveu per aquest estiu.

Segons les fonts consultades, aquest nou organisme estarà integrat per unes 400 persones, de les quals la meitat provindran directament de l’administració espanyola de l’estat, i l’altra meitat seguiran depenent del Ministeri espanyol de Treball (ja que es troben adscrits al sistema de Seguretat Social espanyol). També comptarà amb el seu propi cos de subinspectors de seguretat i salut al treball.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, tot i que trobem important aquesta notícia, hi trobem un seguit de mancances que passem a manifestar:

1. Enlloc es fa esment de les necessitats reals d’ampliació de la plantilla d’inspectors i subinspectors dels serveis de la Inspecció de Treball, tant en la seva quantitat d’efectius (en ple “boom” de la construcció els càlculs “oficials” parlaven de més de 5000 inspectors i subinspectors necessaris per la correcta aplicació de la llei als centres de treball, quan no s’arribaven als 1000 arreu dels Països Catalans al sud de l’Albera), com en la seva qualitat (requisitis formatius necessaris de cara a la millor praxis professional possible, ja que tot i la bona voluntat i gran esforç desenvolupat per molts d’aquests professionals, les mancances reals en qüestions com les proteccions col·lectives al sector de la construcció d’una banda, o l’aplicació real de les polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar, o d’igualtat d’oportunitats al treball, són més que evidents, dissortadament)

2. Enlloc s’esmenta la partida pressupostària necessària per poder desenvolupar aquestes tasques.

3. Continua sense veure’s enlloc, una estratègia i dinàmica de treball institucional que afavoreixi el bastiment d’un Marc Sociolaboral Nacional, del qual, el sistema d’Inspecció de Treball (amb la possibilitat de participació directa per part dels i de les treballadores) hauria de ser una peça clau…

4. Per suposat, i dissortadament, no es fa el més mínim esforç per la coordinació d’aquestes activitats entre els diferents territoris dels Països Catalans sota dominació espanyola, coordinació que no només faria avançar el procès d’alliberament del nostre país, sinó que faria moltíssim més eficient l’activitat d’aquests serveis públics, i a més, facilitaria i reforçaria l’activitat industrial arreu de les nostres comarques, al compartir espais legals, etc., que reforçarien les relacions socioeconòmiques quotidianes.

Maig de 2010 – Països Catalans

Coordinadora Obrera Sindical – COS
sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans