La indústria tèxtil i la precarietat laboral maten almenys 25 treballadores i treballadors en la inundació d’un taller clandestí.
Dilluns 8 de febrer, en mig d’unes pluges torrencials a l’àrea occidental del Rif, a la regió de Tànger, es van produir diverses inundacions en zones residencials de la zona portuària al sud de Tànger. Als soterranis d’un d’eixos edificis, hi havia un taller clandestí de la indústria tèxtil, on almenys han mort 25 treballadores i treballadors, i almenys 10 ferits de diversa consideració, sense contracte, ni cap protecció.
17 companyes i 8 companys morts, d’entre 20 i 24 anys. Electrocutats per la maquinària sense protecció elèctrica o ofegats per la inundació dels dos tallers (dos soterranis, un sobre l’altre), després que cedís una coberta del pati interior de l’edifici. Entre els supervivents, s’hi troba el propietari del taller, que durant anys ha pogut actuar amb total impunitat… fins a l’accident.
Així, més d’un 54% de la producció del sector del tèxtil i el cuir de tot el Marroc (més encara al Rif), es produeix en tallers clandestins (que els mitjans oficials anomenen de forma irònica com a «unitats informals»), tallers il·legals, sense cap condició higiènica, ni de seguretat, sense contractes, ni vacances, ni cotitzacions, ni cap dret… ni tan sols a la vida.
I tot això mentre cap mitjà parla de per a qui estan fent eixa roba. Fonamentalment per a les principals marques de l’estat espanyol i francès, grans marques propietat d’algunes de les persones més riques del món, mentre les treballadores del Rif treballen jornades de més de 70 hores setmanals per salaris miserables que no arriben ni a la quarta part del salari mínim interprofessional de l’estat espanyol. Tal com ja va passar fa prop de set anys a l’edifici Rana Plaza a Bangla Desh.
Al Rif, a Bangla Desh, als Països Catalans i arreu del món… prou d’atacs i assassinats contra la classe treballadora. Denunciem la gran patronal tèxtil!
