El passat divendres 31 de gener, de matí, moria a Benimàmet (pedania de la ciutat de València, entre Paterna i Burjassot, a l’Horta Nord), un jove treballador de 34 anys.
Independentment de si fou causat pel fort vent que feia eixa dia, o si com va dir immediatament després lAjuntament de Rita Barberà, fou un 'accident laboral', el cas és que ha mort un altre company treballant, punt.
Si l’alcaldessa 'popular' parlava immediatament 'd’accident laboral' era simplement per mirar de traure’s de damunt tota responsabilitat (civil i penal), ja que la caiguda d’un mur de 4 metres en via pública també podria esguitar l’Ajuntament. D’aquesta forma, l’Ajuntament de València deixa tota la responsabilitat de l’accident en mans del col·legi on s’estaven fent aquestes obres.
Amb tot, segons testimonis, no hi ha cap dubte de què el jove treballador mort es trobava col·locant unes tanques per impedir l’accés a la zona de treball quan una ràfega de vent va fer bascular el braç de la màquina que va tombar el mur damunt d’ell, matant-lo.
Ara caldrà veure quines responsabilitats queden i, el més important, com queda la família d’aquest jove treballador… que en no ser cap militar 'mort en combat', no rebrà cap honor, ni pensió vitalícia per la seua família…
Queda clar, de nou, al servei de qui estan les institucions i les patronals… i tristament, una vegada més, es demostra que les persones treballadores no som res més que claus que els amos llencen a fem quan ja no els interessem.
Fins quan ha de durar això, només depèn de nosaltres. Treballar per viure, sí. Morir treballant, mai més. Accident laboral, terrorisme patronal.
