A les meves germanes feministes de l’Estat Español

lluitafeminista

…trobo a faltar les seves veus de protesta davant aquest esgarrifós relat que va aparèixer en la premsa fa poc temps, relacionat amb la detenció de diversos ciutadans i ciutadanes basques:

I.Gardeazabal (militant feminista i revolucionària basca)

Els grups i associacions feministes estan protestant per la desaparició del Ministeri d’Igualtat i per les paraules que l’alcalde de Valladolid ha dedicat a la ministra Pajin. Amb raó. No obstant això, trobo a faltar les seves veus de protesta davant aquest esgarrifós relat que va aparèixer en la premsa fa poc temps, relacionat amb la detenció de diversos ciutadans i ciutadanes basques presumptament militants d’Ekin:

Barrenetxea va ser despullada de la seva roba en el mateix trajecte a Madrid, sent traslladada nua de cintura per a dalt i entre insults, cops i tocaments en els pits. Un guàrdia civil va arribar a arrencar-li els pantalons mentre que la forçava perquè obrís les cames i un altre no deixava de copejar-li en el cap. La veïna de Bilbao denuncia que va ser obligada a romandre tots els interrogatoris en calces i amenaçada amb ser violada en més d’una ocasió. En un dels interrogatoris indica que «em van asseure en una taula i em van obligar a recolzar la part superior del cos contra el moble, mentre que m’embolicaven la part posterior amb una corda i em tiraven aigua freda a l’entrecuix. En aquesta postura no deixaven de amenaçar amb violar-me».

Per què no s’han sentit les veus indignades d’aquests col·lectius? És alguna cosa que, com a feminista, em dol; i no atur de donar-li voltes.

Serà perquè és basca? No puc creure-ho, quan a Espanya es denuncia la lapidació d’”adúlteres”, l’ablació del clítoris o el burka en estats islàmics.

El manual que segueix tot terrorista per denunciar tortures? També es diu sovint que les dones que denuncien una violació l’havien provocat; o que hi ha denúncies de maltractaments per allunyar als pares dels seus fills i filles i treure’ls uns bons diners.

Davant aquestes declaracions (de vegades per part de magistrats) les feministes ens rebel·lem i les denunciem com una maniobra per crear una opinió en la societat que quan una dona és agredida és que “alguna cosa haurà fet” i deixar impunes als agressors.

Per què en aquest cas cal creure’s el que digui el policia de torn sense demanar si més no una investigació? Aquesta dona no té credibilitat? Els policies sí, per que mai de la vida s’ha donat el cas que hagin agredit, copejat, violat o matat a una dona?

O tal vegada la raó estreba que existeix un tabú amb el tema basc, les tortures i tot el que tingui a veure amb el Ministeri d’Interior. Espero i desitjo que no sigui perquè denunciar-ho suposaria potser caure en la sospita, la marginalitat i perdre les subvencions.

Les dones feministes han donat exemple, al llarg de la seva història, de valor, audàcia, sentit crític i dignitat. M’agradaria que aquesta trucada mogués a la reflexió.

 

Una abraçada.