Plantejar què és el feixisme i quines dimensions socials abraça exigeix situar l’amplíssim espectre de formes de desigualtat i d’interiorització socials en què es fonamenta la societat capitalista –adonar-nos de com s’instrumentalitzen les diferenciacions socials per classe social, gènere, color de la pell, grup d’edat, per pràctiques sexo-afectives, per etiquetatges polítics, culturals, religiosos, pel lloc de naixement, per processos colonials a escala intra i extraoccidental…– a fi de sostenir estructures socials injustes, dins o fora de marcs polítics feixistes. Les articulacions de l’opressió són múltiples i variades, i el feixisme apareix com a punta de llança, en temes repressius, per afirmar un ordre social totalitarista: s’aprofita de la ignorància i utilitza la desmobilització i la despolitització d’amplis sectors socials populars en benefici de la classe social dirigent i de l’estat de les coses, i també i al nostre context per perpetuar la subordinació de la societat catalana a l’estat espanyol.
L’estat d’excepció imposat des de la tardor del 2017 a Catalunya ha estat vergonyosament normalitzat per l’actual equip de govern de la Universitat de Barcelona, hereva de l’Estudi General de Medicina i Arts nascut el 1401. Fora de l’estatus simbòlic d’aquesta universitat –els dirigents de la qual no han parat mai d’apel·lar a la defensa dels “valors democràtics”–, ni l’encausament judicial de persones treballadores de la UB als darrers mesos, ni la duríssima repressió exercida per l’Estat dins i fora la UB, ni les més de 200 agressions físiques a Catalunya per part de grups neofeixistes i neonazis des del setembre han merescut un posicionament de la UB en defensa del legítim dret a la llibertat i l’autodeterminació de la societat catalana mateixa.
Això succeeix paral·lelament a un procés de polvorització del model d’universitat pública que coneixíem fins fa una quinzena d’anys: la segregació d’estudiants de classe treballadora a través d’un augment descomunal de les taxes de matriculació, l’explotació de milers de docents i investigadors amb contractes d’associats i associades, la manca d’estabilització de persones amb sòlides trajectòries acadèmiques, l’externalització de serveis, la precarització en augment també del PAS i la materialització d’un model d’universitat-empresa contrari a les necessitats de la majoria social popular, tot plegat acaba traçant un panorama dantesc.
En aquest context, l’equip de govern ha llogat l’Aula Magna a l’associació Societat Civil Catalana perquè hi dugui a terme un acte político-cultural dijous vinent (18.30 h). La COS i el SEPC, i la resta d’organitzacions de l’esquerra independentista del Barcelonès (EIB), considerem que no es pot classificar totes les persones que acudeixen a actes de SCC com a feixistes. Ara bé, som perfectament conscients dels vincles de la seva direcció i d’alguns dels seus membres amb organitzacions franquistes, i de la successió d’actes polítics en què SCC s’ha manifestat junt amb organitzacions neofeixistes i neonazis. Des de la direcció de SCC es defensa la sublevació feixista del 1936, la dictadura franquista i l’ús de simbologia ultradretana. En qualsevol universitat europea tot plegat faria impossible la realització d’un acte com l’anunciat per al dijous vinent.
Des de dins de la UB, veus, assemblees i organitzacions diverses hem reclamat en distintes ocasions al rector, Dr. Joan Elias, la suspensió del lloguer de l’Aula Magna a SCC. La setmana passada, el gabinet de premsa de la UB justificà la negativa a aturar aquest acte afirmant que l’Aula Magna ja s’havia llogat a “partits, sindicats i l’ANC”. Des de qualsevol perspectiva mínimament racional, l’equiparació de projectes polítics democràtics amb d’altres que s’insereixen en tradicions polítiques totalitaristes i criminals resulta, més que insultant, humiliant.
Per aquestes raons, les organitzacions de l’esquerra independentista del Barcelonès convoquem una concentració de rebuig dijous vinent a les 6 de la tarda davant l’Edifici Històric de la UB a fi de blasmar la ignomínia. La manca d’articulació d’un espai educatiu català, i la manca d’una legislació pròpia que prohibeixi l’apologia implícita o explícita del feixisme sota qualsevol de les seves formes i reactualitzacions, ens obliguen a manifestar allò que l’equip de govern ha volgut invisibilitzar: no acceptarem la normalització del totalitarisme ni del feixisme, sigui quin sigui el nom que prenguin. Igualment, no podem fer-nos responsables d’una decisió que mai no s’hauria hagut de produir i que posa en entredit el paper de la Universitat de Barcelona dins el context polític actual.
No Passaran!
CUP | Arran | SEPC | COS | Alerta Solidària | Endavant OSAN
Posicionament de la COS UB sobre l’acte de Societat Civil Catalana autoritzat pel rector de la UB
En ple context de vagues i mobilitzacions a la Universitat de Barcelona –amb el suport de la totalitat de seccions sindicals i del comitè d’empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari– tenim coneixement de l’autorització del rector, Dr. Joan Elias, perquè l’organització SCC, que es manifesta amb organitzacions neonazis i neofeixistes, dugui a terme un acte político-cultural el dijous 7 de juny a dos quarts de set de la tarda a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.
Fa més d’un any que la COS UB denunciem la manca absoluta de predisposició negociadora de l’actual equip de govern davant dels gravíssims afers que afecten el conjunt d’àmbits de l’organització, el funcionament i l’estructuració d’aquesta universitat (el diàleg no-resolutiu no significa negociar). La inexistent política de professorat no és més que un reflex de la imposició d’un model neoliberal que pretén ensorrar la universitat publica i que l’equip rectoral reprodueix a partir del creixent desprestigi de les funcions que exerceix, la qual cosa acaba conduint al que considerem que és una clara manca de responsabilitat institucional. Això afecta el conjunt de la col·lectivitat universitària: PDI, PAS i estudiants.
Pel que fa al posicionament del Dr. Elias i de l’equip de govern que encapçala amb relació al cop d’estat feixista que la societat catalana afronta des de la tardor, hem reiterat un cop i un altre la vergonya que implica mantenir una suposada “equidistància” entre la materialització quotidiana de l’estat d’excepció –que ha tingut conseqüències directes, sota la forma d’encausaments judicials, per a diversos companys i companyes d’aquesta casa– i l’exercici legítim del dret d’autodeterminació.
Doncs bé, en aquest context de naturalització de l’autocop d’estat feixista, el rector de la Universitat de Barcelona obre la porta a un acte d’una organització que, en efecte, es manifesta junt amb organitzacions neonazis i neofeixistes. Ens estalviarem d’explicar al Dr. Elias quines han estat les conseqüències històriques de la repressió totalitarista i feixista sobre la societat catalana, però sí que li recordarem que des del setembre del 2017 s’han comptabilitzat més de dues-centes (200) agressions físiques i atacs a seus d’organitzacions polítiques i associatives (inclòs l’incendi i destrucció total de l’Ateneu Popular de Sarrià) per part de l’extrema dreta espanyolista. La presència als carrers de SCC junt amb neonazis i neofeixistes situa la col·lectivitat de la UB en una veritable cruïlla, atesa la decisió del Dr. Elias. En qualsevol universitat europea, un acte convocat per una organització d’aquestes característiques seria literalment inconcebible.
Per aquestes raons, exigim al rector de la UB una rectificació urgent i, en conseqüència, la suspensió de l’acte previst. Almenys en aquesta qüestió, desitgem que el rector pugui actuar racionalment d’acord amb els “valors” que, en públic, sol associar a la vida acadèmica i a la nostra universitat. No ens faci passar més vergonya, si us plau.
No passaran!
