A la Catalunya Nord com arreu, cap reforma ni tractat ens farà lliures

photo maxi-cos-7N2015_zpsl1bs64pi.png

Comunicat de la COS amb motiu del 7 de novembre, Diada de la Catalunya Nord.

Cap frontera imposada, ni cap esquartament del país, aturarà la lluita de la classe treballadora dels Països Catalans.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), sindicat per l’alliberament de classe, nacional i de gènere dels Països Catalans, ens sumem a la commemoració del 7 de novembre de 1659, data històrica en què els regnes d’Espanya i França van signar el Tractat dels Pirineus contra la voluntat dels catalans, restant, fins avui dia, esbotzats entre aquests dos estats que neguen de manera continuada la nostra lliure voluntat de ser poble català.

Reivindiquem així el fil de lluita i resistència que, malgrat la repressió i els múltiples intents d’assimilació que hem patit al llarg dels darrers 356 anys, ens ha portat a seguir sent, avui dia, un poble dempeus i disposat a plantar cara en defensa de la nostra dignitat. Assumim plenament, doncs, la lluita per la derogació d’aquest tractat com a pas imprescindible en el camí de la plena independència de la nostra nació, els Països Catalans: ni cap tractat d’ahir, ni cap reforma territorial d’avui, ens faran lliures; seguirem desobeint tota imposició jacobina, vingui d’on vingui.

Entenem, també, que no podrem parlar d’una vertadera emancipació si aquesta no ve acompanyada d’un procés de construcció del poder popular. El poble treballador no pot restar impassible davant les constants agressions que estem patint en nom d’aquesta estafa anomenada “crisi”. Se’ns diu constantment que el problema és la manca de productivitat o d’eficiència (La Posta de Tuïr), així com l’excés de despesa pública en transports (el Tren Groc) i altres serveis socials. No obstant això, una anàlisi més exhaustiva de la situació ens porta a la conclusió que la denominada crisi del deute rau, principalment, en les macroinversions que els estats de la UE destinen a la construcció de grans infraestructures (autopistes, aeroports, trens d’alta velocitat, macroparcs eòlics) que, més enllà de comportar una destrucció creixent del territori, afavoreixen de manera quasi exclusiva el gran capital monopolista. És per això que no acceptem les mesures d’austeritat que ens vénen imposades de la mà d’aquells que estan incrementant els seus beneficis dia rere dia. Considerem imprescindible avançar en l’empatia i la solidaritat de classe per tal de defensar les conquestes que tant ens han costat d’assolir.

Al mateix temps, però, entenem que no n’hi ha prou defensant les condicions de vida actuals de les classes populars. Tampoc ens conformem amb la reivindicació d’una sèrie de reformes puntuals que ens puguin afavorir tímidament. Hem de ser conscients que l’actual estat del benestar (o el que en queda) no és altra cosa que un pacte social per mitjà del qual es garanteixen uns mínims als treballadors dels estats del centre imperialista a costa de la sobreexplotació dels països de la perifèria. Aquest no és el nostre model ni el considerem reformable. Des de la COS creiem que l’autoorganització obrera i popular ha d’anar més enllà per tal de construir, d’entrada, un veritable contrapoder al marge i en contra de la legalitat institucional burgesa.

També volem remarcar que, en el camí cap al nostre alliberament col·lectiu, creiem indispensable col·locar en un pla principal la lluita contra el patriarcat dominant. I no ens referim només a l’assoliment de la igualtat de drets i econòmica (si bé, segons un estudi realitzat el 2013 per l’Institut nacional de l’estadística i els estudis econòmics –INSEE-, les dones cobren, a l’Estat francès, un 19% menys de mitjana que els homes). Cal posar més aviat en qüestió tot el sistema de valors i els rols socials que, encara avui dia, segueixen mantenint en una situació de dominació ni més ni menys que la meitat de la població mundial.

A la Catalunya del Nord com arreu, cap reforma ni tractat ens farà lliures. Endavant amb la lluita i l’autoorganització obrera i popular. Avancem cap a l’emancipació social, nacional i de gènere als Països Catalans.

 photo tuiter-cos-7N2015.png