A FER PUNYETES!

Fins fa poc he estat treballant durant dotze anys per al’obra civil, menyspreat i explotat pel món de les subcontractes. Actualment treballe com a expenedor de combustible en una estació de servei amb un jornal de 1200 € mes (pagues incloses). La funció que desenvolupe en el meu treball, diuen que d’utilitat pública i alt valor estratègic per als ciutadans posa sobre el meu cap l’espasa de Damocles de la militarització. A mi també em poden negar els meus drets fonamentals com a treballador, tot pel bé públic dels ciutadans-consumidors.

Jo he hagut de treballar i estic treballant tots aquests dies festius i el pont complet. Per desesestresar-me no he tingut oportunitat de fer unes petites minivacances, esquiant en una estació d’esquí peninsular, ni de engrandir la meva cultura passejant i admirant l’arquitectura urbana d’una gran ciutat, ni d’encalmar la meva vena consumista comprant en els establiments de la Cinquena Avinguda o dels Camps Elisis. I tot això per dues raons: 1 ª Perquè estic obligat a exercir aquest treball si no vull estar al carrer, i 2 ª perquè els meus ingressos de pacotilla no em permeten fer res, llevat no morir-nos la meva família i jo de fam i fred.


Aquest dissabte vaig estar omplint uns quants dipòsits de combustible, de gent que si es marxava de minivacances. Que casualitat que tots aquests dipòsits pertanyessin a flamants tot- terreny i automòbils de gamma alta.Todo el món s’esquinça les vestidures pels “pobres ciutadans” que no s’han pogut marxar de viatge aquest pont a causa de la vaga dels controladors aeris. ¿I qui s’esquinça les vestidures, pel meu germà que en l’últim any només ha treballat tres mesos, sense tenir cobertura d’atur i acudint a Càritas per poder menjar “. O per mi que en cinquanta anys d’existència, només he pogut anar-me’n unes deu vegades de festa i plaer “. O per Rosa, que amb els seus seixanta anys ha de netejar escales guanyant uns 400 € al mes i passar amb això ella, la seva filla i els seus dos néts “. O per Antonio i Manuela, els meus veïns, jubilat ell i amb seqüeles físiques, i ella amb reuma a les mans i seixanta-dos anys a l’esquena, que ha de tenir cura de gent gran per tenir uns petits ingressos extres amb els quals ajudar a la manutenció de la casa, ja que amb els 600 € de la jubilació del seu marit, per a poc els dóna?.


I així un llarg, llarguíssim etcètera. VAGEN SENYORS CIUTADANS CONSUMIDORS, AMB PERDÓ, A FER PUNYETES! Tinguen una mica de decència i solidaritat cap aquesta grandíssima porció de la societat, que patim cada dia de l’any, les seqüeles d’aquest sistema econòmic capitalista, depredador i assassí. I si per la seva condició de classe i posició els dóna completament igual el patiment i sofriment de la classe treballadora, vagen preparant-se ja que  més tard o més  prompte a tota aquesta classe els arribarà l’hora del seu alliberament. I quan aquest arribe,  serà el moment de passar factura i arreglar comptes, i en aquest precís moment comprendran l’equivocats que estaven.

 

Vicent Rodríguez i Payà.   COS de l’Alacantí