L’1 d’agost de 2020 ens va deixar més sols i orfes l’Enric Tàrrega. Al País Valencià fa uns anys que estem perdent persones insubstituïbles… la Cristina, el Paco, l’Àngel, el Toni, el Pasqui… ara l’Enric.
Militant, activista, hedonista… persona. Fundador del Front Marxista Valencià, del PSV i de les primeres CCOO del PV. Membre del PSAN, col·laborador després del BNV o d’ERPV. De Lo Rat Penat, a la Societat Coral el Micalet, al Racó de la Corbella, a Ca Revolta o a l’Assemblea de Veïns de Benimaclet.
Ens va acompanyar en no poques ocasions a l’assemblea de l’Horta de la COS. Ens va acompanyar en la inauguració del Casal Obrer i Popular de l’Olivereta, contant-nos, com només ell sabia, que era allà al costat del nostre local on es trobaven els tallers on es feia la seda que després es portava a Velluters… bressol de la classe treballadora, la seua, a la seua estimadíssima ciutat de València.
Per l’Enric, per tots i totes les que ens han anat deixant aquests anys, per seguir fent nostra la seua lluita per la nostra llengua, per un País Valencià, uns Països Catalans i un món de persones treballadores lliures i, sobretot, com deia ell, iguals. Perquè ell ens va ensenyar… “Quin és l’adjectiu que realment defineix l’autèntica gent d’esquerres?… no només la llibertat, no la fraternitat… sinó, sobretot, la IGUALTAT”.
Que la terra et siga ben tova i lleu, amic Enric. Seguim, seguirem!
