Aquest any, l’estiu s’ha avançat i la calor excessiva o d’estrés tèrmic són més habituals. Davant aquesta onada de calor, reeditem i posem a l’abast de totes, una guia que explica els drets de les treballadores en condicions d’elevades temperatures. La pots consultar a continuació: És intolerable que la producció passi per davant de la salut de les treballadores, no en podem deixar passar ni una. Amb calor o sense, defensa els teus drets!
Avui, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), hem denunciat públicament la situació en què es troben les treballadores del SAD de La Selva del Camp. I és que fa més d’una dècada que l’Ajuntament d’aquesta població ofereix aquest servei sense donar d’alta a les treballadores que el duen a terme, vulnerant així tots els drets d’aquestes (alta com a treballadores a la seguretat social, baixes laborals, vacances remunerades, cobrament de l’atur, antiguitat, cotització per la prestació de jubilació…). Un cas d’extrema gravetat perquè, a més, qui precaritza a aquestes treballadores és un ens públic, que era conscient que estava actuant malament. Quan les treballadores es van començar a organitzar per canviar aquesta situació les va “castigar”, deixant-les unes setmanes sense treballar, i acompanyant-ho d’amenaces que van culminar acomiadant a un companya perquè servís d’exemple per la resta. Ara una resolució de la Inspecció de Treball els ha reconegut la relació de treball i ha […]
Fa uns mesos el departament d’educació de la Generalitat de Catalunya ens va sorprendre en avisar que a partir del curs 22-23 l’últim curs de l’escola bressol (2-3 anys) serà gratuït per a tots els infants que assisteixin a la pública. Però el que el conseller ha de recordar és que gratuïtat no és sinònim d’universalitat. Universal està clar que no serà, ja que cal recordar que en el món rural molts municipis no poden assumir la creació d’una escola bressol, com passa a la comarca del Solsonès on només tres municipis de quinze tenen aquest servei, la qual cosa provoca encara més despoblament o haver-se de desplaçar a molts quilòmetres amb un transport públic ineficient o inexistent. Però el problema no acaba aquí, ja que també afecta les grans ciutats com Barcelona, que si bé té una xarxa pública extensa cada any deixa fora a la meitat de famílies […]
Ens trobem a les portes de la ratificació de l’acord entre ERC, Junts, PSC i Comuns, que en forma de llei posa fi al model d’escola en català que és un ampli consens dins la societat catalana. D’esquena a la comunitat educativa i totalment subjugats als tempos marcats pels tribunals, ens pretenen fer creure que estan blindant el català mentre en realitat es cobreixen les seves pròpies espatlles i passen la pilota a les direccions dels centres i al professorat. Lluny d’un projecte lingüístic únic que seria l’únic garant dels nostres drets lingüístics i d’evitar afegir la llengua a la llarga llista de motius que provoquen segregació als centres educatius, ens envien unes instruccions que sentencien definitivament la immersió lingüística en català. La despreocupació i immobilitat del Departament d’Educació continua sent el seu pilar fonamental d’aquest curs escolar marcat per les vagues per la fixesa de les interines del primer […]
Les interines en defensa de la fixesa ens oposem a l’acord de reducció de la temporalitat a les administracions públiques ja que suposarà la no regularització de la situació d’abús i eventualment l’acomiadament d’interines. Assistim amb sorpresa i estupefacció a l’anunci del preacord entre el govern de la Generalitat de Catalunya i els sindicats UGT i CC.OO i IAC, sindicats representats en la MEPAG, del que diuen que serà el “pla de reducció de la temporalitat més important que s’ha fet mai a l’administració catalana”. Un procés d’estabilització que hauria de permetre que 47.000 places d’interins de la Generalitat passin a ser fixes. Si s’atén només als titulars hom pot pensar que efectivament estem davant d’un pla que busca acabar amb la situació d’abús de temporalitat de les interines i rescabalar-nos en aquesta situació de precarietat, manca de drets i desigualtat en la qual les mateixes administracions públiques ens […]
Des de la sectorial de jubilats i pensionistes de la COS, en un comunicat recent, denunciàvem que la CEOE no volia aplicar la pujada de l’IPC a les pensions. Denunciàvem també l’engany de que les pensions no s’augmenten en referència a l’IPC real, sinó a l’IPC mig. Això comporta que enguany les pensions han pujat un 2,5%, en comptes d’un 5,5%. Així, amb aquest sistema de càlcul, es consolida una nova retallada de les pensions, doncs històricament s’havien referenciat a l’IPC real. Recentment s’ha filtrat que abans d’acabar l’any 2022, el Gobierno junt amb la UE han signat el compromís d’augmentar el nombre d’anys de cotització per calcular les pensions de jubilació. En anteriors articles d’aquesta sectorial, havíem denunciat que l’estratègia de l’Estat es retallar les pensions futures i en especial les de jubilació, doncs són les més nombroses. D’aquesta manera cada pensionista té unes condicions diferents: «divideix i guanyaràs». […]
L’empresa de benzineres low-cost on fa unes setmanes havíem començat a desenvolupar la nostra tasca sindical en defensa de totes les treballadores i treballadors de l’empresa i les franquícies, ha acomiadat el nostre delegat sindical. La setmana passada vam rebre la notificació de l’acomiadament del nostre company i delegat de la secció sindical de la COS a l’empresa BallenOil Corporation. Aquesta secció havia estat creada el passat 29 de març i, amb ella, havíem començat una tasca sindical dins de l’empresa ja que fins eixe moment els i les treballadores no teníem cap representació ni representant dels treballadors. Els motius al·legats per l’empresa per fer efectiu l’acomiadament del nostre company són «objectius», i tal i com expliquen per escrit a la carta d’acomiadament: «per la crisi provocada per la guerra a Ucraïna i la baixada en les vendes provocada per la subvenció que dona el Govern de 20 cèntims…». Tot […]
La classe treballadora dels Països Catalans, vivim avui, enmig d’una crisi sistèmica accelerada arran de la pandèmia de la COVID i de la guerra imperialista, que ha reforçat les tendències de reestructuració del capitalisme global imposades des de la crisi del 2008, i d’un procés de reassentament del projecte estatal capitalista dels estats espanyol i francès. Els anys de pandèmia han cronificat i accelerat el procés de proletarització d’àmplies capes de la classe treballadora; les mesures de flexibilitat adoptades en els primers mesos de la pandèmia s’han consolidat i han afiançat la mal anomenada flexibilitat laboral (o cosa que és el mateix: la desaparició a la pràctica de drets en els nostres llocs de treball); el procés d’empobriment de la classe treballadora s’ha accelerat arribant a nivells dels anys quaranta del segle passat amb l’augment de preus desbocat que patim; la suposada esquerra del règim del 78 ha blanquejat i […]
La classe treballadora estem vivint un atac a les nostres condicions de vida i aquest atac té un culpable clar, la burgesia. No existeix capitalisme sense crisi i aquesta forma part de la forma en la que el capitalisme es reestructura per garantir l’acumulació i la taxa de guany de la classe dominant mentre la classe treballadora s’empobreix. L’encariment de l’energia i els productes més bàsics, fruit de l’esgotament dels recursos naturals, l’especulació financera i les tensions entre potències imperialistes, està sent carregat sobre el conjunt de la població, independentment del seu poder adquisitiu. La patronal intenta abaratir costos de producció, reduint els salaris i obstaculitzant l’organització als llocs de treball de la classe treballadora. Els sectors rendistes segueixen amb renovades forces amb l’especulació de l’habitatge, desallotjant famílies senceres a plaer. Arran de la pandèmia, s’ha fet palès l’infrafinançament crònic de serveis públics essencials com l’educació i la sanitat, alhora […]
Els drets laborals es guanyen lluitant. Per un sindicalisme combatiu i de classe. Aquest primer de maig, la COS, la CNT i la Intersindical Valenciana eixim als carrers de València de manera unitària. I ho fem perquè tenim el convenciment que la lluita pels drets del conjunt de la classe treballadora ha de ser també unitària. El sistema capitalista, patriarcal i colonial que ens oprimeix funciona com una maquinària devastadora de persones i de territoris a nivell global i només si ens unim aconseguirem fer-li front. Aquest primer de maig eixim als carrers en una situació molt pitjor que l’any passat. I això ja és dir molt. Quan encara no ens havíem recuperat de l’estafa del 2008, ens va caure damunt una pandèmia, i quan encara l’estàvem patint, l’imperialisme ens han abocat a una nova crisi que ha disparat els preus de l’energia, dels combustibles i, de retruc, dels aliments […]