Contra la pandèmia de la Covid-19, la del masclisme i la del capitalisme, fem forta la solidaritat i el suport mutu

Posicionament públic de la COS per la vaga del 8 de març.

Un any més, i malgrat la situació de crisi sanitària que estem patint, les feministes de classe treballadora hem trobat fórmules per seguir organitzades en comitès feministes per omplir de suport mutu els nostres barris, pobles i ciutats, i per convocar, aquest pròxim 8 de març de 2021, una jornada plena de reivindicacions i de lluita feminista arreu dels Països Catalans.

Aquests comitès feministes són la continuïtat dels comitès de vaga que van sorgir arran de la històrica Vaga General Feminista de 2018, que es va replicar el 2019, i en alguns punts del territori també el 2020. Enguany, la situació de crisi sanitària que estem patint ha fet evident que les dones de classe treballadora hem estat –i estem- a primera línia perquè totes seguim tenint pa, sostre i treball. I també uns serveis públics que democratitzen l’accés a la salut i a les cures.

Ara més que mai, necessitem eixir al carrer per uns treballs dignes, per uns drets laborals i socials que no poden sostenir més retallades sobre les nostres esquenes. I també per recuperar el dret a reunió i associació que se’ns ha suspès durant la pandèmia, una mostra més dels intents de desmobilització social i laboral.

Aquest any, més que mai, les dones de classe treballadora estem sostenint la vida als hospitals, a les residències, a les escoles, als mercats i a les llars. Hem estat -i estem- treballant en els sectors més essencials i imprescindibles (com la sanitat, les cures, l’educació, el comerç, els serveis socials municipals…). Però també hi ocupem els llocs de treball més invisibilitzats i precaritzats, que ens aboquen a la pobresa, al contagi i la malaltia.

Des de la COS som conscients que aquest març de 2021, més que mai, ens sobren motius per donar suport a totes les convocatòries de vaga feministes: tant a la vaga general feminista convocada el 8 de març a Catalunya, com a totes les mobilitzacions arreu del territori dels Països Catalans, i també a la vaga del sector sanitari i sociosanitari del pròxim 10 de març. Perquè ens sobren els motius aquest any on l’embat de la crisi fa més pobres a les ja pobres.

No obstant això, som conscients que la situació d’emergència sanitària que estem patint aboca a moltes dones a la cobertura de “serveis essencials”, que fan incompatible el seguiment de la vaga. És per això que des de la COS fem una crida a la solidaritat i al suport mutu, i sobretot, fem una crida a l’organització i la mobilització continuada per la defensa dels drets laborals de la classe treballadora, i dels serveis públics.

A més, des de la COS creiem que és necessari que les reivindicacions del 8 de març es vinculen amb l’acció sindical i la negociació col·lectiva real dels diversos sectors i empreses, i és per això que fem una crida a l’organització i a l’afiliació a sindicats feministes, anticapitalistes i combatius. És important que fem xarxa i ens autoorganitzem des d’espais de lluita sociolaboral, des de col·lectius feministes, però també des del sindicalisme combatiu per lluitar contra el sistema patriarcal i capitalista. Perquè des de la perspectiva laboral, a les dones, en particular, i tota la classe obrera en general, ens sobren els motius per organitzar-nos i donar suport a les vagues dels propers 8 i 10 de març:

· Perquè és necessari visibilitzar que els treballs que sostenen la vida (a hospitals, forns de pa, botigues d’alimentació, escoles, residències, serveis d’atenció domiciliària, treballadores de la llar, etc.) estan molt feminitzats i precaritzats.

· Per visibilitzar i reconèixer el treball (re)productiu i de cures. Les dones treballadores estem patint l’agreujament de la crisi de les cures en plena crisi de sostenibilitat de la vida que ha esclatat amb la pandèmia i és més urgent ara que mai seguir eixint al carrer per exigir l’ampliació i millora dels permisos laborals per la cura de les persones.

· Per reivindicar els drets laborals de moltes treballadores de la llar, sense un reconeixement i regulació laboral efectiva ni prestacions i que, amb la crisi sanitària, s’han vist encara més abocades a la precarietat i la incertesa.

· Per lluitar contra el racisme i la discriminació i vulneració de drets laborals (i humans, en molts casos) que genera cap a les companyes migrades la cadena global de cures. Per exigir inspeccions de treball i regulacions estrictes contra l’explotació laboral patriarcal.

· Per seguir reivindicant la ratificació del Conveni 189 de l’OIT i la millora profunda de la legislació de l’estat espanyol que regula la “relació d’ocupació domèstica”.

· Per exigir una correcta protecció de riscos a la feina, el reconeixement de la Covid-19 com a malaltia laboral, el pagament immediat dels ERTO i per lluitar per la protecció real dels llocs de treball.

· Per lluitar contra les discriminacions de gènere que reprodueix i sustenta la divisió sexual del treball i el sistema capitalista patriarcal: contra la bretxa l’escletxa salarial de gènere; les discriminacions en la promoció laboral; l’assetjament sexual o per raó de sexe (identitat/expressió de gènere) o desig sexual, etc.

· Per exigir la derogació de reforma laboral de manera íntegra; per revertir la misèria salarial i la inseguretat laboral, en forma de precarietat i temporalitat, a la que ens han abocat les últimes reformes laborals.

· Per la recuperació del poder adquisitiu i drets laborals perduts amb les successives retallades, així com per la internalització de tots els serveis públics que garantisca una millora de les condicions laborals a totes les treballadores.

· Per exigir mesures que tinguen un impacte directe en la nostra vida quotidiana: una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública amb una dotació de personal adequada; contractacions estables i de qualitat; salaris dignes; dret real al descans i a la conciliació; fi de la discriminació per raó de sexe; l’erradicació de les violències masclistes i de l’explotació dels nostres cossos…

El 8 de març és una fita històrica per enfortir els lligams internacionalistes amb les treballadores de tot el món per combatre el gran capital global. L’arrel del problema és el capitalisme, i la vaga va contra aquest enemic comú: el capital. Davant l’emergència social el feminisme és essencial. Davant la precarietat laboral, ho és també la lluita sindical.

Per tot això i molt més, des de la COS ens sobren motius per situar-nos al costat del moviment feminista i donar suport a la convocatòria de vaga al Principat i a totes les mobilitzacions d’aquesta jornada de lluita arreu dels Països Catalans el pròxim 8 de març. Tenim clar que la feminització de la pobresa i la precarietat té una resposta col·lectiva: la feminització de la lluita. Seguim organitzant-nos i seguim estenent la solidaritat de classe per bastir uns Països Catalans republicans, socialistes i feministes.