Nosaltres Produïm, Nosaltres decidim! No sostindrem la crisi capitalista.
Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical amb motiu del 8 de març del 2018, diada internacional de les Dones Treballadores.
La Coordinadora Obrera Sindical, seguint l'acord de la nostra conferència sectorial de lluita feminista, dóna ple suport a la convocatòria de Vaga General feminista de 24 hores convocada pel dia 8 de març, diada internacional de les Dones Treballadores.
Tot i això, creiem necessari allunyar-nos d'aquesta visió interclassista que des de diversos col·lectius feministes se li vol donar a la jornada. Ni entenem ni ens identifiquem amb un feminisme identitari que pretén invisibilitzar la relació directa entre el patriarcat i el capitalisme, el manteniment de les estructures econòmiques capitalistes amb l'opressió de les dones i la doble explotació econòmica de les dones de classe obrera. El nostre és un feminisme de classe que no vol permetre que l'ONU, els governs i institucions s'apropien d'una jornada que des de 1911 representa la nostra lluita internacional com a component clau del moviment obrer.
Contra la precarietat, la sobreexplotació i la pobresa de les dones:
Solidaritat i organització de classe
La forta feminització de la pobresa i del «risc d'exclusió social» són les conseqüències de la desigualtat salarial, de la desprotecció sociolaboral de la maternitat, del treball a temps parcial, de les taxes d'atur i de les pensions miserables, producte de la divisió de tasques que ens imposa la dictadura del capitalisme i patriarcal.
La crisi econòmica que patim des del 2007 ha agreujat aquestes condicions i ha servit d'excusa per a mantenir una desigualtat que nodreix un sistema basat en opressores i oprimides i que juga a l'engany per tal de mantenir les estructures productives.
La sortida de la patronal a la crisi i la manca d'organització sindical combativa han propiciat negociacions de convenis a la baixa i la flagrant explotació de les treballadores en sectors tan feminitzats com el telemàrqueting; però també en d'altres on la presència femenina passa més desapercebuda i on les condicions de treball s'agreugen per la duresa de la feina i per la duresa del tracte inhumà que reben les treballadores que, no només han de suportar penositat laboral, sinó que també han de patir la social dins d'un ambient fortament embrutit i patriarcal; el sector de les càrnies és, malauradament, paradigma d'aquest model. Tota aquesta escalada de precarització no s'haguera pogut materialitzar sense la complicitat dels sindicats majoritaris que no han dubtat en posar-se al costat de la classe opressora i utilitzar la por com a moneda de canvi i justificació de la seua traïció a la classe treballadora.
Sabem que aquest bucle infernal es pot trencar amb la nostra organització com a classe obrera. Hem de lluitar directament contra la discriminació salarial i laboral de les dones, i assumir com a classe les nostres reivindicacions específiques. Perquè són les dones les que patim la desigualtat, les que som assassinades pel fet de ser dones.
I és per això que des del nostre sindicat de classe, internacionalista, anticapitalista i feminista exigim:
• Repartiment del treball que implica una reducció de la jornada laboral a 35 hores sense pèrdua salarial.
• Socialització dels beneficis i de la riquesa.
• Socialització de les tasques tradicionalment assignades a les dones i que ens condemna a dobles jornades i a una inserció laboral devaluada, de menors salaris amb les conseqüències de pensions i prestacions insuficients.
• Posar fi a les discriminacions en l'accés del mercat de treball pel fet de ser dones.
Cridem a una Vaga General feminista de tota la classe obrera. On el protagonisme dins l'espai públic i la lluita ha de ser de les dones. On el trencament de la normalitat capitalista de producció, explotació, cures i consum tinga la cara visible de les dones treballadores. Però on els homes treballadors facen seues les reivindicacions i faciliten al màxim la nostra participació; perquè totes som classe obrera i l'explotació i l'opressió capitalista es presenta amb moltes cares.
♀ Cridem a la #VagaGeneralFeminista de tota la classe obrera.
On el trencament de la normalitat capitalista de producció, explotació, cures i consum tinga la cara visible de les dones treballadores.https://t.co/9WSYFkyGoP #8M2018 pic.twitter.com/E3mJXQ3hjk— COS #EnsVolemVives (@COSnacional) 3 de març de 2018
Aquesta jornada ens dirigim als governs espanyol i francès i dels territoris que integren els Països Catalans EXIGINT:
• La derogació de totes les reformes laborals i el pensionàs
• L'equiparació de drets de les treballadores del sector domèstic
• La prohibició de la subcontractació de l'activitat principal de les empreses
• Garantir el dret a un habitatge digne, el dret a subministraments energètics.
• La implementació a l'agenda política, com a part de la llei d'igualtat, l'assumpció real de tasques de reproducció i de cura per part de les administracions.
• Per la defensa de la sanitat pública, universal i gratuïta. Pel respecte i tractament adequat de les patologies específiques de la nostra biologia i de les malalties feminitzades, molt sovint relacionades amb la combinació de l'activitat laboral i les tasques domèstiques, la violència masclista, etc.
• Atacar d'arrel la caverna més profunda on es reprodueix la ideologia masclista: Per una escola pública, laica, gratuïta, coeducadora. Per l'eliminació immediata de la religió a l'escola. Acabar amb el finançament directe o indirecte a qualsevol confessió religiosa.
• La fi de la repressió contra la lluita social, política i nacional: la llibertat de tots els presos i preses socials i polítiques. L'alçament de totes les mesures repressives contra Catalunya. La derogació immediata de la llei mordassa i la reforma del Codi Penal.
La nostra no és la diada "de les dones", ni de la igualtat d'oportunitats en el capitalisme patriarcal, sinó una vaga general centrada en les reivindicacions feministes nascudes de la nostra condició de treballadores amb doble jornada: (la salarial i la domèstica) i en la solidaritat internacional contra l'explotació i l'opressió. Les nostres autèntiques germanes són les obreres que desafien les dictadures teocràtiques, que lluiten pel pa i la llibertat. Són les treballadores que han pres amb les seues mans la defensa del seu poble i pateixen les agressions de tots els imperialismes. Són les treballadores empobrides i migrants que s'enfronten als atacs dels governs.
Les dones obreres d'arreu del món patim una violència política, social, econòmica i estructural per part de la classe dirigent que vol ofegar la nostra veu reivindicativa en una diada de color i festa, embolicat i apolititzat.
No som esclaves, ni mercaderies:
som el motor de l'economia i la vida i organitzades com a classe som invencibles.
La sectorial d'Educació de la COS s'adhereix a la vaga general feminista del 8 de març de 2018
La Sectorial d'Educació de la COS fem nostre el posicionament sorgit de la Conferència Sectorial de Lluita feminista de la COS i ens adherim a la vaga general feminista centrada en les reivindicacions nascudes de la nostra condició de treballadores amb doble jornada. En les jornades interminables de treball que patim es combinen els mecanismes de control del capitalisme patriarcal -assetjament, agressions, pressió estètica- amb les reformes laborals, la llei Montoro i el pagament del deute; tenen com a objectiu sotmetre'ns a la disciplina del capital i impedir que ens organitzem per combatre'l.
La situació de les treballadores de l'educació es troba en uns nivells de precarització que feia anys que no es donaven: la implantació desvergonyida del Decret de plantilles per part de la majoria de direccions dels centres provoca un clima de por i d'indefensió i, en conseqüència, d'autoexplotació. Uns càrrecs directius que curiosament són ocupats majoritàriament per homes. I en no poques ocasions som discriminades i pressionades en la selecció per entrevistes.
Per aquesta mateixa indefensió existeix la por d'agafar la baixa, o permisos o bé la reducció de la jornada laboral per tenir cura de fills petits, i aquelles treballadores que gosen demanar reducció horària veuen com se'ls nega el dret de triar la part de la jornada que aspiren a reduir, fent-los fer horaris impossibles que no sols polvoritzen el sentit de la reducció horària, sinó que converteixen en una broma macabra la cantarella de la conciliació laboral.
Les mestres interines que gosen tenir fills es queden, en molts casos sense la possibilitat de tenir continuïtat en els centres. A més a més, si estem de baixa per infantament pels nomenaments d'estiu, quedem fora de la possibilitat de ser convocades i, per tant, la relació contractual amb el Departament queda estroncada, fet que afecta les cotitzacions i el cobrament de les ajudes a la mare treballadora. És a dir, malgrat que sobre el paper no hi hagi una desigualtat salarial respecte dels homes, sí que hi és en el sentit que situacions com les que descrivim només han de ser afrontades per dones.
Les treballadores de l'educació som doblement explotades: com a dones i com a treballadores. No s'ha recuperat gairebé res del que es va perdre el 2012: el que s'està fent amb l'educació pública és un escàndol cronificat que no forma part de cap agenda política i que s'alimenta de la complicitat del sindicalisme majoritari.
No som esclaves, ni mercaderies:
som el motor de l'economia i la vida i organitzades com a classe som invencibles.
Manifest de la secció sindical de la COS a la Universitat de Barcelona amb motiu de la Vaga General Feminista del 8 de març, dia internacional de les Dones Treballadores.
La secció de la COS UB ens identifiquem plenament amb el posicionament sorgit de la conferència sectorial de lluita feminista de la COS Nacional i amb el manifest de les nostres companyes de COS Educació. Ens adherim i cridem a la Vaga General Feminista de 24 hores convocada per al dia 8 de març, dia de les Dones treballadores. Es tracta d'una vaga general centrada en les reivindicacions nascudes de la nostra condició de treballadores amb doble jornada: la salarial i la domèstica. Entenem que vivim en un món d'explotació capitalista despietada en què les estructures patriarcals opressives pretenen mantenir les dones com a mà d'obra submisa abundant, d'ús flexible i a preu de saldo.
El 8 de març és una data que no es pot desvincular del seu origen al si del moviment obrer, quan ja des del segle XIX moltes dones treballadores organitzades clamaven per la igualtat salarial, la fi del treball infantil, la reducció de la jornada o el dret de vot, entre d'altres. La situació actual de les dones al món laboral continua sent de vulnerabilitat, fent actuals moltes de les demandes de llavors. En aquest sentit fem un exercici de memòria i reprenem amb aquesta vaga el sentit històric de la data, vinculada a la lluita de classes i allunyada de plantejaments interclassistes o de feminisme identitari. El 8 de Març és el dia de les dones treballadores.
La situació actual de les dones que desenvolupen activitat acadèmica a les universitats catalanes –i concretament a la UB– és alarmant. L'any 2017 les dones representàvem el 45,1% del PDI, i un 41% només dins de la categoria de permanents. Això significa que seguim sent una minoria invisibilitzada i que rep la major part dels contractes precaris i inestables. La situació col·lectiva, però, s'agreuja a mesura que puja la categoria laboral i ara com ara representem només el 19,6% de les catedràtiques d'aquesta universitat. L'ascens esdevé un sostre de vidre constant que qüestiona la nostra capacitat i amaga el nostre paper com a investigadores i docents. L'any 2016, a les eleccions al rectorat de la UB, de les set candidatures cap estava encapçalada per una dona, perpetuant-se així una piràmide en què els espais de poder esdevenen masculins i afavoreixen la discriminació i la vulnerabilitat.
Quan el PAS, els problemes vénen per l'alta temporalitat i per la feminització d'alguns Serveis. La temporalitat i la política de contractació de la UB s'ha acarnissat dins les categories més baixes de l'administració. Categories que estan ocupades majoritàriament per dones i on, en funció dels serveis, resulta molt complicat compatibilitzar reduccions horàries. Habitualment aquestes reduccions no es cobreixen, de manera que en menys hores s'ha de fer la mateixa feina o bé aquesta ha de ser assumida per les companyes. Així, doncs, pot variar el volum de treball pel fet que una companya s'aculli o no a aquest dret. La temporalitat provoca entre altres coses que es renunciï a certs drets per por de no ser renovades o de no ser tornades a nomenar.
D'altra banda, el servei de neteja, altament feminitzat, es troba sotmès a la pressió imposada per la seva empresa que va presentar-se a un concurs en què la Universitat de Barcelona, basant-se en barems economicistes, va licitar-lo sense tenir en compte les més que magres condicions que patirà el personal que desenvolupa la seva feina dins les instal·lacions universitàries.
Per tot això, demanem que la UB faci –més enllà de meres declaracions institucionals– polítiques i accions efectives per garantir la igualtat de gènere. Volem una universitat socialment justa, i això significa també que dones i homes tinguin les mateixes oportunitats dins la institució. Cal que ressituem, també dins la universitat, la vida i la seva sostenibilitat en l'epicentre del sistema. Això implica, per una banda, que les vides de les persones que hi treballen siguin vivibles, erradicant-ne la precarietat, l'explotació salarial i la temporalitat de la universitat, que com hem vist afecta en un percentatge superior les dones. Per altra banda, cal facilitar el desenvolupament de la carrera laboral (en el cas de PAS) i acadèmica (PDI) de totes les treballadores amb la dedicació que les cures de l'entorn afectiu i personal demanen.
Es tracta d'unes tasques imprescindibles en tota societat, com a éssers vulnerables que som, i que també han de ser assumides d'una manera col·lectiva en totes les seves instàncies. Demanem escoles bressol i ludoteques en tots els campus de la UB per donar servei a PAS, PDI i estudiantes que ho necessitin, sales de lactància i banys adaptats per a nadons en cada facultat. Demanem que es renovin tots els contractes d'associades en cas de baixa maternal i que es contracti professorat substitut per cobrir aquestes baixes (un dret no sempre reconegut).
Igualment, l'assetjament laboral i sexual que existeix i es silencia és una altra problemàtica davant la qual no podem mirar cap a una altra banda. La UB ha de posar a l'abast i al servei de la víctima totes les eines necessàries per facilitar la resolució del conflicte el més ràpid i discretament possible, independentment que la víctima opti per fer-lo públic. La UB hauria de garantir a les seves treballadores un ambient laboral on aquest tipus d'agressió no tingués cabuda. Alhora, cal que dins la universitat es respecti la diversitat de gènere.
El coneixement i la cultura s'ha desenvolupat tradicionalment per a i des de l'àmbit masculí, reforçant una visió del món i uns valors patriarcals. En aquest sentit, volem que la universitat treballi activament per capgirar aquesta situació, afavorint-hi la paritat de visions, coneixements i discursos i oferint eines per dur a terme una docència i una recerca amb perspectiva de gènere.
Per tot això, des de la COS UB no deixarem que s'apropiïn del nostre dia. No permetrem que el discurs polític de classe quedi en un segon terme. No permetrem que ens diguin que totes som iguals, que la nostra lluita és la mateixa… perquè sabem que no és així! Sabem que les dones obreres d'arreu del món patim una violència política, social, econòmica, en definitiva estructural per part de la classe dominant que vol ofegar la nostra veu reivindicativa en una diada de color i festa. No permetrem que transformin el nostre dia de dones treballadores en un producte més del sistema preparat, embolicat i apolititzat per al consum de les masses. I la Universitat no en quedarà al marge! Per aquestes raons, encoratgem totes les companyes i els companys a fer vaga general feminista de 24 hores el 8 de març vinent.
Cartells per a la Vaga General Feminista del 8 de març del 2018
Escull el model que vulgues, clica sobre ell i descarrega l'arxiu per a imprimir i penjar-lo al teu centre de treball, d'estudis o allà on vulgues. Fem córrer la Vaga General Feminista!
Model A3 amb 2mm de sang i creus de tall (especial per impremtes)
Isabel Benítez, secretaria de Lluita Feminista de la COS analitza la potència de la vaga general feminista del 8 de març.
La Zurda TV ha entrevistat la nostra companya Isabel Benítez, que ha explicat el salt endavant que representa la convocatòria de la vaga general feminista el 8 de març de 2018. La precarietat i l'explotació pretenen portar les dones a la misèria i la invisibilitat. Però… ens hem trobat -lluny del sindicalisme del règim- en els marges de la cadena, en el racó del despatx, darrere el taulell, en el camí de tornada que ens exclou. Ens hem trobat i valentes hem alçat la mirada. Hem decidit no cedir. Organitzar-nos i lluitar per millorar les nostres vides.
Convocatòries als Països Catalans:
(Vaga General Feminista a tot el país excepte a Andorra i les comarques situades al nord de l'Albera)
Llista elaborada gràcies a la informació de les companyes de L'Accent.
Alacant: 19.00 h Mercat Central
Alcoi: 12.00 h Plaça de l'Ajuntament
Badalona: 17.00 h Plaça de la Vila. Acte i Manifestació
Balaguer: 18.00 h Plaça de la Sardana
Barberà del Vallès: 12.30 h Plaça de la Vila
Barcelona: 18.30 h Diagonal-Pg. de Gràcia
Berga: 9.00 h Plaça de les Fonts
Calella: 11.00 h Plaça de l'Ajuntament
Castelló: 13.00 h Plaça Maria Agustina
Cardedeu: 9.00 h Estació de Trens
Cerdanyola: 17.00 h Plaça de l'Ajuntament
Cornellà de Llobregat: 11.00 h Plaça Catalunya
Cocentaina: 11.00 h Plaça de l'Ajuntament
Eivissa: 12.00 h. Plaça davant del Cetis
El Vendrell: 12.00 h Plaça Vella
Elx: 19.30 h Plaça de l'Aparadora
Esplugues: 15.30 h Pont d'Esplugues.
Figueres: 19.00 h Placeta de la Rambla.
Gandia: 12.00 h Ajuntament. 19.00 h Centre Salut Beniopa
Gavà: 10.00 h Mercat Plaça Catalunya
Girona: 19.00 h Plaça del Vi
Granollers: 11.00 h Plaça de la Porxada
Igualada: 18.00 h Mercat de la Masuca
L'Hospitalet de Llobregat: 12.00 h Plaça Creu Roja
La Seu d'Urgell: 19.30 h La Font del Passeig
Lleida: 18.00 h Plaça Ricard Vinyes
Manacor: 12.00 h a Sa Bassa
Manresa: 19.00 h a La Ben Plantada
Maó: 19.00 h Plaça Esplanada
Mataró: 11.00 h Estació de Trens
Molins: 10.00 h Plaça de les Dones
Montcada: 11.30 h davant l'Ajuntament
Palma: 12.00 h Plaça del Tub, 19.00 h Plaça Espanya
Pedreguer: 20.00 h Casa de cultura
Perpinyà: 17.30 h Plaça Aragó
Petrer-Elda: 11.45 h Av. Reina Sofia
Premià de Mar: 8.00 h Estació de Trens
Reus: 12.00 h Mercadal
Rubí: 19.00 h Rambleta de Joan Miró
Sabadell: 12.00 h Plaça de la Creu Alta
Sagunt: 12.00 h Triangle Umbral
Sallent: 12.00 h Plaça de la Vila.
Sant Cugat del Vallès: 12.00 h Plaça d´Octavia
Sant Feliu de Llobregat: 12.00 h Plaça de la Vila
Sant Pol de Mar: 13.00 h Plaça de l'Ajuntament
Santa Coloma de Gramenet: 12.00 h Plaça de la Vila
Sogorb: 12.00 h Plaça de l'Ajuntament
Sueca: 12.00 h Plaça de l'Ajuntament
Tarragona: 19.00 h Plaça Imperial Tàrraco
Terrassa: 12.00 h Plaça de l'ajuntament
Tortosa: 18.00 h Plaça Barcelona
Torredembarra: 12.00 h Plaça de la Vila
València: 18.00 h Jardins del Parterre
Vall-de-roures: 18.00 h La llotja
Valls: 12.30 h Plaça del Blat
Vic: 13.30 h Le porc Gourmet, 19.00 h Estació Renfe
Vila-Real: 11.30 h Plaça Major
Vilafranca del Penedès: 13.00 h Plaça de la Vila
Vilanova: 11.00 h Plaça del Mercat
Vilassar de Dalt: 19.00 h Plaça de l'Ajuntament
Vilassar de Mar: 10.00 h Biblioteca Lluch
Villena: 10.00 h Teatre Chapí
Xàtiva: 19.00 h Casa de les Dones
