TRES VOLTES REBEL
En ple context de crisi, i després de dos anys de pandèmia, constatem que cada dia és més difícil sobreviure per la majoria. L’increment de les desigualtats i l’augment de les violències són el pa de cada dia, alhora s’ha produït un encariment i detriment de la vida per la classe treballadora, especialment la de totes aquelles que no encaixen en el paradigma d’home, burgès i blanc.
El sistema capitalista és patriarcal i racista, i atempta sistemàticament contra totes les dones treballadores, generant un marc de desigualtat entre homes i dones, entre nord i sud global, entre les persones que designen com “blanques” i les persones que racialitza i entre la normativitat i la diversitat funcional.
Les retallades als serveis públics bàsics, acompanyades de la precarització dels sectors laborals més feminitzats, com són la sanitat, l’educació o els serveis de cures, l’atur juvenil i la feminització de la pobresa a escala internacional no són casualitat, són fruit d’un sistema que prioritza el benefici d’uns pocs per sobre de la vida de la majoria.
El procés global de reforma i de recomposició del capitalisme postpandèmia no ve sol. S’ha produït un retorn a la llar i un augment de les hores destinades a la gestió de les tasques reproductives per part de les dones, ja sigui per la pèrdua de feina en l’àmbit productiu, i la conseqüent major dependència vers el sou de l’altri, com per l’agudització de la violència masclista i la divisió sexual del treball. Aquest retorn ve acompanyat d’una bombolla immobiliària que ens priva de l’accés digne a l’habitatge i que és responsable de desnonaments de famílies senceres i monomarentals. També retorna el feixisme que es manifesta apuntant violentament la dissidència arreu i que fins i tot ha intentat instrumentalitzar el feminisme que tant critica per apuntalar el racisme en pro d’una idea securitarista que intenta enfrontar-nos entre nosaltres.
Amb la recentment aprovada Reforma Laboral, creiem necessari assenyalar que aquesta s’ha fet a mida dels interessos de la patronal, perpetuant així la precarització del mercat laboral. L’aprovació d’aquesta, més enllà de mostrar, un cop més, la voluntat de l’actual govern espanyol d’apuntalar el sistema vigent, significa més precarietat, més pobresa i més desigualtat. Les dones de classe treballadora hem estat un dels subjectes més colpejats i ho serem, una vegada més, si no presentem batalla.
Per tot això, l’Esquerra Independentista lluitem per:
- La derogació de la Reforma Laboral i de la Llei d’Estrangeria; la reducció de la jornada laboral i l’ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones; l’augment dels salaris i pensions i la supressió de la bretxa de gènere, el reconeixement del règim laboral per a les treballadores de la llar, la fi del racisme institucional i la millora de les condicions de treball.
- Un habitatge digne per a totes mitjançant l’expropiació dels habitatges buits i a grans tenidors, bancs i fons voltors, per garantir un habitatge per a totes les dones que pateixen violència masclista a la llar i amb risc de pobresa.
- Per un sistema públic i de qualitat, universal, que atengui les cures com una part fonamental de les societats i que entengui l’economia en tots els circuits existents, en lloc de fer del marc internacional de les cures una qüestió invisible.
- Cap feminicidi més, perquè la resposta davant de qualsevol expressió del masclisme sigui cada cop més massiva, perquè la por canviï de bàndol.
- Un feminisme de classe que vagi contra la institucionalització i instrumentalització del mateix moviment feminista anticapitalista.
Contra la precarització de les dones i la creixent feminització de la pobresa, lluitem per una vida digna. Contra la violència masclista, LGTB-fòbica i contra l’auge del feixisme, lluitem perquè ens volem vives. Contra l’augment del cost de la vida, lluitem per una vida que pague la pena ser viscuda!
