28 de Juny, Diada Internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai, Trans i Intersex

cartell_nacional_28J

Un any més arriba el 28 de Juny, Diada Internacional per l’Alliberament LGTB, i com a organització sindical d’alliberament que som, hem de tornar a sortir als nostres carrers per exigir els mateixos drets i llibertats per totes les persones, independentment de la seva tendència i/o orientació sexual, sobre tot al món del treball, on les sexualitats no “estàndard” solen patir tota mena de discriminacions.

Aquests dies, i fins ben entrat el mes de juliol, hi haurà tot un seguit d’actes arreu dels Països Catalans, d’entre els quals us destaquem com a convocatòries nacionals, les següents manifestacions:

  • Barcelona. Dissabte 25 de juny 18.30h Plaça Universitat.
  • València. Dissabte 25 de juny. 19.30h Parterre.
  • Lleida. Dilluns 27 de juny. 20h Plaça Indíbil i Mandoni.
  • Vilafranca del Penedès. Divendres 24 de juny. 19h Plaça de la Vila.
  • Girona. Dimarts 28 de juny. 20h Pont de Pedra.

Manifest Nacional de l’Esquerra Independentista:

Sense perdre de vista que a molts llocs del món es continua discriminant, torturant i matant per raó d’opció sexual i d’identitat de gènere, aquí, a casa nostra, aquest any volem fer palès que l’alliberament sexual o és a tot arreu o no és: volem escampar el crit de llibertat sexual mentre revolucionem aquesta societat heteropatriarcal.

Ja n’hi ha prou. Estem fartes d’haver d’anar a la gran ciutat per poder mostrar-nos tal com som. No volem esperar als 18 anys per marxar del poble i poder viure la nostra sexualitat des de l’anonimat. Volem ser tal com som a tot arreu, independentment de qui ens conegui o qui ens jutgi. Estem fartes d’estar estigmatitzades en les dinàmiques de poble o de ser assenyalades constantment amb el dit. Cal recordar que és en aquests ambients on la violència simbòlica i fins i tot física vers les pràctiques sexuals que fugen de la norma es fa més evident. Arreu dels Països Catalans abunden les “fresques”, els “mariques”, les “marimatxos”, les bordes.

Exigim poder viure la nostra sexualitat plenament en totes les etapes de la nostra vida, en qualsevol moment i en tots i cadascun dels contextos socials. S’ha acabat viure la sexualitat a temps parcial, s’han acabat les fugides de caps de setmana a les grans ciutats, s’han acabat els exilis sexuals en llocs on no et coneix ningú. Prou! Cremem els armaris! Som lesbianes, gais, trans, heteros, intersex… aquí, allà i a tot arreu i les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana. Ja n’hi ha prou de dinàmiques transfòbiques i homofòbiques: canviem aquesta societat!

De la mateixa manera, no volem un barri d’una ciutat idealitzat com un espai de llibertat. No volem quatre racons de les grans ciutats pensats per consumir i fer negoci aprofitant la conjuntura actual de discriminació. Les nostres sexualitats són nostres, de ningú més!. Estem indignades. El capitalisme s’aprofita de la situació de gais i lesbianes per crear estereotips i pautes de consum fàcilment imposables i en llocs molt determinats. No som el negoci de ningú. No seguim els cànons de ningú, no som un model imposat pel capitalisme. Som calbs, som baixos, som altes, som ferms, som grasses, som prims, som óssos, som madurs, som joves, som floretes, som camioneres, som efeminats,…, som paletes, som caixeres, som professores, som metges, som escombriaires, estem a l’atur, som jubilades, som estudiants, som precàries… Vivim en pobles, en cases de pagès, en pisos compartits, en ciutats, en barriades, en cases okupades… Eliminem el model capitalista de gai musculat, apolític, blanc, consumista, de gimnàs i que aspira a tenir parella estable. Eliminem la lesbiana estereotipada que només va a uns llocs i només es comporta d’una determinada manera. Prou imposicions del mercat!! No volem un barri, volem tot el planeta!

Justament aquest any, a Barcelona, els empresaris de l’ambient, disfressats amb xarxes i noms que pretenen ser reivindicatius, treuen a pasturar per la ciutat durant un dia el negoci que fan amb nosaltres, intentant legitimar aquests models de consum i sobretot donar una visió que intenta fer homogènia tota la diversitat sexual que hi ha. Prou! Els empresaris de l’ambient no són els defensors dels nostres drets, només els interessen els calés que suposadament tenim a la butxaca. Ningú no es pot apropiar dels nostres discursos, de les nostres llibertats i molt menys fer-ne un negoci. És per tot això que fem una crida a boicotejar el Pride Barcelona. Combatem el capitalisme rosa!

També és important recordar que el 2013 es revisarà el manual internacional de malalties mentals (DSM-V). Exigim que es treguin de la llista la transsexualitat, el transgenerisme i el transvestisme. Encara es persegueixen i s’estigmatitzen les persones transsexuals, es mutilen nadons intersexuals només pel simple fet de no encaixar dins d’unes mesures establertes pels mateixos brètols que, no tants anys enrere, afirmaven que ser homosexual era ser un malalt mental. Sortim també al carrer per seguir cridant ben fort que no som malaltes mentals, que som dissidents del gènere, que som transgressores de la sexualitat… Sabem que els molesta i seguirem molestant.

Vivim sota l’ordre patriarcal que imposa una lectura única i excloent dels nostres cossos, així com el binomi home / dona sobre aquests fent-ho passar per quelcom natural, inqüestionable. El patriarcat ens imposa, a més a més, una única manera de viures les nostres relacions socials i sexuals sota el paradigma de l’heterosexualitat, la monogàmia i amb l’objectiu únic de formar una família. El nostre horitzó de relacions es veu reduït a la norma hegemònica i ja estem fartes d’haver de follar obligatòriament amb persones del sexe oposat. N’estem cansades de consumir sexe perquè toca i no ens sentim més alliberades per haver aconseguit més trofeus sexuals. No volem ser objectes sexuals de ningú.

La lluita contra la transfòbia, la lluita contra l’homofòbia, l’alliberament sexual és cosa de totes i ens afecta a totes.

Per nosaltres, és la lluita per canviar aquesta societat, no per reformar-la. És la lluita contra la imposició del binomi home-dona, contra la lectura mèdica dels cossos, contra la mutilació de les persones intersexuals, contra l’assignació d’un gènere a un cos, contra la jerarquització d’aquests gèneres, contra la sexualitat discursiva que cohibeix els nostres desitjos, contra les formes úniques de viure i practicar les nostres sexualitats. És la lluita contra el masclisme, contra el sexisme i contra l’heterosexisme.

L’alliberament sexual no és acceptació i assimilació d’allò que queda fora de la norma. No és tolerància. No és matrimoni homosexual. No és viure d’acord amb unes pautes de consum i uns determinats models. No volem ser acceptats perquè ens casem, perquè vivim en monogàmia, perquè consumim, perquè intentem tenir cossos d’aparador, perquè no qüestionem res. L’alliberament sexual és el canvi de soca-rel d’aquesta societat. Volem qüestionar i desafiar la cultura de la monogàmia, volem formar altres tipus de famílies, volem tenir relacions lliures, volem gaudir dels nostres cossos sense models ni imposicions, volem viure lliurement la nostra sexualitat. ARA, SEMPRE I ARREU.

Volem poder ser lesbianes en un poble i no ser assenyalades pel carrer. Volem ser gais que no han d’anar a les grans ciutats per poder lligar. Volem tenir tanta ploma com vulguem, a tot arreu i a qualsevol hora. Volem ser heteros i gaudir obertament del sexe anal. Volem poder ser trans i que no se’ns consideri malaltes. Volem relacionar-nos lliurement sense un model únic de relació o de família. Volem no pertànyer a ningú. Volem viure plenament la nostra sexualitat en totes les etapes de la vida.

Alliberem els nostres cossos. Eliminem les lectures socials dels nostres genitals. Desenvolupem les nostres sexualitats com vulguem i amb qui vulguem.

No volem acceptació, volem una reflexió de base. No volem integrar-nos a un sistema que discrimina, volem rebentar-lo!