28 d’abril, una altra manifestació lúdico-reivindicativa?

banner-28abril
Aquesta manifestació no tindrà cap incidència més enllà d’una foto a la premsa que justifiqui el parasitisme de la majoria d’alliberats sindicals.

Davant la convocatòria de la manifestació del dissabte 28 d’abril del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) i tenint en compte tant la dinàmica de passejada dominical més que inofensiva que ens proposa, com les formes barroeres que han utilitzat per prendre decisions que corresponien al moviment assembleari i a les diferents plataformes de la comunitat educativa del Principat, la Sectorial d’Educació de la COS et proposa:

 

 

 

· Transformar la dinàmica de mobilitzacions del MUCE i no fer seguidisme cec de les seves propostes, i encara menys si vénen teledirigides des de Madrid. La seva capacitat per provocar lluites és molt baixa i ja fa temps que és posada en qüestió per moltes i noves assemblees grogues, per moviments veïnals en defensa de l’escola pública, per col·lectius del 0-3, per les assemblees d’interins, i de les zones, per algunes AMPEs no alineades amb la FAPAC i per algunes assemblees i sectors coordinats dins la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública).

· Enfortir i reforçar el moviment assembleari i la coordinació de plataformes en una veritable unitat d’acció des de les bases, de les quals totes en formem part, per neutralitzar els intents de manipulació o de fagotització per part dels sindicats pactistes, que després d’anys i panys de xerrades amb el Departament d’Ensenyament, ens condueixen de derrota en derrota fins a la destrucció final de l’educació pública catalana.

· La unitat i el consens per si mateixos no han de ser els nostres objectius. L’objectiu de les plataformes i assemblees en defensa de l’escola pública és impulsar mobilitzacions que serveixin per aturar l’espoli i la depredació privatitzadora sota el context capitalista i sota l’actual ordre jurídic espanyol. La unitat i el consens que proposa el MUCE només ha servit i servirà per conviure, sense tenir mala consciència, amb les agressions del Departament d’Ensenyament. Des de l’octubre del 2012, quina lluita hi ha hagut per les 3.500 interines sense feina, pels infants sense beques-menjador o contra el tancament d’escoles?

· Crear un marc unitari de lluita que no serveixi d’excusa a la covardia ni a la inoperància de les organitzacions sindicals, dins el marc dels Països Catalans: un marc en què puguem compartir recursos i coordinar la lluita en defensa dels llocs de treball dignes i per l’escola pública de qualitat al servei de les classes populars catalanes.

Aquesta manifestació no tindrà cap incidència més enllà d’una foto a la premsa que justifiqui el parasitisme de la majoria d’alliberats sindicals. Però ens guardem a la memòria l’enuig i la ràbia de les qui ens hem sentit manipulades. Ens ho anem guardant a la memòria, podeu estar-ne segurs.

Per un pla de lluita anual amb vagues de més d’un dia a l’ensenyament, per la coordinació de les lluites en el marc dels Països Catalans, contra el seguidisme acrític i per defensar l’educació pública i l’emancipació social, la lluita és l’únic camí.


educacio@sindicatcos.cat
coseducacio.wordpress.com