28 d’abril Diada Internacional per la Seguretat i la Salut Laborals.
La contrareforma laboral, la precarietat, l’atur i la misèria, maten.
El 28 d’Abril de cada any commemorem la Diada Internacional per la Salut i la Seguretat al treball, i per tant, recordem als companys i companyes que s’han deixat la salut, i fins i tot la seva vida a causa de les lamentables condicions de treball que van patir, per la manca d’escrúpols d’alguns empresaris, per la manca de cultura preventiva, etc.
Cada dia que passa, i ara, gràcies a la nova contrareforma laboral espanyola i a les mesures antiobreres de Sarkozy, veiem com un nombre creixent d’empresaris incompleixen sistemàticament i quotidianament els més elementals reglaments i legislació en matèria preventiva i de salut laboral.
Deixen així de banda la defensa de la nostra vida i salut, per tal de garantir el manteniment dels seus beneficis, mentre que de forma inqüestionable, les administracions públiques (estatals, autonòmiques i departamentals), les autoritats laborals, o la fiscalia general de l’estat, no acaben d’implicar-se de la forma que caldria esperar, si vivim en un sistema “democràtic”.
Als Països Catalans estem patint uns índex d’atur que s’apropen al 30% del total de la població activa en la major part del nostre territori. Uns índex de pobresa que s’apropen al 25% del total de la població del nostre país. Uns índex de precarietat i/o atur juvenils que prop estaran del 75% del total dels joves de menys de 25 anys… Tot açò ens porta a una situació de precarietat i marginalitat que només pot significar un empitjorament molt real de la salut al treball, i un increment net de la sinistralitat.
Com sabem que la major precarietat fa augmentar la sinistralitat? A tall d’exemple, fixem-nos en les dades oficials de sinistralitat de les comarques de Castelló. Així, veiem com s’ha passat de 3 accidents mortals en 2010, a 7 en 2011. Un 133,33% més!! Quan en aquestes comarques l’atur oficial ronda ja el 30%!!!
Si amb açò no en tinguérem prou, el govern espanyol, amb l’aprovació, per real decret d’urgència, de la contrareforma laboral el passat 12 de febrer, legalitza l’empitjorament de la salut del conjunt de les persones treballadores del nostre país. Aquest empitjorament de la nostra salut a colp de decret, ve causat per haver atorgat finalment a l’empresari tot el poder per disposar lliurement de totes les nostres condicions laboral (com contractar-nos per salaris miserables, l’acomiadament gratuït ja, la possibilitat de modificar les nostres condicions de treball a plaer, o poder acomiadar-nos si estem malalts i amb la nostra baixa mèdica certificada pel Servei Públic de Salut, durant 9 dies en dos mesos consecutius o 18 dies en quatre mesos interromputs en un període d’un any)
Açò, sumat a les terribles retallades i mesures privatitzadores del sistema públic de salut, que ens aboquen a una part molt important de la classe treballadora d’aquest país a viure en unes condicions molt semblants a les dels nostres avis i besavis, pràcticament en la misèria i sense dret a tenir una vida digna i saludable.
Què passarà? Doncs que el pànic generat i provocat arran de la crisi que patim, farà que cada vegada tinguem més por a exigir els nostres drets en matèria de seguretat i salut… posant en perill cada vegada més les nostres vides. Açò no és violència??!!
A més, permetre per llei l’augment dels riscos laboral, representa una violació flagrant i gravíssima del dret internacional a la salut de les persones treballadores.
A quines conseqüències ens haurem d’afrontar ara?:
-
Accidents i malalties professionals no reconegudes i/o desviades com a malalties comunes al sistema públic de salut.
-
Treballadors amb afectacions de salut, forçats a fer feines que empitjoraran la seva situació. I tractaments amb fàrmacs agressius, per accelerar la nostra “recuperació”, i mantenir-nos malalts o lesionats en els nostres llocs de treball.
-
Altes laborals “exprés”, bé pels serveis públics de salut o, sobre tot, per les mútues.
-
Ambient laboral gens saludable, amb males pràctiques, i gran por i desconfiança.
Cal assenyalar als culpables d’aquesta situació!!
Cal derogar aquesta legislació!!
Cal exigir responsabilitats a la patronal i els diferents governs!!
Cal informar-se, formar-se i organitzar-s’hi, per tal de fer front a aquesta nova brutal agressió contra les nostres vides!!
Per la nostra dignitat, per les nostres vides… Unitat, solidaritat i lluita!!
Països Catalans, 22 d’abril de 2012
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
