27 G Vaga contra la Reforma de les Pensions

27gvaga_sindicats
Habemus Vaga!

El dijous 14 de Gener, durant el debat entre els sindicats propiciat pel web de contrainformació Kaos en la Red, es va fer pública la convocatòria unitària de Vaga General impulsada per CGT Catalunya, CNT-Catalunya, Solidaridad Obrera i la COS pel proper dijous 27 de Gener.
Aquesta convocatòria és, possiblement, l’acció política més valenta feta a la Comunitat Autònoma de Catalunya en molts anys, i de ben segur crearà polèmica.
“Com es convoca una Vaga General sense CCOO i UGT, i a sobre a dos setmanes vista?”, “serà un fracàs”, “avantguardisme”, aquests retrets ja estaran corrent per tertúlies, fòrums i articles d’opinió.
Nosaltres en diem, simplement, coherència i vergonya, vergonya d’escoltar cada dia als nostres centres de treball, als carrers i a les cues de l’atur, a cada vegada més gent preguntant-se… “i per què ningú fa res?!!”

El 28 de Gener el Consell de Ministres aprovarà presentar al Parlament una nova reforma de les pensions, impulsada per l’executiu “socialista”, i amb el vist-i-plau del Pacte de Toledo -amb les honroses excepcions del vot negatiu dels representants dels partits IU,IC,ERC i BNG-, aquesta reforma ampliarà l’edat mínima per rebre el 100% de les pensions als 67 anys i ampliarà, també, de 15 a 25 els darrers anys de vida laboral per calcular la quantia de les pensions.
Davant d’això que estan fent CCOO i UGT? Negociar! Estan negociant com poder justificar una reforma que ells ja han ajudat a aprovar. I és que per salvar la cara davant dels seus afiliats i del conjunt de les classes populars de l’Estat espanyol, CCOO I UGT esgrimiran que l’Estat invertirà més en formació. Serà amb els gairebé 145 milions d’Euros que l’Estat espanyol ha destinat als sindicats majoritaris entre Setembre i Desembre de 2010? Cap gos mossega la mà que li dona de menjar,diuen.

És una llàstima que no puguem contar amb la força d’aquestes dues centrals sindicals, però la seua traïció no és nova, i no podem continuar penedint-nos del sindicalisme pactista i pregar per la seua redempció. Malgrat tot, esperem que les seues bases, conscients de tot el que es juga la nostra classe en aquest moment històric d’atac neo-liberal, decidisquen eixir al carrer desafiant les seues cúpules. Però no podem esperar més, ara cal ser valents i fer una passa endavant.

I la primera passa es va fer el 14 de Desembre, quan responent a la invitació de CGT, ens reunirem els sindicats CGT,CNT-Catalunya, Solidaridad Obrera i la COS per discutir la possibilitat de convocar una Vaga General a la CAC, tenint un ampli consens la decisió que calia ser valents i continuar els contactes, ara amb moltes i diferents organitzacions polítiques i sindicals. La següent reunió va ser el dia 3, i allà diferents agents polítics i sindicals mostraren la seua determinació que calia convocar una Vaga General pel proper 27 de Gener.
Hem de valorar mot positivament l’actitut  ferma de l’esquerra independentista, representada a la reunió per Endavant OSAN, Maulets i CAJEI, que van donar un exemple de valentia donant ple suport a la convocatòria.

Així doncs, ací estem, plantant cara a les noves retallades socials del govern de Madrid, però no estem sols. Tenim la satisfacció de saber que el sindicalisme nacional i de classe d’Euskal Herria i Galiza també planten cara a les reformes des de les seues nacions.
Malauradament a la resta de la nostra nació no s’ha arribat a convocar Vaga General, això ens haurà de fer reflexionar de fins a quin punt els i les revolucionàries no hem aconseguit bastir un mínim front unitari a aquests territoris que tinga la suficient envergadura i valentia de convocar una Vaga General al marge dels “sindicats” CCOO i UGT.
Tanmateix, tot i no poder convocar vaga a la resta dels Països Catalans, si faig una crida ja mateix, per tal que el proper 27 de Gener sigui una Jornada Nacional de Lluita contra la reforma de les pensions!

“Però convocar una Vaga General sense els sindicats majoritaris és una bogeria”, “no tindrà èxit”, “no podem aturar el país sense els centenars de delegats de CCOO i UGT”. Aquesta serà, de ben segur, la major por de molta gent que, de bona fe, dubten de l’èxit de la Vaga.
I jo em pregunte: com es mesura l’èxit d’una vaga, qualitativa o quantitativament?
Quantitativament és evident que sense les dues grans centrals sindicals serà molt difícil que la vaga siga un èxit més enllà de sectors molt puntuals, però i si ho mesurem qualitativament?
Si aconseguim amb aquesta convocatòria crear sinergies de lluita entre les diferents sensibilitats revolucionàries, si aconseguim potenciar o crear nous comitès de vaga que amb el temps i fruit d’un treball sostingut esdevinguen assemblees pels drets socials als barris, si aconseguim portar als nostres llocs de treball la nostra visió del sindicalisme i la lluita, contraposant-la als ulls dels nostres companys de feina al pactisme desmobilitzador dels grocs, si aconseguim treure’ns la por davant els grans reptes que se’ns plantegen com obrers conscients, no haurà estat un èxit?

Els èxits o fracassos no es mesuren en si hem aconseguit els nostres objectius últims, si no en si hem aconseguit avançar una mica en la creació d’aquell contra-poder que és bàsic en la construcció de la Unitat obrera i popular. És aquesta dialèctica la que ens ha d’ocupar.

Així doncs, volem animar-vos a participar dels comitès de vaga, a fer tota l’agitació possible, a parlar amb els vostres companys i companyes de feina, a crear piquets informatius, i a que doneu suport a aquesta convocatòria de Vaga General tan difícil, com valenta i engrescadora… i a la Jornada Nacional de Lluita arreu dels Països Catalans”

27 de Gener Vaga General!
Aturem la Retallada de les pensions! Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!

COS-barcelonès


Descarrega tríptic unitari.

Descarrega cartell unitari.