Comunicat de la COS en suport a la vaga del 27 de febrer convocada pel SEPC.
Actualment veiem cada dia com el procés de destrucció de l’educació pública a tots els nivells (infantil, primària, secundària o universitats), així com els atacs a la nostra llengua i cultura, és continu i creixent arreu dels Països Catalans
Veiem com continuen tancant-se grups, unitats i fins i tot escoles al País Valencià (la immensa majoria de les quals, en la nostra llengua), com continuen els atacs i intents d’aplicació de la TIL i la resta de retallades a les Illes, o com a la CAC els efectes més que negatius de la LEC es multipliquen, o com les universitats públiques estan en greu perill d’extinció (com el cas de la UB). Tot això mentre veiem com en els darrers 5 anys s’han destruït ja milers i milers de llocs de treball a l’educació pública arreu del nostre país. I tot plegat, sense oblidar el procés de recentralització promogut pel PP i per tots aquells que veuen en l’educació pública (igual que amb la sanitat) un terreny de negoci verge a explotar, però per tal de poder-ho fer efectiu necessiten eixa recentralització en mans de l’aparell de l’estat (PP, CiU, etc.), per tal de poder-lo esmicolar i repartir entre els seus amics.
Mentrestant, els i les estudiants, cada dia que passa, tenen pitjors condicions i possibilitats per accedir a una educació de qualitat per la manca de recursos, la massificació a les aules, la manca real de beques i d’accés als serveis bàsics necessaris (menjadors, transport públic, llibres, etc.). Tot preparant-los per un futur de major alienació, precarietat i misèria… Ja es buscava això amb la LEC principatina, amb el TIL de les Illes o amb la LOMQE del ministre espanyol de “cultura”, Juan Ignacio Wert. Tant se val PP, PsoE o CiU… només governaran per l’interés de la seua classe, i ens deixaran al conjunt de la classe treballadora, sense possibilitat d’accés a la cultura, l’educació, etc.
Però tot no pot ser, ni és, desesperança.
Des de l’Assemblea de Docents de les Illes ens van donar molts motius d’esperança i uns objectius i formes d’organització, i lluita, a seguir i a desenvolupar arreu. Els i les estudiants, igual que una part dels i les docents, porten anys donant-nos lliçons de mobilització i combativitat contra la mercantilització i la privatització de l’ensenyament públic. Ara bé, i tal com proposen les companyes i companys del SEPC, ara ja cal passar de la “protesta” a la proposta. Devem sumar, construir alternatives, avançar en l’organització i l’autoorganització. Potenciar les assemblees obertes de docents i crear seccions sindicals actives, i des d’elles, teixir contrapoder i avançar en les bases de l’educació que volem. Una educació realment nostra, gratuïta i de qualitat, en català, laica, plural i participativa, no sexista i integradora.
En aquest sentit, des de la COS anunciem públicament el nostre suport a la convocatòria de Vaga estudiantil feta per les companyes i companys del SEPC del 27 de febrer, fem una crida a sumar-s’hi, a participar de les seues convocatòries i accions, i també a convocar i organitzar assemblees als centres, amb els i les docents, les alumnes, les mares i els pares, el PAS, etc., per tal d’avançar juntes, des de baix, en la llarga lluita que tenim per davant.
EL 27 de Febrer fem un pas endavant… plantem la llavor del futur. Totes juntes, sense por, plantem cara.
Països Catalans, febrer de 2014
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
