25 d’abril, Diada nacional del País Valencià: Manifest de l’Esquerra Independentista

Com a classe i com a poble: unitat i lluita

Independència, socialisme, feminisme, Països Catalans

Ens deia Joan Fuster, avui fa 40 anys, que «contra les maniobres hostils al nostre idioma, que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara». I hui podem confirmar, que si la nostra llengua i la nostra identitat perviu al llarg dels Països Catalans és per l’acció decidida del poble a no doblegar-se a les imposicions espanyolistes i xovinistes. El darrer any hem patit un alçament d’aquesta ofensiva, prenent la forma de lleis educatives, imposades per Governs autonòmics o Tribunals, on vulneren l’ús de la llengua catalana a favor de la castellana o francesa, sense tenir en compte l’estat de salut i les possibilitats de pervivència d’aquestes. O de les nombroses vulneracions als nostres drets lingüístics arreu de la nació. O dels atacs feixistes i xovinistes a qui fermament manté viva la flama del nostre poble i les seues lluites.

Un any més veiem el compromís descafeïnat per part del Govern del Botànic a garantir les condicions necessàries perquè el nostre poble puga viure plenament en català. Tampoc existeix cap compromís en garantir unes condicions de vida digna. Ni un pas per a revertir privatitzacions del sector públic. Ni cap altre per frenar l’onada de desnonaments que vivim. Ni per a frenar l’onada de tancaments industrials. Ni una sola política per als drets de la classe treballadora. Cada volta es fa més evident el paper de frontissa que vol jugar aquest suposat govern d’esquerres, apuntalar la reforma del Règim del 78, ser dels alumnes avantatjats de l’estat per a poder pidolar alguna millora en una futurible nova proposta de repartiment del finançament autonòmic. 

En la gestió de la crisi capitalista, agreujada per l’impacte de la covid-19 i actualment per les disputes imperialistes a Ucraïna, observem com els Fons Europeus suposaran una injecció de diners públics destinats majoritàriament a les empreses de l’Ibex-35. Ho veiem amb l’anunci de la construcció d’una gigafactoria de bateries elèctriques de Volskwagen a Sagunt finançada amb aquests fons o amb l’especulació de les grans multinacionals i la destrucció del territori en nom de l’energia verda. Ens justificaran que les majors causants de la crisi ecosocial que vivim, seran les mateixes que ens en salvaran. Ja ens ho van dir amb l’anterior crisi, però del rescat bancari no en retornaran ni un euro mentre els bancs segueixen especulant amb l’habitatge i venent els nostres sostres a fons voltors del capital transnacional. I encara pitjor, no només no ens retornaran els diners sinó que a més ens exigiran la retallada dels nostres drets, el que vol dir que ens plantejaran reformar les pensions, el mercat laboral i els serveis públics. L’Esquerra Independentista ho tenim clar i no ens empassarem tota la seva propaganda. Un cop més cridarem a eixir als carrers i places, a organitzar-se als centres de treball i d’estudi, a plantejar una crítica radical al sistema capitalista-patriarcal espanyol i francès que passarà necessàriament per l’autodeterminació dels Països Catalans.

I és la manca de sobirania en tots els aspectes de les nostres vides el que ens impedeix poder protegir els nostres llocs de treball; tenir cura del nostre poble sense discriminacions de gènere, edat o origen; defensar la nostra terra perquè seguisca donant fruits a les generacions futures; decidir què i com ho produïm per a tothom; educar, aprendre, treballar i viure plenament en la nostra llengua, en definitiva, garantir una vida digna per a tot el poble. Ens cal construir un projecte social, polític, econòmic i cultural pel País Valencià. Ens cal dibuixar uns Països Catalans antagònics a la situació que vivim a dia de hui: pobresa, desnonaments, atur, temporalitat i precarietat laboral, bretxa salarial, violència masclista, contaminació, malbaratament de recursos, destrucció del territori, racisme, feixisme, marginació lingüística, etc. És en aquest nou marc que situem un projecte de llibertat amb dignitat, una proposta de futur al servei exclusivament de les classes populars, un nou model on l’oligarquia ho té tot a perdre, i nosaltres tot a guanyar.

És des de les lluites populars que podrem desestabilitzar el règim capitalista i patriarcal espanyol. Nosaltres hem estat, estem i estarem amb el conjunt dels moviments i lluites rupturistes per així omplir de sentit el projecte de l’exercici de l’autodeterminació. Perquè tan sols amb la unitat i la lluita que fem com a classe treballadora podrem trencar amb l’imperi legal i polític dels estats que ens subjuguen. Perquè tan sols a través de l’autodeterminació podrem assolir les necessitats i aspiracions que tenim com a poble. La independència, el trencament amb els estats capitalistes espanyol i francès, obre les portes a la construcció d’una república socialista i feminista que pose les principals infraestructures i recursos productius sota control popular, orientant-los per a garantir unes condicions de vida digna i de desenvolupament per al conjunt del poble. L’element clau per a l’avenç d’aquest procés independentista és el creixement de la Unitat Popular, un projecte verdaderament rupturista amb les opressions imposades, una proposta alliberadora per a la majoria. 

COM A CLASSE I COM A POBLE: UNITAT I LLUITA! 

 

Alerta Solidària · Arran · Coordinadora Obrera Sindical
Candidatura d’Unitat Popular · Endavant OSAN
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans