Un exemple de l’explotció laboral dels més febles: Dins d’aquest saqueig econòmic (mal anomenat crisi), els menys forts s’emporten sempre la pitjor part. Enfrontats davant el “salvi’s qui pugui”, els sectors populars menys afavorits durant els llunyans bons temps, resten ara ofegats sota el menys teniment del desempar. Si en general, les classes treballadores cada cop ho tenen més difícil, aquelles persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals o trastorns mentals, estan en circumstàncies pitjor que precàries. En els temps que corren, son les víctimes perfectes de l’explotació laboral neoliberalitzada, que ens rosega com corcó els drets adquirits durant segles de lluita obrera. Empresaris sense cap principi que no sigui la cobdícia, s’enriqueixen miserablement a costa de trepitjar els drets laborals dels més febles. Hipòcritament disfressats darrera d’alguna fundació de pa sucat amb oli, negocis com els desenvolupats pel “Grupo Sifu” repugnen a qualsevol persona mínimament sensible. Darrera de sous d’almoina per […]
Daily Archives: 4 d'octubre de 2009
Pàgina en preparació. Altres mesures contra la crisi… Els estats espanyol i francès, a la caça de les persones migrants. Contacte: immigracio-cos@sindicat-cos.org
“No fun” és un blog sobre Sensibilitat Química Múltiple, Síndrome Fatiga Crònica i Fibromiàlgia amb informació i consells per a afectats i persones que vulguin viure una vida més saludable. Eva Caballé és una economista barcelonina de 37 anys afectada per la SQM, antiga treballadora bancària, ex membre del grup de rock Lefthanded i autora del llibre, de pròxima aparició en els “Llibros del Viejo Topo”: “Desaparecida. Una vida rota por la sensibilidad química múltiple.” Clara Valverde apunta en el pròleg que ha escrit per a l’ocasió: “[…] Però l’Eva no és rara. Se sap que el 0,75% de la població, ara, té SQM severa i fins al 12% té SQM moderada o lleu. Totes aquestes persones que tant els molesten els olors, aquestes, són part d’aquest 12%. Però la majoria dels metges i de la societat n’estan informats i per això l’Eva ha trigat tants anys a rebre un […]
8 DE MARÇ DIADA INTERNACIONAL DE LA LLUITA OBRERA FEMINISTA El 8 de març de 1908 les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York, anomenada Cotton, van declarar una vaga en protesta per les condicions insuportables de treball que patien. L’amo no va acceptar la vaga i les OBRERES van ocupar la fàbrica. L’amo va tancar les portes i hi va calar foc, morint abrasades les 129 treballadores que hi havia dintre. És important recordar l’origen d’aquesta data per a fer entendre aquest altre concepte: el de feminisme obrer, encaminat a reivindicar que la nostra pretensió no és la d’igualar-nos al sistema productiu masculí, sinó que es tracta de canviar-lo. En un context de crisi global, la feminització de la pobresa és un fet: som poc més de la meitat de la població mundial i les que patim majors taxes d’atur, més precarietat laboral i salaris més baixos per les […]
Amb la Unió Europea anem a més… explotació i misèria!! Ara 65 hores de treball a la setmana!!?? Feina per tothom!! Jornada de 30 hores setmanals pel mateix salari!! La fi de la jornada de 40 hores: Toc de mort als guanys del moviment obrer del darrer segle. Els governs europeus i les patronals que els dirigeixen fan front la crisi avançant i generalitzant encara més la misèria. El passat dilluns 9 de Juny de 2008, romandrà en la història dels i de les treballadores dels estats membres de la UE, com un dels dies més negres pel que fa a la “defensa” dels nostres drets i guanys històrics. Eixe dia, els i les ministres de treball dels estats membres de la Unió Europea, a proposta de la presidència de torn, i a iniciativa del Regne Unit (dirigit encara pels laboristes, aliats del Psc-Pspv-Psib-PsF-PsoE), van aprovar la […]