Dos treballadors temporers sense llar morts en una setmana. Els dos vivien en La Garrofera una fàbrica abandonada de Benimaclet, València, tots dos vivien en un context d’extrema explotació i precarietat que ha tingut molt a veure amb la seua mort. Richard, migrant ghanés de 43 anys mort ahir, treballava com a temporer o es buscava la vida recollint ferralla. Ha mort a penes uns dies després que Abraham I, un migrant també procedent de Ghana de 52 anys, mort per un càncer hepàtic en el mateix lloc.
Tots dos en situació administrativa irregular víctimes de la Llei d’Estrangeria vivien una contínua explotació laboral i una exclusió i precarietat extremes, igual que milers de treballadors i treballadores temporeres, migrants en la seua major part. La seua vulnerabilitat és aprofitada per molts empresaris sense escrúpols per a oferir-los treball en condicions molt precàries i fer negoci amb l’explotació laboral.
Treball esporàdic, irregular, sense control extern i sense drets laborals, un còctel que perpètua la misèria i la precarietat i té la seua cara més dramàtica amb la mort de dues persones aquesta setmana.
El treball agrícola estacional conegut per la seua precarietat i no aplicar les condicions i regulacions del sector comença moltes vegades amb la loteria de les furgonetes que podrien portar-te o no al matí a treballar si eres la persona triada. Contínua amb una jornada laboral de sol a sol en la qual no es cobrarà per hora treballada si no pels quilos de taronja o ceba recollits. Un treball sense dret a vacances, sense horaris, ni descansos els caps de setmana. Un treball sense mesures per a la prevenció de riscos laborals malgrat el maneig de productes químics cancerígens, l’exposició a temperatures extremes i l’extrem esforç físic.
Sense oblidar, uns salaris de misèria que sumats a la impossibilitat d’accedir a subsidis, atur o prestacions socials a causa de la situació administrativa irregular condemnen a aquests treballadors precaritzats i empobrits a malviure als carrers o en assentaments sense les mínimes condicions de salubritat i habitabilitat.
La cara més amarga del capitalisme i l’explotació laboral que s’acarnissa amb les més desfavorides i acaba posant fi a les seues vides.
Per si tot això no fora suficient, s’obri pas en la nostra societat la demagògia i un discurs racista (amplificat pels mitjans de comunicació del règim) que acusa precisament aquestes persones de quedar-se amb les ajudes socials i viure de “paguetes” a costa del pressupost públic. Uns discursos i polítiques racistes hipòcrites i criminalitzadores que obvien que la pobresa, la precarietat i l’explotació laboral són problemes estructurals i no individuals, conseqüència de l’actual model de desenvolupament econòmic i social, injust i insostenible.
Davant aquesta situació des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS:
- Fem arribar el nostre suport i solidaritat als familiars i a les amistats de Richard i Abraham I.
- Exigim a la Inspecció de Treball que complisca amb la seua tasca, que és garantir el compliment de lleis, convenis laborals i normativa de prevenció de riscos laborals.
- Reclamem l’accés a prestacions i ajudes socials per a totes les persones independentment de la seua situació de regularització administrativa.
- Reclamem igualment a les Regidories de Benestar i Drets Socials i de Cooperació i Drets Humans de l’Ajuntament de València que passen de les paraules als fets i garantisquen recursos residencials dignes per a totes les veïnes del Cap i Casal.
- Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria i la regularització de totes les persones treballadores migrants.
Perquè la precarietat laboral i l’exclusió social maten.
Perquè cap persona és il·legal.
Perquè tant se val si som nativa o estrangera… som una mateixa classe obrera.
Per la justícia social, tots els drets per a totes i tots.
Richard, Abraham I, no oblidem!
València, 24 de febrer de 2022
Assemblea territorial de l’Horta
Sectorial d’Acció Social.
Coordinadora Obrera Sindical – COS
sindicat de classe i feminista dels Països Catalans.
