1r de maig al Maresme

Una taula rodona sobre el treball de cures i domèstic, la manifestació del 1r de maig i la inauguració de LA CAPSA, són els actes que la COS impulsa durant aquests dies per celebrar el dia de la classe treballadora.

L'Assemblea de la COS al Maresme ha preparat diversos actes per celebrar el 1r de maig, el dia internacional de la classe treballadora.

 

 

El primer acte serà la celebració d'una taula rodona, amb títol 'El treball de cures i domèstic, reconeixement, socialització i remuneració a debat'. L'acte se celebrarà a partir de les 19.45 h del divendres 25 d'abril a Can Noè, centre cívic de Rocafonda (Carrer Santiago Rusiñol 23) de Mataró. Hi participaran la militant de la COS Isabel Benítez, una representant de la Vocalia de dones AV Rocafonda, i una representant de Sindillar.

El 1r de maig, tindrà lloc una manifestació pels carrers de Mataró. S'iniciarà a les 12.00 h des de la Plaça Miquel Biada (estació de trens). La manifestació és convocada per l'Assemblea dels/les marroquins/es, l'assemblea de la CGT al Maresme, l'assemblea territorial del Maresme de la COS, l'Assemblea d'Aturats de Mataró i les diverses seccions sindicals agrupades a l'IAC. La manifestació arribarà fins a la Plaça de l'Ajuntament on tindran lloc els parlaments.

I el mateix dia, a les 14.00 h, s'inaugurarà LA CAPSA, local obrer, un petit espai impulsat per la COS, que esperem que esdevingui un punt de trobada i de treball dels col·lectius en defensa dels interessos de la classe treballadora de la comarca i s'establirà un punt d'informació laboral (amb un horari d'atenció que ben aviat farem públic). LA CAPSA està situada a la cantonada del Carrer de l'Hospital i el Carrer de Sant Ramon de Mataró. L'acte d'inauguració es completarà amb un dinar de pintxos per celebrar l'obertura de l'espai.
 

Assemblea Territorial de la COS al Maresme
Carrer de l'Hospital, 1 | Mataró
maresme@sindicatcos.cat
facebook.com/cos.maresme
@cosMaresme

 

Lluitem pel treball digne

Defensem els nostres drets

El primer de maig, dia internacional de la classe treballadora, commemora els fets de Chicago de 1886, quan els treballadors es van organitzar per defensar unes condicions dignes de treball, reclamant jornades d’un màxim de vuit hores per limitar l’explotació de la qual eren objecte i per la distribució del treball entre tots els treballadors. Per fer-ho es van organitzar per convocar una vaga general indefinida fins que no s’acceptessin aquestes condicions.

La situació actual ens demostra la necessitat, ara i aquí, que el nostre primer de maig torni a ser la data emblemàtica de l’organització i la lluita. L’actual crisi econòmica sistèmica i la crisi del deute ha estat l’excusa, provocada i desitjada, pel capitalisme internacional: els governs, les grans empreses, inversors, bancs i els organismes que el serveixen. Ha estat l’excusa per a rebaixar els sous dels treballadors en actiu i disminuir les prestacions als desocupats i jubilats.

La crisi ha estat també l’excusa per retallar els serveis públics, privatitzant-los i entregant-los a les mans dels que només pretenen el seu propi benefici econòmic. Fins i tot ha estat l'oportunitat per governar sense intermediaris. Ara sembla que el gran capital ha perdut la por. Fa temps que no veu a l’horitzó cap força que faci perillar el seu afany d’acumulació. Però la majoria social som la classe treballadora i amb el nostre treball i lluita garantim els nostres drets socials.

Treball digne i distribució igualitària del seu fruit

Les successives reformes laborals han estat una imposició dels poders financers i econòmics. Aquests canvis afecten les treballadores cada dia a través de contractes que, sota de diferents noms, només amaguen més precarietat: temporalitat, sous més baixos, modificacions unilaterals de les condicions de treball, impossibilitat de conciliació de la feina i la vida personal, destrucció de la negociació col·lectiva i facilitats per acomiadar les treballadores. L’atur és l’altra cara de les actuals formes d’organització del treball, és el xantatge per acceptar l’explotació. Al Maresme, actualment, se segueixen contant 40.000 desocupades.

Els objectius de tots els canvis introduïts són dos i molt clars. El primer, immediat, el d’incrementar la part del capital sobre el benefici. El segon, el de minar el poder dels treballadors per aconseguir més retrocessos dels seus drets en un futur immediat. Més enllà de les treballadores en actiu, les reformes també han atacat les altres realitats del treball, disminuint les prestacions per atur, per jubilació, i criminalitzar els receptors de rendes mínimes.

L’eina dels sindicats institucionals no ens serveix davant de la situació present. Són caixes buides, sense força front als reptes que es plantegen. No representen els nostres interessos. Cal l’organització més participativa, basada en l’assemblearisme i la mobilització de base. Només amb la solidaritat i el suport mutu a cada lloc de treball podrem garantir els nostres drets i transformar la realitat. Per això cal organitzar-se. Per això cal lluitar.

Visca la lluita de la classe obrera!

Papers i dignitat per a tothom

Des de l'inici de la crisi una sèrie de decisions legislatives ha empitjorat la situació del col·lectiu immigrat: dificultats per a renovar el permís de treball, enduriment de la política migratòria, reducció dels pressupostos públics destinats a salut, educació i integració, privació de l'assistència social per a les persones immigrades. Exigim una política eficaç en defensa dels Drets Humans, i que ni l'Estat Espanyol ni el Govern Català s’amaguin darrere de l’absència de competències per malmetre la cohesió social.

Amb l’enduriment de la crisi hi ha major incidència de l'atur i les dificultats d'habitatge, multipliquen el risc d'exclusió social. L’estat ens tracta com a mercaderia caducada i es justifica amb els discursos xenòfobs i criminalitzadors, sense base real, que intenten enfrontar els treballadors entre ells. Combatem les falsedats de qui vol contaminar les nostres ciutats i viles amb les seves mentides, ja siguin formacions obertament feixistes, partits conservadors o de les mateixes institucions. Lluitem contra la xenofòbia i el racisme en els discursos polítics, al carrer i als mitjans de comunicació.

I ja n’hi ha prou de persecució: multes per marxar de vacances als nostres pobles d’origen i batudes que ens criminalitzen pel color de la nostra pell. Demanem el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers, els CIE, per la vulneració dels Drets Humans que allà ocorren sense control.

Si volem acabar amb totes les lleis i els comportaments discriminatoris cal que puguem decidir. Volem que es reconegui i exercir el nostre dret a la participació política. Per això demanem la derogació de la llei d’estrangeria per ser una llei discriminatòria i que atenta contra la igualtat. Que no es posin traves al reagrupament familiar. Que la nacionalitat no sigui un requisit en l’accés al treball, a la formació, ni als drets socials que amb el nostre treball entre totes construïm.

Catalana o estrangera, la mateixa classe obrera!

Sanitat i Educació pública i de qualitat

Sempre s’han entès els serveis públics com la manera que té l’estat de proporcionar drets socials a la població. Hem de superar aquesta idea. La classe treballadora no som meres consumidores de serveis, som les veritables constructores d’aquests drets i els hem de defensar.

L’educació pública és una eina de cohesió social i com a tal ha estat també víctima de les retallades. Hem viscut els seus efectes en la xarxa d’escoles de la nostra comarca: eliminació de línies, endarreriment en la construcció d’escoles i instituts, desatenció de les necessitats d’alguns barris i de l’alumnat. Malgrat la propaganda del govern, no es poden negar els efectes de les retallades sobre la qualitat de l’ensenyament i sobre la igualtat d’oportunitats de les nostres filles i fills.

Cal defensar l’educació pública del marc legal educatiu a què ens enfrontem, Cal defensar l’educació pública desobeint la LEC i la LOMQE. Aquestes lleis pretenen la mercantilització de l’educació pública, estan basades en una visió elitista de l’ensenyament, rebaixen la participació democràtica de la comunitat educativa, i en el cas de la LOMQE confessionalitza les aules i afegeix un nou atac, un més, contra la llengua catalana. Cal organitzar la lluita de les treballadores de l’educació per desobeir aquestes lleis als centres educatius.

I en l'àmbit universitari, la pujada de les matrícules i la potenciació, com és al cas del Maresme, de la universitat privada, són noves mesures classistes i suposen una clara discriminació de les persones amb menor rendes per accedir a estudis superiors. Denunciem frontalment la gestió de l'educació pública per classista. El Maresme concentra un bon nombre d'escoles religioses concertades. Cal denunciar la manca d'accés a una educació pública laica per la manca de places i la transferència de fons públics a les escoles privades. Un altre dels drets que veiem perillar és el dret a la salut. Volem atenció sanitària, gratuïta i de qualitat, universal, sense diferències pel seu lloc de naixement ni els seus recursos econòmics.

Necessitem més personal sanitari, unes instal·lacions dignes i uns equipaments suficients pel servei de salut públic. Estem fartes de llistes d'espera i d'esperar-nos a urgències. No volem que la generalitat pagui empreses privades per donar serveis públics. Volem un sistema públic de sanitat per garantir el nostre benestar, no per fer negoci amb la nostra salut.

Denunciem la corrupció que hi ha darrere de la gestió del sistema sanitari. Assenyalem els responsables de l'espoli de la sanitat pública i els qui pretenen enriquir-se privatitzant-la. Volem que el govern de la sanitat sigui transparent i poder participar en la seva gestió i control. Però tot això no serà possible si no ens organitzem i mobilitzem. El pròxim 31 de maig ens manifestarem pels carrers de Mataró en defensa de la sanitat pública, gratuïta i universal. Perquè ens hi va la vida.

Diem prou! No a les retallades i no a les privatitzacions!

Dret al propi cos: avortament lliure i gratuït

La crisi ha estat una oportunitat per deteriorar les condicions de treball especialment en el cas de les dones per explotar-nos, encara més. Amb el desballestament dels serveis socials públics, el treball de cura dels infants i persones en situació de dependència ha tornat a recaure en l’àmbit privat i assumit majoritàriament per dones: germanes, mares i àvies. Aquest treball no remunerat no està reconegut com a treball productiu tot i que és fonamental per la nostra existència. Per tant, el treball de cures ha de ser reconegut i socialitzat.

Però han estat moltes dones les que hem hagut també de sostenir amb el seu treball remunerat les famílies. Amb la divisió sexual del treball, ens imposen a les dones feines més precàries, amb salaris més baixos que els dels homes, fins i tot per la mateixa feina. També allunya les dones del control del treball, situant-les generalment en una posició subalterna.

Aquesta explotació només pot ser sostinguda estrenyent encara més l’opressió patriarcal contra les dones en forma de violència: violència simbòlica en la imposició social de rols de gènere, repressió de la sexualitat; endurint el control social, arribant fins i tot a la violència física masclista i l’assassinat.

La contrareforma de la llei de l’avortament s’inscriu precisament dintre aquesta opressió patriarcal. Els sectors més reaccionaris de l’església catòlica han imposat a través del govern espanyol una llei que ens priva a les dones del nostre dret a decidir sobre el nostre cos i atempta contra la nostra llibertat sexual.

La nova llei restringeix l’avortament a casos molt excepcionals: infantilitza les dones, tutelant el seu dret al propi cos i criminalitza aquelles que volen exercir aquest. Això provoca també una discriminació de classe: des del moment que les dones amb recursos podran avortar a l’estranger, mentre la major part de dones treballadores hauran d’assumir una maternitat no desitjada o un avortament clandestí.

Per tant cridem més fort que mai, avortament lliure i gratuït

Si volem canviar el curs dels esdeveniments. Necessitem despertar i recordar que la distribució del treball i la riquesa només pot venir de la nostra lluita, de la força de la nostra acció col·lectiva. Necessitem informar-nos, organitzar-nos i mobilitzar-nos. La classe treballadora som la clau del treball i la garantia dels drets socials. Prenem consciència, unim-nos i lluitem!