En aquesta entrada al web, des d’ara fins a finals d’abril, anirem publicant els diversos manifestos, actes i convocatòries relacionades amb el 1r de maig.
Conquerim els nostres drets, passem a l’ofensiva
Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical amb motiu del 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora:
Enguany el primer de maig està marcat per l’esclat d’una crisi econòmica sense precedents a casa nostra que marcarà la lluita i la vida de la classe treballadora d’arreu de la nació els propers anys.
Arreu dels Països Catalans, la situació d’empobriment de la classe treballadora s’ha accelerat a un ritme mai vist, i el procés d’acumulació del gran capital ha fet un salt endavant inimaginable fa tot just 12 mesos. En aquest context, a la classe treballadora no ens queda cap altra opció que organitzar-nos i lluitar.
La situació que es dibuixa en un futur proper amb la fi de la situació de congelació de l’economia per la finalització dels ERTO i altres ajudes socials, ens aboca a un escenari d’acomiadaments massius (molts d’ells derivats dels nombrosos ERO que ja s’han anunciat, i els que vindran) i un aprofundiment de l’empobriment del conjunt de la classe treballadora. Davant d’aquesta situació no tenim altra opció que passar a l’ofensiva i conquerir els nostres drets.
No permetrem que, ni la desmobilització del sindicalisme groc ni el teletreball ni les amenaces de la patronal, ens aïllen de les nostres companyes. Avui més que mai tenim clar que les treballadores dels Països Catalans només tenim un camí: avançar cap a la construcció d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.
Per tot això, aquest any, la COS, juntament amb la resta de l’Esquerra Independentista, fem una passa endavant. Aquest primer de maig volem recuperar per a totes les treballadores el seu esperit original de lluita, i cridem a l’organització i la unió de moviments socials i sindicats combatius a iniciar un cicle de mobilitzacions a empreses, barris, pobles i ciutats per lluitar contra aquest nou embat capitalista!
Per un primer de maig del 2021 combatiu! Conquerim els nostres drets: passem a l’ofensiva!
Unides i organitzades, els drets es guanyen lluitant
Convocatòries 1r de maig 2021 als Països Catalans
Sabadell (el Vallès Occidental)
Manifestació 12.00 h / Estació de trens ‘Sabadell Centre’
Mataró (el Maresme)
Manifestació 11.30 h / Estació de trens
Girona (el Gironés)
Manifestació 17.30 h Can Ninetes
Manresa (el Bages)
Manifestació 11.00 h Ben Plantada
València (l’Horta)
Manifestació 11.00 h Plaça Sant Agustí
Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
Manifestació 11.00 h Plaça de les Neus
Palma (Mallorca)
Manifestació 12.00 h Plaça Espanya
Tarragona (el Tarragonés)
Manifestació 18.30 h Plaça Imperial Tàrraco
Barcelona (el Barcelonés)
Manifestacions 12.00 h Universitat / 17.00 h Passeig de Gràcia
Igualada (Anoia)
Manifestació 11.00 h Plaça del Rei Neptú
Onda (la Plana Baixa)
Manifestació 12.00 h Plaça Jaume I
Lleida (el Segrià)
Manifestació 12.00 h Plaça del Treball
Granollers (el Vallés Oriental)
Manifestació 12.00 h Plaça Josep Barangé
Perpinyà (el Rosselló)
Manifestació 11.00 h Plaça de Catalunya
Reus (el Baix Camp)
Concentració 11.30 h Avinguda del Carrilet
Alacant (l’Alacantí)
Manifestació 12.00 h Mercat Central
La Seu d’Urgell (l’Alt Urgell)
Manifestació 17.30 h Plaça de les Monges
Cornellà de Llobregat (el Baix Llobregat)
Passejada 11.00 h Plaça de l’Ajuntament
Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès)
Concentració 11.00 h Plaça Penedès
Vic (Osona)
Xerrada, actuació musical i dinar 11.00 h Plaça Noguera
Amposta (el Montsià)
Concentració 12.00 h Plaça del Mercat
La Bisbal de l’Empordà (el Baix Empordà)
Xerrada 12.00 h Escoles Velles
El Prat del Llobregat (el Baix Llobregat)
Concentració 12.00 h Plaça de la Vila
Ripoll (el Ripollès)
Concentració 17.30 h Plaça de l’Ajuntament
Figueres (l’Alt Empordà)
Concentració 12.00 h Plaça de l’Ajuntament
Cabrils (el Baix Camp)
Xerrada 12.00 h Casal el Polvorí
1r de Maig 2021: Visca la classe treballadora! / Manifest unitari Taula Sindical de Catalunya
Dècades de capitalisme neoliberal han deixat a la classe treballadora en una situació límit. La taxa de temporalitat de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, 3 contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, no cal dir-ho, aquest escenari se centra en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.
Les darreres reformes laborals han permès la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població.
Mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys a Catalunya i molt més a les principals ciutats, fent que el nombre de persones que treballen en situació de pobresa no pari de créixer, com també creixen els beneficis empresarials i financers.
L’estafa de la crisi financera segueix produint estralls 12 anys després, després de modificar l’Art 135 de la Constitució per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes. L’estat envia els seus cossos repressius (Policia, guàrdia civil mossos d’esquadra, Ertzaintza, guàrdia urbana) a fer fora milers de famílies amb violència per garantir el dret dels grans tenidors a especular amb les nostres vides.
Aquest darrer any la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer que suposa la falta de sobirania farmacèutica i les externalitzacions i privatitzacions de serveis pel conjunt de la població. Bona part dels anomenats ‘fons europeus de recuperació’ seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distopia neoliberal en què ens estem endinsant.
Però responem:
Com no pot ser d’una altra forma l’olla social fa senyals d’estar a punt d’esclatar. Les protestes per la repressió contra Pablo Hasel canalitzen l’empipament general existent contra la repressió, sigui a artistes, sindicalistes o lluitadors socials. Els sindicats combatius segueixen creixent i generant més conflicte a empreses i sectors productius, no només frenant a la patronal sinó fent-la retrocedir més sovint. La lluita feminista consolida organització i mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural.
Des de la Taula Sindical de Catalunya exigim, governi qui governi, per aquest primer de maig de 2021:
• Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat.
• No al Pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons privats, si a pensions públiques i mínima 1080 euros als 65 anys.
• Renda bàsica universal d’emergència social per garantir que hi accedeix tothom qui ho necessiti, Increment del SMI a 1300 euros.
• Reducció de la jornada laboral a 30 hores, repartiment de tots els treballs.
• Ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment d’habitatge en aquest àmbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
• Sanitat, dependència i educació pública 100%, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària.
• Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció.
• Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIE.
En aquest context de lluites hem d’incrementar tant els espais de coordinació com d’enfortiment mutu per poder colpejar amb més força. Fem una crida a:
• Les nostres afiliacions a participar en aquells col·lectius anticapitalistes i socials que considerin. A unir les nostres mans, perquè la lluita sindical i social són part de la mateixa lluita.
• A la classe treballadora catalana: A organitzar-se cadascú/una en el sindicat combatiu que consideri. Aquesta és la clau que permetrà que les lluites obreres segueixin creixent i fent retrocedir la precarietat que ens ofega. No hi ha cap altra forma que nosaltres mateixes.
• A les organitzacions i moviments socials: A centrar-nos en les nostres coincidències i participar conjuntament tant en les manifestacions de l’1 de maig com en tot combat coordinat contra la xacra que atempta contra les nostres vides: el capitalisme.
Confederació General del Treball, CGT – Catalunya / Confederació Nacional del Treball, CNT – Catalunya i Balears / CoBas – Sindicato de Comisiones de Base / Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat de classe i feminista dels Països Catalans / Intersindical Alternativa de Catalunya, IAC / Solidaritat Obrera – SO
1r de Maig 2021 / Manifest unitari sindical i antifeixista / València / Per la salut i dignitat de la classe treballadora, guanyem drets i sobiranies
Dècades de capitalisme neoliberal han deixat a la classe treballadora en una situació límit, amb unes taxes de pobresa o risc d’exclusió social en ascens constant. La taxa de temporalitat laboral de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien i l’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, no cal dir-ho, aquest escenari se centra en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.
Les darreres reformes laborals han permès la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població. Mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys al País Valencià i molt més a les principals ciutats, fent que el nombre de persones que treballen en situació de pobresa no pare de créixer, com també creixen els beneficis empresarials i financers.
L’estafa de la crisi financera segueix produint estralls 12 anys després. Modificat l’art 135 de la Constitució per prioritzar el deute a la banca, ara assumim formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes. Paral·lelament, l’estat envia els seus cossos repressius a fer fora milers de famílies amb violència per garantir el dret dels grans tenidors a especular amb les nostres vides.
Aquest darrer any la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer pel conjunt de la població que suposa la falta de sobirania farmacèutica, les privatitzacions i retallades de serveis públics. Malgrat tot, bona part dels anomenats ‘fons europeus de recuperació’ seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distopia neoliberal en què ens estem endinsant. I a partir del 9 de maig, amb la fi de l’estat d’alarma, ens trobarem amb desenes de milers d’acomiadaments, una acceleració dels desnonaments i una saturació total dels serveis públics, amb l’increment de les cues de la fam, etc.
Una agressió a la classe treballadora que no pot quedar sense resposta. Els sindicats combatius segueixen creixent i generant més conflicte a empreses i sectors productius, no només frenant a la patronal sinó fent-la retrocedir més sovint. La lluita feminista consolida organització i mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per tots i totes. Les mobilitzacions per un sistema públic de pensions constitueixen un referent social. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural.
Des del sindicalisme alternatiu unitari exigim, governe qui governe, per aquest primer de maig de 2021:·
· Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat
· No al Pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons privats, si a pensions públiques mínimes de 1080 euros als 65 anys.
· Renda bàsica universal per garantir que hi accedeix tothom qui ho necessite.
· Increment del SMI a 1300 euros.
· Reducció de la jornada laboral a 30 hores, repartiment de tots els treballs.
· Ús social de la totalitat dels habitatges de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment d’habitatge en aquest àmbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
· Sanitat, dependència i educació pública 100%, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària.
· Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica.
· Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIE.
En aquest context de lluites hem d’incrementar tant els espais de coordinació com d’enfortiment mutu per poder colpejar amb més força.
Fem una crida a:
· Les nostres afiliacions a participar en aquells col·lectius anticapitalistes i socials que consideren. A unir les nostres mans, perquè la lluita sindical i social són part de la mateixa lluita.
· A la classe treballadora valenciana a organitzar-se cadascú/una en el sindicat combatiu que considere. Aquesta és la clau que permetrà que les lluites obreres segueixen creixent i fent retrocedir la precarietat que ens ofega. No hi ha cap altra forma que nosaltres mateixes.
· A les organitzacions i moviments socials, a centrar-nos en les nostres coincidències i participar conjuntament tant en les manifestacions de l’1 de maig com en tot combat coordinat contra la xacra que atempta contra les nostres vides: el capitalisme.
