Ahir, 1r de maig, milers de treballadores ens mobilitzàvem arreu dels Països Catalans amb motiu de la diada internacional de la classe treballadora.
De nou, preníem els carrers per a dir ben alt que estem fartes de ser sempre les mateixes les que paguem els plats trencats del capital. Denunciàvem, i no ens cansarem de fer-ho, que el capitalisme depredador que avança sense aturador arrasant tot el que es troba per davant: inflació disparada, guerres imperialistes i l’empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora són el pa de cada dia.
Durant tota la jornada hi va haver grans mobilitzacions arreu del territori, destacant els blocs recuperats per les companyes de les Pah Catalanes a Lleida i Manresa, i la recuperació de les mobilitzacions unitàries arreu del País Valencià, que va recuperar les marxes anticapitalistes a Alacant, València i Castelló, així com la gran marxa unitària a Perpinyà, amb la reforma de les pensions del govern Macron com a teló de fons.
Malgrat aquests grans èxits, però no podem passar per alt la repressió viscuda en aquesta jornada, que va tenir com a clar exemples, el desplegament desproporcionat de Mossos d’Esquadra, que van patir les companyes de Sant Celoni i Sabadell, que van provocar el desallotjament dels dos blocs d’habitatges alliberats en aquestes ciutats, o les identificacions a les companyes de l’Horta durant la manifestació unitària de València.
La jornada va tenir el seu punt àlgid amb la gran mobilització convocada per la Taula Sindical de Catalunya a Barcelona, que va superar amb escreix les xifres de la mobilització del sindicalisme groc, mostrant, un cop més, la potencialitat del sindicalisme combatiu. Com dèiem ahir a l’acte d’inici de la marxa, ens sobren els motius per prendre els carrers i prendre el que és nostre, i cada cop som més les que n’estem convençudes.
Avui continuem convençudes que l’única alternativa possible és trencar amb uns estats espanyol i francès irreformables. Per això, des de la COS fem una crida a sindicar-se, a l’autoorganització i a la mobilització; fem una crida a avançar cap a un Marc de Relacions Laborals dels Països Catalans!
