14 DE NOVEMBRE: CRIDA A LA VAGA GENERAL ANTICAPITALISTA

Enfront de la martingala global mal anomenada “crisi” que serveix els poders econòmics i polítics europeus, estatals i nacionals per conduir a la precarització de les condicions de vida i de treball de les classes populars catalanes i europees als darrers tres anys, la Coordinadora Obrera Sindical de la UB constata la inutilitat d’emprendre un sol dia de vaga. Malgrat això, farts d’un sindicalisme groc que durant 35 anys ha desmobilitzat i despolititzat les classes treballadores dins i fora la UB, farts de les polítiques econòmiques i socials classistes pelpetrades per les organitzacions parlamentàries i sobretot –però no sols– per CiU i el PP –amb augments d’impostos directes i indirectes, supressió de la despesa pública, privatització d’empreses i serveis públics, destrucció de desenes de milers de llocs de treball públic, polítiques antisocials contra les persones migrants, atacs als drets nacionals del nostre poble, etc.–, i farts de constatar que la UB se’n va en orris com a universitat pública amb la passivitat majoritària d’estudiants i treballadores, el nostre suport a la vaga del 14 de novembre pretén exaltar la conscienciació política de la societat catalana. Si no plantem cara, ja, a la lògica destructiva del capitalisme, aviat serà tard: en tres anys hem perdut massa conquestes obtingudes mitjançant les lluites treballadores durant dècades. Ara bé, amb un dia de vaga no tombarem res: s’ha de difondre la necessitat d’organitzar-nos combativament amb continuïtat, i creure’ns que el poder és a les nostres mans. Sigui com sigui, exigim:

1. La retirada immediata del Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2013 (17-X-2012); i dels ja aprovats Real Decreto Ley 3/2012 de 10-II de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral, i Real Decreto 1483/2012, de 29-X: Reglamento de procedimientos de despido colectivo, suspensión de contratos y reducción de jornada.

2.      L’establiment d’un salari mínim de 1.200 €, prestacions d’atur de caràcter indefinit fins a trobar un lloc de treball, supressió dels augments dels impostos indirectes –que ataquen l’economia de les persones treballadores–, i impuls de l’ocupació pública en serveis socials, educació, sanitat, transports, defensa del territori i medi ambient, etc. L’augment de la despesa social i la inversió en serveis públics (ensenyament, sanitat, transports, serveis socials) és l’únic mitjà per reactivar l’economia i la sustentació de les famílies treballadores.

3. El respecte a la lliure determinació i la sobirania del poble treballador català.

PER DEFENSAR LA UNIVERSITAT

PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL

LA LLUITA CONTÍNUA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

coordinadora obrera sindical / universitat de barcelona