Manifest de l'esquerra independentista del Barcelonès. Pel 12 d'octubre s'han convocat manifestacions de rebuig als actes feixistes que es volen celebrar a Barcelona.
Rebutgem de ple la celebració del 'Dia de la Hispanitat' per ser una commemoració de caràcter feixista i que vanagloria tant la conquesta i extermini dels pobles indígenes d'Amèrica com la imposició també a sang i foc del projecte espanyolista de l'oligarquia a tots els pobles de la península.
La 'Fiesta de la Raza' va ser instaurada per primera vegada el 1918 com una commemoració que pretenia exaltar l'espanyolitat en un context de profunda crisi social i agitació catalanista. 1917 va ser, a l'estat espanyol, l'any de la revolució democràtica frustrada. Una frustració provocada per la decisió de les burgesies estatals de frenar qualsevol procés de canvi davant la perspectiva que aquest canvi impliqués una profunda revolució social. 1918 va ser també un any d'especial agitació del catalanisme en favor d'un major autogovern. Una aspiració que va ser també frustrada, malgrat les immenses mobilitzacions populars i el suport de la quasi totalitat d'ajuntaments del Principat, quan la burgesia va avantposar ordre a llibertat.
La 'Fiesta de la Raza' va ser antecessora directa dels pistolers de la patronal i del cop d'estat de Primo de Rivera. La revolució democràtica i l'autogovern només van ser possibles, el 1931, per l'acció de ruptura i desobediència de les classes populars.
El 'Dia de la Raza' va ser potenciat pel franquisme amb un decret el 1940. Mentre a Europa els trens transitaven cap als camps d'extermini, el franquisme muntava el seu parapet feixista d'exaltació pàtria. Una exaltació que canvià la denominació de 'Dia de la Raza' a 'Fiesta de la Hispanidad' el 1958, quan el franquisme va ser homologat per les «democràcies» occidentals i calia esborrar tota referència a la recent aliança amb l'Alemanya nazi.
La Transició espanyola, una segona restauració borbònica que pretenia salvaguardar l'estructura de poder econòmic i funcionarial de l'estat a canvi de compartir una part del poder polític, va tenir com a resultat un reciclatge, sovint poc dissimulat, de la faramalla simbòlica del franquisme. La bandera, la monarquia… i el 'Dia dela Hispanidad'. Una «festa nacional» refermada via decret pocs mesos després del cop d'estat del 23F.
El Dia de la Hispanitat, tant pel seu contingut de conquesta com pels seus orígens polítics, és una de les pitjors expressions del nacionalisme espanyol. Si oblidem la història i els orígens de cada fet, estarem legitimant els objectius darrers d'aquells que van combatre contra les llibertats dels nostres besavis i besàvies. Si relativitzem qui representa què sota el miratge d'una suposada tolerància democràtica que no és practicada cap a nosaltres, estarem deixant molt terreny de joc a un enemic que ens vol vençuts, captius i desarmats.
Expressar el rebuig a la Festa de la Hispanitat al carrer és mantenir viva la memòria del genocidi a Amèrica i mantenir viva la memòria dels pobles i treballadors de l'estat espanyol esclafats per les successives dictadures del segle XX. I, en conseqüència, és engrandir la flama de la lluita per les llibertats, pels fets i les commemoracions veritablement populars de cadascun dels pobles ibèrics i per una societat lliure de capitalisme i patriarcat.
Contra el nacionalisme espanyol, autodeterminació per als pobles.
CUP | Arran | SEPC | COS | Alerta Solidària | Endavant
