Els sindicats signants d’aquest comunicat rebutgem la proposta de reforma laboral del govern de l’estat, i l’incompliment del seu compromís a l’hora de derogar la reforma, tal i com ha fet per altra part amb altres promeses fetes a la ciutadania.
L’acord alcançat en el marc del diàleg social entre el govern, els sindicats UGT i CCOO, i la patronal CEOE, no deroga ni la reforma laboral del 2012 de Rajoy, ni tampoc la reforma laboral del 2010 del govern de Zapatero. La prioritat del govern d’atraure a la patronal a l’acord, atorgant-li així el dret a veto, i la falta de pressió i mobilització dels sindicats signants ha derivat en una Reforma Laboral feta a mida dels interessos de la patronal.
Volem posar especial ènfasi en que aquesta proposta de Reforma Laboral no contempla mesures per corregir l’estatalització de la negociació col·lectiva imposada per les reformes laborals de 2010 i 2012, per la qual cosa els convenis sectorials acordats als nostres territoris seguiran subordinats als convenis estatals. El marc estatal de negociació s’ha demostrat menys combatiu i la sacralització que aquesta reforma fa d’eixe marc és un intent d’atenuar les lluites sindicals dels territoris.
Al mateix temps, ens pareix molt greu, que la proposta de Reforma Laboral no modifique la normativa establerta per la reforma laboral de 2012 en matèria d’acomiadaments. Tal i com hem vist durant aquests últims anys, la patronal ha utilitzat aquesta reforma per acomiadar els i les treballadores de forma unilateral, sense cap garantia ni defensa. Per tant, aquesta reforma perpetua la precarització del mercat laboral en tant que la patronal sempre tindrà en el seu poder l’arma de l’acomiadament per pressionar els treballadors i les treballadores.
És important recordar que la proposta de Reforma Laboral s’ajusta a les exigències de Brussel·les i els seus xantatges per poder accedir als Fons Europeus. Tal i com vam denunciar en el seu moment, els Fons Econòmics de la Comissió Europea, no són uns fons per a que la classe treballadora i les classes populars puguen fer front amb dignitat a les conseqüències de la crisi generada pel Covid. Aquests fons no són més que unes ajudes econòmiques a les grans corporacions, per a que puguen fer front als canvis estructurals que necessiten abordar i a més, tal i com ho demostra aquesta Reforma Laboral, estaven subordinades a l’aplicació per part dels governs d’unes polı́tiques econòmiques en benefici de les elits. Aquesta no derogació de la Reforma Laboral i els continus incompliments de les seues promeses per part del govern de l’estat, deixa en evidència els límits del marc del diàleg social i del marc polı́tic de l’Estat espanyol. Si el govern més progressista de l’Estat espanyol no té capacitat per derogar la Reforma Laboral, ni de fer polı́tiques en benefici de la classe treballadora i les classes populars, queda clar que l’únic camí per un canvi de model, també per a la classe treballadora de l’estat, és l’exercici del dret a decidir dels pobles, per a que siguem els pobles els qui decidim lliurement i democràtica el nostre futur i per suposat també el nostre model socioeconòmic.
28 de desembre del 2021
Organitzacions signants:
CIG – Confederación Intersindical Galega, Galiza; COS – Coordinadora Obrera Sindical, Països Catalans; CUT – Central Unitaria de Traballadoras, Galiza; CUT – Colectivo Unitario de Trabajadoras y Trabajadores, Aragón; CSI – Corriente Sindical d’Izquierdas, Asturies; ELA – Eusko Langileen Alkartasuna, Euskal Sindikatua; ESK – Ezker Sindikalaren Kobergentzia, Euskal Herria; IAC – Intersindical Alternativa de Catalunya; IC – Intersindical Canaria, Archipiélago canario; I-CSC – Intersindical de Catalunya; IV – Intersindical Valenciana; LAB sindikatua – Langile Abertzaleen Batzordeak, Euskal Herria; SAT – Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras, Andalucía; SOA – Sendicato d’os Treballadors e Treballadoras d’Aragon-Sindicato Obrero Aragones; STEI Balears; STEE-EILAS – Euskadiko Irakaskuntzako Langileen Sindikatua; OSTA – Organización Sindical de Trabajadores de Aragón.
