Precarietat


Amb la Unió Europea anem a més... explotació i misèria!!

 

Ara 65 hores de treball a la setmana!!?? Feina per tothom!! Jornada de 30 hores setmanals pel mateix salari!!

 

La fi de la jornada de 40 hores: Toc de mort als guanys del moviment obrer del darrer segle. Els governs europeus i les patronals que els dirigeixen fan front la crisi avançant i generalitzant encara més la misèria.

 

El passat dilluns 9 de Juny de 2008, romandrà en la història dels i de les treballadores dels estats membres de la UE, com un dels dies més negres pel que fa a la “defensa” dels nostres drets i guanys històrics.

Eixe dia, els i les ministres de treball dels estats membres de la Unió Europea, a proposta de la presidència de torn, i a iniciativa del Regne Unit (dirigit encara pels laboristes, aliats del Psc-Pspv-Psib-PsF-PsoE), van aprovar la major barbaritat legal, des de la fi de la II Guerra Mundial, contra els drets i dignitat dels i de les treballadores: l’augment de la setmana laboral de les 48 actuals fins a les 65 hores.

Ara, els 27 hauran d’aprovar-la definitivament, al Parlament Europeu, que té “poder” de decisió en aquesta matèria. En aquesta primera volta, la majoria dels ministres han reclamat la supressió de totes les excepcions a la jornada laboral de 48 hores setmanales com a màxim, vigent actualment a tota la UE, en un termini de 3 anys.

La proposta aprovada, formulada per Eslovènia (estat que presideix la UE aquest 1r semestre de 2008), ve marcada i dirigida tàcitament pels estats favorables a la màxima flexibilització laboral, encapçalats pel Regne Unit. En aquest estat, la legislació laboral permet que el o la treballadora i l’empresari negocïin, al marge del conveni, de forma individual, i sense cap protecció, l’ampliació de la jornada legal de 48 hores (límit actual per a tots els estats de la UE) fins les 60 hores.

Els estats neofeixistes italià, de Silvio Berlusconi, i francès, del Sarko, totalment d’acord amb la Directiva, havien pactat amb el “laborista” Gordon Brown (amic de Zapatero i altres socialistes de pro), donar-li suport en una altra directiva, han aconseguit pressionar per tal d’aconseguir aquest acord. Tal i com ja van fer fa unes setmanes amb la Directiva nazi anti-immigració (que per als i les poques que encara no ho sapiguéssiu, converteix la migració en delicte penal, les persones nouvingudes deteses “sense papers” podran ser empresonats fins a 18 mesos, pel “delicte” d’haver fugit de la misèria i/o una mort segura... o fins i tot, es podrà engarjolar i expulsar als i les joves menors d’edat no “regularitzats”)

Els estats belga, l’espanyol, Grècia i Hongria, o fins i tot, el “comunista” Xipre, no s'hi han oposat, mostrant el seu “desacord” amb una abstenció covarda i vergonyosa. Limitant-se a presentar una declaració conjunta en la qual “demanen” a l'Eurocambra que “millori” la norma durant la seva tramitació posterior. També han presentat “reserves” Portugal i Malta.

Pel que fa al nostre país, els primers a parlar-hi amb gran joia i entusiasme, han estat els de Foment del Treball, posicionant-se obertament i de forma descarada a favor d’aquesta salvatjada. Altres confederacions patronals d’arreu dels Països Catalans ja s’hi han mostrat a favor.

 

Però en què consisteix aquest bàrbar atemptat?

Els 27 han aprovat una Directiva (text legal d’obligat compliment per part de tots els estats membres de la UE) que fixa definitivament que, com a regla general, la setmana laboral sigui de 48 hores. Ara bé, quan el/la treballador/a i l'empresari ho acordin, es podrà allargar fins a 17 hores més. És a dir, fins a les 65 hores (com feien els nostres avis) Així, estarà permès treballar fins a 60 hores setmanals, calculades com a mitjana durant un període de tres mesos. En el cas de les guàrdies mèdiques i sanitàries en general, aquesta jornada setmanal podrà allargar-se fins les 65 hores esmentades.

Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els i les treballadores arribin a acords individuls amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 horas setmanals en casos generals, i fins les 65 hores a la sanitat, per exemple. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.

Aquest consentiment del treballador a l'empresari s'haurà d'acordar per escrit i, en teoria, de forma voluntària. Sense pressions, i sense forçar al o a la treballadora a firmar-lo, sota amenaces d'acomiadament, per exemple... Tot això, sempre en la teoria. Qui s’enrecorda de les promeses davant la Reforma Laboral del PsoE, quan deien que així baixaria la precarietat laboral?. Feta la llei feta la trampa.

Aquest acord, continuem, no podrà durar més de dotze mesos, tot i que serà renovable, i teòricament no es podrà signar abans de les primeres quatre setmanes de treball. Per altra banda, els i les treballadores que pateixin contractes temporals de menys de 10 setmanes, queden fora de la normativa i no tindran “cap limitació” d'hores laborals.

Pel que fa als i les metgesses (i potser també a la resta del personal sanitari), la directiva contempla que les hores en les que dormin en l´hospital durant les seves guàrdies, seguin comptabilitzades com temps de descans.

I finalment, s’escanya el coll als i a les precàries. Un cop quedi aprovada aquesta Directiva, els i les treballadores de les ETT, perdran els pocs i minços drets que tenien. Així doncs, romandran fins a quatre mesos sense ésser considerats assalariats/es, és a dir, sense la més mínima protecció, ni posibilitat d´exigir el cumpliment de cap llei laboral. Aquesta mesura, potser acabi sent la més terrible de totes arreu dels Països Catalans, doncs si l’estat espanyol és l’estat amb major índex de precarietat laboral de tota la UE, els Països Catalans, com sempre ens hi trobem a la cua de l’estat. Per tant, més precarietat i moltíssima major desprotecció... que atacarà directament el jovent, les dones i els i les treballadores nouvingudes.


Quines raons té?

De cara a la galeria, el manteniment i assegurament de la competitivitat de les empreses europees (les transnacionals) és el principal argument per haver-hi aprovat aquesta Directiva. Però en no gaire temps, davant el creixement de les desigualtats socioeconòmiques entre els diversos estats (entre les seves classes dirigents millor dit), els estats que s’han abstés, passaran a la càrrega, posant en pràctica aquesta mesura, inicialment “rebutjada”.

La possibilitat d’ampliar la jornada laboral, possibilita que la patronal tingui via lliure per rebaixar els nostres drets i condicions salarials. Així, i en el marc d’una crisi com la que estem començant a patir, amb les seves conseqüències directes, d’augment de l’atur i tancament de gran nombre de petites i mitjanes empreses, i d’amenaces de deslocalitzacions per part de les grans multinacionals, la patronal tindrà via lliure per guanyar més a canvi de molt menys. Entre d’altres coses, perque per exemple, una figura insolidària com són les hores extres (pagades, encara que no sempre, a un preu superior que les hores ordinàries), però que gràcies a d’elles la majoria de la classe treballadora del nostre país provava d’arribar a la fi de mes (donats els miserables i insultants salaris bases), serà inassumible per ningú... amb la reducció lògica dels ingressos. Altre exemple, serà el retard en l’edat de jubilació que estan preparant el govern del PsoE, CCOO, UGT i les patronals a l’estat espanyol.

En definitiva, aquesta nova Directiva, no és res més que la mostra final dels intents desesperats dels “amos” dels estats membres de la UE, per mantenir i provar d’augmentar els seus beneficis a costa de les nostres vides... Els més rics, cada vegada més rics, els i les més pobres i precaritzats, cada vegada més miserables.

Amb tot plegat, tot està ja donat i debatut, i a ningú li pot quedar ca pdubte que serà aprovada al Parlament Europeu. I davant això què fa el màxim representant en la matèria del govern “socialista” espanyol? Doncs el ministre espanyol, Celestino Corbacho (ex-alcalde de l’Hospitalet de Llobregat), es va limitar a recordar a la resta de ministres que l’any vinent hi ha eleccions, i moltes treballadores i treballadors “haurem” de votar!! Aquesta és la nostra única sortida a tot plegat? Poder votar cada x anys?

La ministra eslovena, Marjeta Cotman, va dir que aquesta Directiva "ofereix protecció pels i per les treballadores, així com flexibilitat en l’ordenació del temps de treball". Aquesta “flexibilitat” de la que parlava aquesta “bona” senyora, podria veure’s senzillament així: Si treballem de dilluns a divendres, caldrà fotres l’existència amb 13 hores diàries de treball; si treballéssim els dissabates n’hauriem de fer 10,8; i més de 9, si també penquéssim els diumenges. És a dir, els i les treballadores tornarem a estar (tal i com des de la COS portem explicant i denunciant públicament des de fa uns quants anys) com a finals del segle XIX.

Aquesta iniciativa, a més de ser un atemptat mortal contra la conquesta històrica de la jornada de les 40 hores per part del moviment obrer, ho és també contra els més bàsics drets humans i democràtics (amb els que tant es plenen la boca els mateixos ministres). Amb aquesta nova Directiva, s’esborra la més mínima possibilitat de poder tenir una vida mínimament digna, doncs ja no tindrem ni un minut material per poder gaudir d’una mica d’esbarjo, ja no podrem dedicar temps a la nostra formació i creixement personal, no podrem dedicar temps a les nostres famílies i relacions. És a dir, deixem de ser persones (més o menys explotades), per a ser autèntiques màquines.

No encaixa perfectament tot plegat, amb els esquemes marcats per exemple pel Pla Bolonya i el seu Espai Europeu d’Ensenyament Superior? O amb l’antiga Directiva Bolkenstein? Ara més que mai, queda clar que els i les treballadores, i els nostres fills i filles, ja no tindran, ni tindrem, dret a una educació mínimament de qualitat (moltíssim menys de forma gratuïta o en català)

O quan ens parlin de la “conciliació de la vida familiar i laboral”, com ens ho farem? Amb eixes jornades infinites? Com podrem assistir els nostres fills i filles, per exemple, si no tenim escoles bressola públiques, ni moltíssim menys obertes les 24h del dia?

 

Com es pot veure, l’abast glogal d’aquesta mesura és veritablement devastador.

Per a la Coordinadora Obrera Sindical – COS, ara més que mai ens toca lluitar:

  • Lluitar per conservar i aplicar veritablement, la jornada de 40 hores, i avançar envers jornades laborals de 35 i 30 hores, per garantir la plena ocupació i la precarietat zero.
  • Lluitar per unir les nostres veus, unir la nostra lluita i unir les nostres respostes, per fer la major força possible davant aquestes misèries. Cap treballador/a pot restar-hi fora d’aquesta unitat, doncs totes i tots ens ho juguem tot.
  • Lluitar per un veritable Marc Sociolaboral i Socioeconòmic Nacional dels Països Catalans, al nord i al sud de l’Albera, perque els i les treballadores d’aquest país siguem l’únic garant de protecció i projecció dels nostres drets i dignitat per a tot el nostre poble, i per a totes les treballadores, treballadors i pobles de la UE.
  • Lluitar per l’enfortiment de la transgressió i la desobediència, per garantir-nos el descans, l’esbarjo i la formació, com a drets inalienables per construir persones dignes i lliures, no màquines.
  • Lluitar per la lluita unitària i coordinada de totes les treballadores i treballadors de tota la UE, per poder garantir així els nostres drets i millores socials, fer-les créixer i exportar-les arreu del món, perquè també en puguin gaudir totes les treballadores i treballadors explotats de tots els països del món.

 

Països Catalans - 10 de Juny de 2008

Coordinadora Obrera Sindical – COS

Sindicat per l’Alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

   
  

 

Copyright © 2017 Coordinadora Obrera Sindical. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
Sunday the 22nd. Joomla Templates Free.