Articles

Altres mesures contra la crisi... Els estats espanyol i francès, a la caça de les persones migrants.

Davant la situació  actual de crisi econòmica, laboral, salarial, social, política, etc., és indiscutible que el col·lectiu humà, de persones treballadores, que està patint amb major duresa els colps de la crisi capitalista és el de les persones migrants i nouvingudes.  L’atur és especialment major entre les persones migrants (malgrat el discurs imperant entre sindicats grocs, partits del sistema i feixistes diversos).

La taxa d'atur actualment als Països Catalans sobrepassa el 21% (hi ha comarques on s’hi supera de llarg el 25%). No obstant això, hi ha xifres encara més esgarrifoses, perquè l'atur s'acarnissa amb uns més que amb uns altres.


Mentre que entre les persones nascudes en aquestes terres el percentatge estaria al voltant del 18%, entre les persones treballadores nouvingudes és superior al 30% (en el cas dels anomenats “no comunitaris”, la xifra augmenta fins a més del 33%). És lògic, doncs la majoria, eren treballadors de la construcció, del sector serveis o el camp, dos dels mes castigats per la crisi, el tercer, purament de temporada i, també, en uns moments difícils. A més, aquests companys tenen els contractes amb major grau de temporalitat (gràcies a les successives reformes laborals aprovades amb el vist-i-plau de CCOO i UGT), i han estat els últims a arribar, amb la qual cosa, resulten els més fàcilment acomiadables.

Per altra banda , la recessió, ha impulsat encara més l'economia submergida. Hi ha treballadors i treballadores (especialment els sectors agrícola, neteja, i assistència i cura de persones grans, malaltes i/o nens i nenes) als quals se'ls acaba el contracte i, els mateixos empresaris, els demanen que segueixin fent el mateix, però sense contracte (amb la corresponent pèrdua de drets laborals, cotitzacions a la seguretat social, antiguitat, etc.)

L'economia submergida ha tornat per a tothom, però colpeja molt especialment a les persones treballadores migrants, amb el risc afegit que sense contracte, corren el risc de no poder renovar el permís de residència, i per tant, ésser empresonats als CIEs i després expulsats (com recentment ha passat amb un treballador colombià)

Sovint, quan algú marxa del seu país és buscant quelcom que allà no trobava i que probablement seguirà sense trobar-ho. És possible que el retorn no figuri entre les seves opcions, de vegades no és ni tan sols possible, especialment entre els que han marxat per motius polítics, religiosos, sexuals, racials... Altres podrien acollir-se a l'ajuda estatal per al retorn voluntari: els paguen la prestació per desocupació que els correspon de forma anticipada (40% abans de marxar i la resta un cop allà), però en contrapartida no poden retornar en 3 anys, s'han d'endur a tots els familiars reagrupats i ser d'algun dels 20 països amb els que hi ha conveni. I tot això mentre molts veuen en fer responsables de la crisi a la immigració distraient-nos de que els únics responsables de la crisi són l'estat que ha fet la vista grossa mentre els especuladors corrompien, ajudats pels banquers que oferien hipoteques amb taxacions irreals... La bombolla immobiliària enmig de la crisi financera mundial.

A la caça i captura de “l’immigrant il·legal”.


Els governs centrals espanyol i francès, els autonòmics, “l’oposició” i els sindicats grocs coincideixen a afirmar que una de les seves màximes “preocupacions” és, ara, la lluita contra l'atur.

Un dels recursos més fàcils que tenen els governs, per tal reduir –encara que només sigui en les estadístiques- el nombre d’aturats és el “d’eliminar”, per la via de l’expulsió, totes les persones nouvingudes que puguin.


Així doncs ens hi trobem per exemple amb les següents mesures:

Pla francès contra els indocumentats:

Actualment, el govern francès treballa en un projecte de llei per a crear zones especials on retenir les persones nouvingudes que ingressin sense “documentació legal”, segons va revelar el ministre d'Immigració Eric Besson a l'edició online del diari dretà Le Figaro. Cap a meitat d'any presentarà el projecte per a crear “zones d'espera” (eufemisme per referir-se a camps de concentració, com els que van patir els nostres pares, mares, avis i àvies en la seva fugida de les tropes feixistes espanyoles) per a immigrants en situació irregular. Segons les pròpies paraules d’aquest senyor, això... “ens permetrà mantenir-los sota control administratiu el suficient temps per a reunir els mitjans necessaris i examinar la seva possible demanda d'asil polític”...; és a dir, mantenir-los detinguts el temps necessari fins la seva expulsió.

“La nostra legislació no està adaptada a l'arribada brutal i massiva a les nostres costes d'una enorme quantitat d'estrangers en situació irregular”, va afegir Besson, posant com a excusa el fet que ara els és impossible reunir, dintre dels terminis “legals”, el nombre suficient d'advocats i intèrprets en les corresponents zones de detenció.

A l’estat espanyol, això, ja ho tenim i es vol donar un pas més:

El passat 25 de gener, Juan Enrique Taborda, comissari general espanyol d’estrangeria i fronteres, cos especial de la Policia espanyola signava una circular interna, suposadament d'ús restringit exclusivament pels cossos especials, "d'estrangeria i fronteres" (com si la resta de cossos no ho apliquessin a tort i a dret), on s'hi ordena que els expedients d'expulsió de les persones migrants s'inicien el "més aviat possible", i que siguin traslladats a dependències policials les persones que en un control de documentació no puguin acreditar que resideixen legalment en "España".  

Malgrat que aquest document era d'ús restringit, i que n'estava prohibida la seva tramesa, publicació  i/o reproducció, el document finalment va arribar a les mans de l'agència de premsa Europa Press. En ell s'expliciten i marquen les mesures excepcionals necessàries per la posada en marxa de la nova llei espanyola d'estrangeria (aprovada el desembre passat), i on entre d'altres "millores", es permetrà l'empresonament per una simple falta administrativa (és a dir, que si baixes un moment al forn per una barra de pa, i t’has oblidat els papers a casa, poden “internar-te” al CIE), fins a 60 dies, d'aquelles persones que no puguin facilitar la documentació legal de residència, etc.  

No obstant això, el text cita una altra llei, la de Protecció de la Seguretat Ciutadana, aprovada el 1992, i segons la qual tots els estrangers que es trobin a l’estat espanyol "tenen l'obligació d'acreditar que es troben legalment". llei permet als agents traslladar a dependències policials als immigrants que no puguin complir amb la citada "obligació". En aquest sentit, el text recorda als agents que tenen dues opcions per a traslladar a comissaria a un nouvingut no identificat: conduir a “l'individu” a l'efecte d'identificació o dur-lo en qualitat de detingut, de manera que la persona nouvinguda seria privada de llibertat en dependències policials mentre es realitzen les actuacions necessàries per a provar si es troba o no regularment a l’estat espanyol i quines són les seves circumstàncies. Segons la circular, això suposa una detenció preventiva i per tant no pot perllongar-se més enllà de 72 hores, temps durant el qual el funcionari haurà de donar llum verda a l’anomenat "acord d'iniciació" que engega el procediment d'expulsió, ja sigui pel procés ordinari, que dóna un temps a l'afectat per a abandonar voluntàriament el país, o pel “preferent”. En qualsevol cas, aquest tràmit haurà de fer-se a "la major brevetat possible", afirma.

Per a escurçar temps, la circular recorda la figura de la "delegació de la signatura". Segons explica, es tracta d'una mesura "eficaç" establerta en l'any 2000 "perquè en els casos d'absència del titular de l'òrgan competent per a dictar l'acord d'iniciació de l'expedient sancionador d'expulsió no es demorés la permanència de l'estranger en la Comissaria sense haver-se adoptat aquest acord". En aquest sentit, aclareix que actualment "de forma expressa l'article 115 del Reglament d'Estrangeria atribueix la competència per a ordenar la incoació del procediment sancionador a: el Comissari General d'Estrangeria i Fronteres, al cap Superior de Policia, als Comissaris Provincials i als titulars de les comissaries locals i llocs fronterers. En suma, tots els titulars de les dependències del cos “nacional” de policia.  

Un altre dels assumptes als quals fa referència aquesta circular és el “dret” que té la persona detinguda de fer constar la voluntat de recórrer la seva expulsió com requisit per a gaudir d'assistència jurídica gratuïta. "Sobre aquest particular es recorda que mentre no es dicti el Reglament d'aquesta Llei, en el qual es concretarà la forma que ha de complir-se (...) el més fàcil és entendre que mentre no es produeixi aquest naixement normatiu no és obligat el seu compliment".

El cert és que en realitat són els “funcionaris” del cos “nacional” de policia els qui tenen sota la seva custòdia a les persones nouvingudes detingudes per infraccions a la Llei d'Estrangeria i també que el fet d'estendre un acta en el qual consti la voluntat expressa de recórrer judicialment la resolució administrativa no incideix negativament en l'actuació policial, sinó més aviat pot considerar-se com un dret del detingut a manifestar o declarar el que li convingui", explica.  

Per altra banda, en aquest escrit intern difós a totes les comissaries, també es reitera una sèrie de requisits mínims sobre la documentació  que ha d'acompanyar a la persona nouvinguda quan es procedeix al seu trasllat al CIE (Centre d’Internament d’Estrangers). "S'ha d'indicar que alguns dels directors dels Centres d'Internament d'Estrangers han reiterat que quan reben a un detingut, aquest no ve acompanyat de tota la documentació que, com a mínim, aquesta Comissaria General ha indicat en anteriors Circulars", argumenta.  


Què  podem fer davant tota aquesta barbàrie i manca d’humanitat?

Més aviat recorda les purgues dels règims franquista, de Vichy o nazi, que a un “estat de dret.


Davant aquesta nova agressió a la igualtat de drets de totes les persones, el col·lectiu d’immigrants amb el suport de diferents organitzacions i sindicats – entre les quals s’hi troba activa la COS -, i en concret, en solidaritat amb les vagues i mobilitzacions convocades aquests dies a l’estat francès, ha començat a diferents localitats dels Països Catalans (Terrassa, Barcelona, etc.) diverses vagues de fam com a protesta i denúncia de les poques garantiesprocessos d’expulsió i sobre les males condicions, maltractaments, violacions, etc., que pateixen dins dels CIEs.


PER TOT AIXÓ DEMANEM EL VOSTRE SUPORT SOLIDARI ALS I A LES COMPANYES TANCADES EN VAGA DE FAM AQUEST CAP DE SETMANA A BARCELONA.

SENSE JUSTÍCIA NO POT HAVER IGUALTAT!

SENSE ELS MATEIXOS DRETS I RESPECTE PER TOTHOM, NO POT HAVER-HI NI JUSTÍCIA, NI DEMOCRÀCIA!!

Igualtat per a viure, diversitat per a conviure!!

Cap persona és il·legal ... Autòctona o estrangera, mateixa classe obrera!!

Barcelona, 24 de febrer de 2010

Coordinadora Obrera Sindical – COS
dels seus


Activitats Jornades

   
  

 

Copyright © 2018 Coordinadora Obrera Sindical. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
Friday the 23rd. Joomla Templates Free.