Diumenge, 13 Novembre 2016 22:54

Precarietats que esdevenen esclavisme

Article de l'assemblea de la COS a l'Horta i la Ribera de Xúquer on s'analitza la realitat sociolaboral d'aquestes comarques.

En un context socioeconòmic i polític com l'actual on, gràcies a les successives contrareformes laborals del PsoE i del PP, la precarietat laboral ja és la realitat vital de la gairebé absoluta totalitat del conjunt de la classe treballadora (exceptuant el funcionariat... i ja veurem fins quan).

Les formes d'explotació i precarització continuen avançant i mutant, fent bona de nou l'expressió popular "feta la llei, feta la trampa"... i és que l'esclavisme comença a ser una realitat, també a la nostra comarca, a l'Horta Nord.

Des de que l'any 1994 el darrer govern de Felipe González va legalitzar el negoci privat de la contractació laboral, mitjançant les Empreses de Treball Temporal – ETT (seguint els dictàmens de Brussel·les, de nou, igual que feren amb el desmantellament del nostre sector industrial, centrat sobretot en el tancament dels Alts Forns del Mediterrani, al Port de Sagunt), la precarietat laboral no ha fet més que créixer, fins a esdevenir la realitat vital de la immensa majoria de la classe treballadora. Amb això, i les successives contrareformes laborals del PsoE i del PP, hem arribat a una situació que més s'assembla a la de fa 50 anys que no a la del segle XXI.

Amb tot, el que vivim i patim no és res més que la mostra de la desfeta de la classe treballadora, en bona part també gràcies a la genuflexió constant de les cúpules de CCOO i UGT, esdevingudes aparells de l'estat per garantir-hi la tan desitjada "pau social". Desfeta i derrota de la nostra classe, a favor de la patronal... que és qui realment marca els tempos de la nostra vida.

Com? Doncs fàcil. Forçant al màxim la legalitat vigent en cada moment, passant a l'alegalitat i fins i tot la il·legalitat, quan cal. Llavors, si no es denuncia ni es fa res efectiu per combatre totes eixes alegalitats i il·legalitats, es consoliden i esdevenen noves "realitats i necessitats del mercat laboral, a favor de la productivitat i l'eficiència"... que passen a ser legals en noves contrareformes laborals. Arribant-hi així a uns moments històrics on aconseguir un contracte "indefinit" (entre cometes perquè et poden acomiadar igualment, amb 4 xavos a la butxaca) és com si ens toqués la loteria, i cada vegada més comencem a veure companys i companyes que necessiten més d'una feina, o que senzillament no arriben a la fi de mes amb la feina que tenen en eixe moment.

I tot això ha anat derivant en situacions cada vegada més semblants a l'esclavisme, al treball esclau... i en cada vegada més sectors i cada vegada més diversos, i amb formats molt diversos. Des de les falses cooperatives (molt esteses al sector de les càrnies, o al món de la música i els espectacles), fins a les colles irregulars de collidors, controlades per màfies o, fins i tot en alguns casos, per ETT perfectament legalitzades, o les agències de contractació de treballadores de la llar; passant per les cambreres d'hotel, a talls d'exemple.

Per no parlar del que ja s'està coneixent al voltant del treball esclau de persones refugiades, no només a Turquia, sinó també a Alemanya... o a casa nostra en tallers clandestins de costura, etc.

En el cas del sector de les càrnies, la COS ja portem mesos amb una lluita duríssima a la comarca d'Osona, des de les nostres companyes i companys de l'escorxador ESFOSA, fins la campanya unitària de Càrnies en Lluita. Mitjançant la seua lluita, no només s'han anat guanyat els diferents conflictes plantejats amb l'empresa, sinó que han aconseguit dues coses vitals i gairebé inèdites fins ara. Per una banda, el fet de haver fet ben visible el grau d'explotació bestial (en algunes d'aquestes "falses cooperatives" s'arriba a prohibir l'accés als lavabos dels i les treballadores, veient-se forçats a treballar amb bolquers!!), que es pateix en aquest sector. Explotació bestial que permet mantenir uns preus "competitius" per la carn de porc i tots els seus derivats. Per l'altre, haver aconseguit fer una pinya amb bona part de la plantilla, independentment de l'origen, raça o religió dels diferents companys i companyes, amb una mostra única i preciosa d'unitat de classe. I tot això comptant amb una caixa de resistència, amb la qual s'ha anat ajudant a companyes i companys en situacions absolutament dramàtiques (com anar a treballar dies seguits, sense cobrar, ni tenir res per menjar...)

I, contra tot pronòstic, la COS hem plantat cara i avancem per acabar amb aquesta barbàrie, amb les nostres humils forces. Què demostrem? Doncs que NO és impossible plantar els caps i els punys, per dir prou, organitzar-se i lluitar. O, també, és que l'exemple de les companyes de les Kellys no és més que significatiu i important per veure com d'important, vital!!, és organitzar-s'hi i començar a defensar els nostres drets?

Això, igualment podria fer-se en dos sectors en situacions semblants a comarques com l'Horta, la Ribera del Xúquer o el Camp de Morvedre, per només dir-ne unes poques, i a la ciutat de València. El de les treballadores de la llar i el dels collidors i collidores (de cítrics fonamentalment, però també d'altres fruites).

En el cas de les treballadores de la llar, es tracta majoritàriament de dones migrants (originàries d'Amèrica Llatina, fonamentalment, o del Magreb), que treballen sense contracte en la majoria dels casos, i en situacions d'absoluta dependència de les famílies per a les quals treballen. Situació molt semblant passaria amb les colles de collidors (dependència absoluta del cap de colla, de l'ETT que els "contracta", de la distribuïdora que busca eixa mà d'obra gairebé gratuïta).

Davant això, i per al cas de les treballadores de la llar, des de la COS estem elaborant una guia informativa, amb preguntes i respostes senzilles, sobre els drets que sí que tenen les treballadores d'aquest sector... així com formes i consells per defensar-los. I recordant que existeixen acords internacionals com l'Acord 189 de l'OIT (no signat per l'estat espanyol), en el qual s'hi reconeixen els drets bàsics per les treballadores de la llar. Per contra, la legislació espanyola per aquest sector només ha arribat a incloure-les en un apartat limitat del Règim General de la Seguretat Social, però sense dret a cobrar-hi atur, i amb altres drets molt limitats, per exemple. En el cas dels collidors la situació en la majoria dels casos pot arribar-hi a ser molt pitjor.

Tenim molta feina a fer, però com deia la Rosa Luxemburg, "qui no es mou, no sent les seues cadenes"... Posem-nos-hi! Cada vegada tenim menys a perdre, i ho tenim tot per fer i guanyar. Organitzem-nos, formem-nos, cuidem-nos i lluitem pel que és nostre, per tot el que és de totes i tots.

   
  

 

Copyright © 2017 Coordinadora Obrera Sindical. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
Sunday the 19th. Joomla Templates Free.