Dimecres, 28 Juny 2017 01:08

Combatem la LGTBIfòbia, estimem i siguem com vulguem!


Manifest de l'esquerra independentista amb motiu del 28 de juny: Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI

Les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista volem mostrar, amb motiu del Dia per l'alliberament LGBTI, el nostre ferm rebuig a qualsevol mena de violència contra totes les persones per motius de gènere i d'opció sexual, així com al sistema que manté i reprodueix aquestes violències.

Com a poble mai ens podrem alliberar si no ens alliberem com a classe treballadora, igual que no serem lliures si les dones no ens alliberem del patriarcat. I tampoc serem lliures mentre hi hagi discriminació i violència cap a les persones LGBTI. És per això que no entenem cap atac contra la llibertat sexual i de gènere al marge de l'opressió que patim com a dones, classe i poble, i lluitarem fins a construir uns Països Catalans lliures de cap mena d'opressió.

No podem caure en els discursos que afirmen que ja hi ha llibertat sexual i de gènere, com veiem amb les moltes mostres de LGTBIfòbia que hem pogut veure arreu dels Països Catalans només als darrers mesos, exercides per diferents actors:

L'Església catòlica continua defensant un model de relacions reaccionari, en el qual les relacions sexuals han d'anar lligades a la reproducció. Un model que tracta com a malaltes les persones amb opcions sexuals i de gènere que no perpetuen la família nuclear, és a dir, una família formada per un home i una dona que tinguin fills.

Com sempre, actuen al servei dels interessos del patriarcat capitalista, que necessita aquest model de família i el manteniment d'uns rols de gènere que perpetuen l'explotació de la classe treballadora i específicament de les dones i que ens nega el dret a estimar-nos fora dels mandats del capital i del control social. Alguns exemples han estat les declaracions de l'Arquebisbe Cañizares a València, quan clamava al cel per figurar un petó entre la Moreneta i la Geperudeta, o bé l'afirmació del bisbe de Solsona quan relacionava l'homosexualitat amb la manca d'una figura paterna en la infància. També amb la visita de Phillipe Ariño a Barcelona, el qual pretenia "curar" l'homosexualitat. I només són exemples visibles d'una moral i una política que es perpetua des de tot tipus d'institucions catòliques, com les escoles concertades o privades, que propugnen missatges lgbti-fòbics.

I de la mà de l'Església, el feixisme d'organitzacions com VOX, que segueixen proclamant sense cap mena d'impediment missatges que inciten a la violència LGTBIfòbica. O com 'Hazte Oír' que també han mostrat aquest darrer any la impunitat amb la qual s'exerceix violència LGTBIfòbica amb el missatge del famós autobús. Lluitar contra aquests atacs ha portat, per exemple, que un activista LGTBI del País Valencià, que ja havia rebut amenaces i agressions que han quedat impunes, rebi una multa de 600 euros per part de la Policia Nacional. D'altra banda, però, gràcies a l'autoorganització popular s'ha pogut frenar la seva rebuda en molts punts del territori.

També hem pogut veure exemples de violència mèdica com, per exemple, la rebuda per les persones trans en hospitals com el Pius Hospital de Valls, amb el flagrant cas de discriminació produït fa poques setmanes quan van tractar com a malalta una usuària trans, o amb les polítiques de l'Hospital Clínic, en el qual també es tracta com a malaltia el fet trans amb uns exàmens de gènere per tal de diagnosticar o no disfòria per tal d'accedir als tractaments. La patologització i de la diversitat d'orientacions sexuals, de sexe o de gènere no és un vestigi del passat: és una eina política i cultural que persegueix dividir la classe treballadora i dinamitar la unitat d'acció en la diversitat.

No tolerarem cap mena de discriminació en el sistema sanitari així com seguirem la lluita que vam iniciar ja fa 30 anys contra el VIH, perquè cap persona seropositiva quedi exclosa de rebre l'atenció i els tractaments sanitaris que necessita. Volem una sanitat pública, universal i de qualitat on les administracions prenguin el compromís de seguir invertint en recerca, en la lluita contra l'estigma de les persones afectades pel VIH, i en la prevenció, ni un pas enrere, ni una retallada més.

Hem vist com les lleis aprovades contra la LGTBIfòbia pels tres governs autonòmics s'han quedat en un brindis al sol per netejar la cara a una institució que s'omple la boca amb aquestes lleis, que són paper mullat, mentre dedica milions d'euros de fons públics al finançament d'escoles concertades lligades a l'Opus Dei, les quals perpetuen una ideologia absolutament LGTBIfòbia, capacitista, misògina i racista. L'educació ha de ser un pilar fonamental en la construcció d'una societat en què es pugui viure la sexualitat i el gènere de manera lliure. Així ho reivindicaven més de 200 estudiants de l'institut de Lleida que va manifestar-se en contra de les paraules homòfobes del seu professor que deia que "l'amor entre persones del mateix sexe és antinatural" i que van aconseguir que el professor homòfob quedés expedientat.

El paper que exerceixen totes aquestes institucions, amb el seu lligam estret i necessari amb el sistema capitalista, es tradueix en agressions lgtbi-fòbiques als carrers, com les patides fa escassos mesos per dos gais a Berga, i per una parella de lesbianes i una persona trans a Barcelona o com el cas de l'agent de policia de Palma que, pel fet de ser lesbiana, va rebre nombrosos episodis de tracte vexatori. Però combatrem qualsevol agressió lgbti-fòbica perquè volem i tenim tot el dret de ser i estimar com vulguem. I també es mostra en el mercat de treball que segrega sistemàticament les dones transsexuals i converteix una opció vital legítima en un factor de risc d'exclusió social i de pobresa.

Totes aquestes violències, com dèiem, són necessàries per mantenir un sistema d'explotació internacional. I com a internacionalistes que som no podem oblidar que a 73 països del món es persegueix amb multes, presó o pena de mort l'homosexualitat masculina i en 43 països el lesbianisme. La llista és llarga: Qatar, Aràbia Saudita, Iran, Iraq, Afganistan… i també a Rússia on s'ha naturalitzat la cacera humana quotidiana. Tot i que el dret a asil de les persones que són perseguides per motiu de gènere o orientació sexual queda recollit a diferents tractats internacionals, encara són moltíssimes les persones LGTBI que fugen dels seus països perquè són perseguides i després troben grans dificultats perquè se les reconegui a arreu en qualitat de refugiades.

Malgrat que el capitalisme intenti fer-se una rentada de cara i assimilar la dissidència sexual i de gènere, nosaltres sabem que dins del capitalisme no hi haurà llibertat de cap mena, tampoc per les persones LGBTI. Perquè disposar d'ambients d'oci classistes i racistes en què es reprodueixen estereotips, discriminacions i agressions, o poder realitzar matrimonis entre persones del mateix sexe, per exemple, no són les passes que ens portaran a un alliberament LGBTI. Aquest només podrà venir d'una lluita col·lectiva que acabi amb el sistema patriarcal capitalista que ens oprimeix.

Per això, combatrem plegades i organitzades, des de cada racó del nostre país, des de tots els àmbits de la nostra vida, fins a acabar amb qualsevol violència LGTBIfòbica i construir uns Països Catalans que només seran lliures si les persones LGBTI també som lliures.

Esquerra independentista dels Països Catalans:

CUP | Arran | SEPC | COS | Alerta Solidària | Endavant OSAN

 

   
  

 

Copyright © 2017 Coordinadora Obrera Sindical. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
Saturday the 16th. Joomla Templates Free.