Dijous, 02 Febrer 2017 22:10

La vaga a l'educació pública obre escletxes en el model de lluita sindical actual

Activem un front de lluita de docents en defensa dels drets laborals i l'escola pública.

La vaga, que és l'eina més preciosa de les treballadoers per aconseguir millores i recuperar espais de poder perduts, no la utilitzem correctament a les escoles i instituts de Catalunya.

Ja són quatre anys de desmobilització en què els sindicats representats a la Mesa Sectorial (USTEC, CCOO i UGT) convoquen, amb sort, un sol dia de vaga-sense-esma que implica un esforç limitat: la renúncia d'un dia de sou d'una part poc nombrosa de docents. Els centres no pateixen perquè avisen les famílies del tràgic esdeveniment, i saben que la normalitat o bé no s'ha aturat o bé tornarà l'endemà. A més, una quantitat gens menyspreable de treballadors han perdut la il·lusió per aquest tipus de mobilitzacions tan allunyades dels seus interessos i cobreixen les guàrdies en un dolç esquirolatge.

Aquest curs, però, la vaga-sense-esma ha arribat abans. En dos torns, la del 18 de gener i la del 9 de febrer (que ha mort, la pobra, abans de néixer) i lligada a unes dates en què la política ens reclamava. Ens reclamava? Per a què? O, millor dit: per a qui era interessant, en el moment de la negociació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, posar pel mig les demandes dels sindicats representats a la taula d'ensenyament? I jugar un estira-i-arronsa, si te'ls voto o no te'ls voto, etc. Per què no s'han mobilitzat altres treballadores de sectors públics o d'entitats socials?

Essent tan imperant, la necessitat d'oposar-se als pressupostos antisocials de Junts pel Sí, com és que només una part molt petita del professorat de la pública ha fet vaga per intentar millorar uns pressupostos que s'han negociat d'esquena a la comunitat educativa? Per descomptat d'esquena als docents o als seus representants. Uns pressupostos que s'han fet pensant a malmetre l'educació pública. La setmana d'aprovació d'esmenes és simbòlica, la batalla dels recursos per docència o dels recursos per millorar les condicions de vida de la classe treballadora ja està perduda. Alguns diuen que hem aconseguit una gran victòria sindical, d'altres pensem que no hem recollit sinó unes poques engrunes. Perquè tenim allò que mereixem.

En la millor de les suposicions, escollir el dia de vaga en la setmana d'aprovació dels pressupostos es devia fer en les trobades de delegats intersindicals unitàries. En un moment determinat d'aquesta –des del novembre– dolça etapa de reunions, esclata una crisi, un desacord. Com a conseqüència, un dels sindicats convocarà en solitari una vaga dins la setmana de negociacions dels pressupostos. I ja la tenim aquí, la vaga minoritària en un context possibilista. La convocà la CGT. La Sectorial d'Educació de la COS vam adherir-nos-hi i ajudar-los en allò que bonament vam poder, a corre-cuita però amb entusiasme, tot s'ha de dir.

No ens fan por les vagues minoritàries. La Sectorial d'Educació de la COS vam anar a la vaga per l'oportunitat que ens oferia de mesurar la nostra força i implantació. Per nosaltres fou un dia de lluita que ens va permetre entrar en contacte amb altres companys, debatre i engegar noves propostes. Per quin motiu hem deixat fora de la convocatòria el professorat de les universitats públiques? O les companyes de les escoles bressol? Tampoc no entenem per què hem descuidat els treballadors de les escoles concertades que pateixen més abusivament les polítiques del Departament i d'aquesta doble xarxa escolar, tan poc usual en contextos propers. A qui o per què interessava una convocatòria de vaga tan acotada i tan de comunitat autònoma? Si vols anar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Per a nosaltres una vaga ha de tenir com a primer objectiu aturar el més gran nombre de centres educatius possible arreu dels Països Catalans. Caldrà quantificar-los, els situarem geogràficament, hi anirem i convencerem al màxim de gent. Comprometent les persones envers un mateix objectiu. Comprometent els companys perquè els oferim els ulls, les paraules i els braços. Després avaluarem que, quants, com o amb qui hem arribat. Per això la vaga d'un dia és una pèrdua de temps i diners sense efecte en l'actual context. Per poder estendre-la, que sigui exitosa, a banda de posar una data realista pel volum de feina que comportarà, cal treballar-la, fer piquets, reunions, articles, buscar el suport d'organitzacions polítiques el compromís dels treballadors que faran el debat oportú amb els seus companys per després poder assegurar l'aturada.

Amb un dia no en tindríem ni per començar, ja que necessitem temps físic per arribar-hi. I explicar-ho tot. La vaga l'estendrem com una taca d'oli quan comenci la primera jornada. A més caldrà decidir qui i com es negociarà la desconvocatòria en el cas que les jornades de vaga i les mobilitzacions es mantinguin fermes i siguin un èxit. I aquest és l'exemple de la vaga de l'Assemblea de docents de les Illes Balears de fa dos cursos. Aquella vaga ha estat una sotragada a les Illes, ha fet caure el govern conservador. I ha posat en qüestió el sindicalisme de concertació, pacte i gregarisme que per a nosaltres són USTEC, CCOO i UGT.

Convocar les vagues amb l'arrogància de la representativitat electiva o del segell que et dóna l'administració, fer-les sense baixar del twitter o menystenint els no-afiliats... no és recomanable. No enforteix ni les escoles ni les mestres davant dels ulls de la societat.

Les vagues es fan per guanyar-les quan es vol guanyar alguna cosa. Algunes només obren petites escletxes en el model de lluita sindical actual, però això també és necessari. A la Sectorial d'Educació de la COS ens ha servit per afrontar nous reptes. Obrir una escletxa per deslegitimar els sindicats majoritaris, les seves dinàmiques pactistes i els seus delegats vividors que s'aprofiten dels esforços, de la lluita d'altres persones i organitzacions. La vaga del 18 de gener ens va servir perquè no estiguin còmodes en les seves posicions moderades. Ni en els despatxos on les defensen. Ni en els centres on vindran a explicar-nos que són uns aprofitats. Mentre ells desmobilitzen els altres se sacrifiquen.

Què proposem?

· Incrementar els nuclis de la COS arreu dels Països Catalans. Ampliar les seccions sindicals als serveis territorials, departaments i conselleries. Difondre aquest model de sindicalisme horitzontal, assembleari i participatiu, ben lluny de jerarquies, burocràcies i professionalitzacions.

· Proposar un calendari de mobilitzacions lligat a unes propostes reivindicatives, a les altres organitzacions sindicals i polítiques en defensa de l'escola pública que tingui en compte el període de preinscripcions, matriculacions i avaluacions externes per proposar les jornades de lluita.

Amb els objectius següents:

· Aturar els decrets de plantilles, direccions i autonomia de centres.

· Eliminar els concerts i les subvencions a les escoles privades.

· Evitar el tancament de línies públiques i la segregació escolar.

· Acabar amb els projectes "d'innovació educativa" patrocinats per fundacions privades (Jaume Bofill, La Caixa) com Escola Nova 21.

· Democratitzar els centres i recuperar la borsa de treball.

· Disminuir el nombre de tècnics, inspectors, directors i buròcrates dins l'organigrama del Departament d'Ensenyament de la comunitat autònoma de Catalunya.

Això és el que hem de canviar i el que volem construir, per això defensem que cal organitzar-se i lluitar. És el moment d'activar un front de docents en defensa dels drets laborals i l'escola pública que arraconi els sindicats corporativistes majoritaris, les seves demandes limitades i els seus acords de misèria. Per guanyar un nou marc de relacions laborals amb el Departament, per transformar l'educació i la societat.

La lluita és l'únic camí!

Sectorial d'Educació de la COS

   
  

 

Copyright © 2017 Coordinadora Obrera Sindical. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
Sunday the 30th. Joomla Templates Free.