Dijous, 23 abril 2015 21:12

Defensem la sobirania com a dones, classe i poble

 photo maxi1maig2015_zpsmbikkdc9.png

Contra la dictadura dels mercats, construïm la república obrera, feminista i popular dels Països Catalans

Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical, amb motiu del 1r de maig de 2015, dia Internacional de la classe treballadora.

Fa 129 anys que obrers de Chicago es van manifestant un primer de maig cridant un dia de rebel·lió, no de descans. Aquella lluita aconseguí que s’establís el Primer de Maig com a dia de lluita internacional per la jornada de les vuit hores, vuit hores per a treballar, vuit per a descansar i vuit per a fer el que ens doni la gana. El Primer de Maig no és una festa ni una celebració, és la data en què commemorem la lluita dels treballadors de Chicago per la jornada de 8 hores.

El record amarg de la seva repressió és també l'orgull i empenta de la seva victòria que esdevingué el símbol de la lluita internacional de la classe treballadora per posar fi a l'esclavisme capitalista. 129 anys després continuem denunciant les estratègies del capitalisme per dominar-nos i explotar-nos i continuem combatent al gran paràsit social en què s’ha convertit la burgesia sota l’ègida del capital financer rendista i especulador, lluita que vehiculem a la recuperació de la consciència de classe com a pilar fonamental per construir un model alternatiu de producció i distribució de la riquesa. Fa més de segle i mig, també, que Flora Tristán llançà el seu crit de guerra per l’emancipació de la dona treballadora des d'un vessant nítidament feminista, que havia de confluir, necessàriament, amb la de tot el moviment obrer, a través de la Unió Obrera.

L'estratègia privatitzadora del capitalisme i del patriarcat està passant com una piconadora sobre les principals conquestes de la lluita obrera. La precarització brutal de les nostres condicions de treball i vida, la mercantilització accelerada de tots els àmbits del nostre dia a dia a través de les polítiques imperialistes de la UE o l’OTAN i d'òrbita transnacional (TTIP) i la repressió contra els i les que la combaten; aboquen a la classe treballadora a l’atur, a la precarietat i a la misèria. Tot això, mentre que el sindicalisme pactista i liquidacionista continua participant activament de la liquidació a preu de saldo de la nostra dignitat com a classe, actuant, de facto, com a aliat del capital.

Denunciem que aquesta estratègia privatitzadora s'acarnissa especialment amb els i les joves i amb les dones treballadores, que han generat la necessària irrupció de lluites com la de la vaga de totes, o la lluita contra la precarietat juvenil d'Arran, el nostre referent juvenil. L’últim colp descarregat recentment contra les dones obreres ha sigut l’enèsima negació del dret a disposar del propi cos, del dret a l’avortament lliure i gratuït. La Coordinadora Obrera Sindical ens posicionem clarament pel manteniment del dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos i pel de les dones obreres a un avortament lliure i gratuït. Així, des de tots els fronts i contra totes les discriminacions, seguim i seguirem lluitant també per la plena emancipació de les dones treballadores a la feina, al lleure, o a la llar; en la conquesta de la innegociable autonomia personal; trencant així amb els efectes del patriarcat, com el masclisme, el sexisme i l'homofòbia, a qualsevol espai.

 photo cartell-COS-1r-maig-2015_zpsa8kqazth.png

La Coordinadora Obrera Sindical declarem que mantenir a la UE com subjecte polític sobirà és una aberració històrica reaccionària, que és necessari construir una Europa dels pobles i dels consells obrers, en la que cada poble pugui desenvolupar-se lliurement. La sobirania real ni es demana, ni es concedeix: es guanya lluitant. La bastim i la guanyem organitzant-nos com a classe.

Creiem que exercir la sobirania és transpirar solidaritat, que cal vehicular, també, a través de l’internacionalisme. De la guerra al Kurdistan, fins a les vagues de les treballadores de la plaça Rana a Bangladesh contra la misèria de les transnacionals Inditex i Mango. Des del moviment pel salari mínim als EUA, fins a les vagues estudiantils a Xile. Des de la lluita pel tancament dels CIE, a la vaga de Panrico a Santa Perpètua, a la lluita de l’assemblea docent de les Illes, a la vaga de la constel·lació d'empreses de Telefònica-Movistar, a la lluita per aturar l'ERO de Coca-Cola o a la de correus a Tuir.

Solidaritat també és acompanyar els represaliats per participar en les vagues generals i a les lluites obreres. La seva lluita és nostra. Per això declarem la nostra més profunda admiració cap a les que lluiten, i traslladem la nostra més profunda solidaritat cap als vaguistes represaliats per la vaga general del 29M, cap a en Roger i en Mercader, represaliats per exercir el seu dret a vaga, cap a l'Aisha Hernández o a l'Alfonso Fernández Ortega i cap a tants i tantes que han lluitat i lluitaran. Absolució i lluita de classes.

Per tots aquests motius és fonamental organitzar-se, des de tots els fronts. Per tot això necessitem estructures sindicals de classe i combatives. Als Països Catalans lluitem pel nostre alliberament com a dones, com a classe i com a poble. Declarem que un moviment d'emancipació nacional i de classe no pot esgotar les seves demandes i lluites en l'assoliment de millors quotes d'explotació, sinó que seran peces claus per enderrocar el sistema capitalista i bastir un nou sistema de producció.

Contra les polítiques del genocidi social anomenat austeritat. Contra el TTIP. Contra el pagament del deute i del rescat bancari. Contra la repressió política, sindical i social. Per uns Països Catalans realment independents, socialistes i feministes! Visca la lluita de la classe treballadora! Visca la terra!

 

 photo cartell-1r-maig-2015_zpshr4rlmtm.png

   
  

 

Copyright © 2017 Coordinadora Obrera Sindical. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
Saturday the 29th. Joomla Templates Free.