Dijous, 19 Juliol 2012 00:00

Acomiadat per fer vaga... i 6 detingudes a Sabadell

Avui he estat acomiadat de l’empresa Grup TENO per haver animat els meus companys a fer vaga el passat 29 de març. Grup TENO és una empresa amb un marcat compromís social i mediambiental, o almenys això és el que afirma la seva web. Aquest marcat compromís social, tanmateix, no li ha impedit de fotre’m una puntada de peu al cul quan el meu ―ara sí― compromís social, els ha suposat una incomoditat.

Grup TENO és una empresa que subcontracta el prestigiós col·legi Elisabeth de Salou, per tal que organitzi les tasques de monitoratge i animació a les hores del pati i menjador. Segons la supervisora, m’han acomiadat perquè jo havia fomentat un ambient de crispació i malestar en el grup de monitors, que no s’adequava a la filosofia de l’empresa. Però la realitat és que gairebé la totalitat del grup de monitores i monitors (format per 26 persones) vam asseure’ns al voltant d’una taula dos dies abans de la vaga per parlar-ne obertament. I que més de la meitat de monitores i monitors d’aquesta plantilla vam estar d’acord en fer arribar una carta a la direcció exposant educadament certes demandes de millora de les nostres condicions, i explicant els nostres motius per fer vaga, d’aquelles que finalment en vam fer (11 persones). En efecte, sóc culpable de proposar als meus companys de fer aquesta reunió, així com de prendre acta personalment.

Aquesta notícia, tot i així, queda empetitida per les 6 detencions que ara mateix s’estan practicant a Sabadell, en el marc d’enduriment de la repressió política als vaguistes del 29M i, en general, de tothom qui gosa protestar contra l’especulació, la corrupció, i la privatització dels serveis públics.

Una i altra cosa, però, tenen una gran relació. Ja no només es carreguen els drets socials i econòmics; cosa que venien fent des dels 80 amb el triumvirat Thatcher-Reagan-Wojtyla. Aquests drets socials són els anomenats drets humans de 2a generació, aquells que van reconèixer-se i aplicar-se amb l’estat del benestar després de la 2a Guerra Mundial: dret a l’habitatge, al treball, a l’educació... No; per poder carregar-se’ls ara fins i tot ens prenen els drets civils i polítics, aquells que van conquerir-se amb les revolucions burgeses del sXVIII, i que van enterrar l’absolutisme de l’Antic Règim. Són els drets de lliure expressió, d’igualtat davant de la llei, d’associació, de manifestació, de participació política...

Ja no només ens prenen el dret a viure dignament i sota un sostre; ara fins i tot ens han prohibit queixar-nos. Queixa’t, i et farem fora de la feina. Protesta, i et detindrem a la porta de casa. I depèn de com, fins i tot t’apallissarem. Potser també difamarem una miqueta i penjarem la teva cara a internet, perquè el veïnat t’assenyali amb el dit... La llei tampoc és igual per a totes: pots anar a la presó per tombar un contenidor, o bé anar-te’n a casa per robar milers de milions des del Palau de la Música o bé des de Bankia. Per a ells és una solució a curt termini. Però la contradicció política és important. Sense ni tan sols els drets civils, el nostre règim ja no és ni una “democràcia” (entesa en el sentit burgès), sinó quelcom més semblant al feixisme.

I més quan els estats deixen de ser sobirans, i cada cop tenen més poder òrgans de la UE no escollits “democràticament”, com el Consell de Ministres i la Comissió Europea; que a base de cop d’estat imposen governs de tecnòcrates a tercers països des d’Alemanya i Brussel·les. Però estem immunitzats contra això. Des de ben petitets van inocular-nos certes vacunes, com aquella cançó d’Inadaptats que deia: El capital torna a fracassar i davant d'això torna el feixisme. Cada cop més policia als carrers, més retalls socials i fent lleis més repressives...

Feixisme. No és cap exageració. Anem cap al feixisme. I la responsabilitat perquè això no passi, és de totes i tots. Tots estem cridats a sortir al carrer a protestar. Perquè aquesta és l’única solució contra el feixisme. A protestar contra aquests governs corruptes, despòtics, autòcrates, violents, que darrere la màscara de l’europeisme aixequen un Imperi de misèria i d’arbitrarietat. Un altre consell d’Inadaptats: Davant d'ell no hem de tenir por; les nostres pors són el que el fan fort… Efectivament, no ens fan por. Sortirem al carrer. Ells són els qui tenen por; i per això reaccionen així davant la protesta. El feixisme no és més que una ideologia que sorgeix de la por. En aquest cas, de la seva por a perdre el tinglado que s’han muntat i que els va tan bé per a fotre’ns el que és nostre.

No volem ser una regió d’Europa. No volem ser una regió del vostre Imperi. No volem estar sota el jou de potències estrangeres i de la corruptela local. Volem ser un país lliure, on les persones que l’integrem puguem decidir sobre la totalitat de les coses que ens afecten. És així de senzill.

Recordem-ho companyes: la propera convocatòria és la manifestació del proper dijous 19. Serem en aquesta manifestació, i a totes les demés, protestant, fins que els tombem de la poltrona. Però també construint i bastint alternatives cada dia.

   
  

 

Copyright © 2017 Coordinadora Obrera Sindical. Tots els drets reservats.
Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
Sunday the 19th. Joomla Templates Free.